(Antequera, Màlaga) Ruta el 25/03/2019; 7,3 km; +75 -330; 4 hores. Excursió organitzada pel territori càrstic del Torcal d’Antequera, entre les poblacions d’Antequera i de Villanueva de la Concepción. Participants: Vinyet, Joan, Jordi I, Jordi P, Josep, Carles i Miquel. Tipus de sortida: parcialment circular; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: L’any 1883 es va proposar la Constitució d’Antequera.
Hem deixat els cotxes a l’aparcament de la carretera, just abans de pujar al Centre d’Informació. Aquí un bus ens ha portat fins dalt ja que la carretera està tallada per obres. Al Centre d’Informació (també està tancat) comencem a caminar.
Entrem a la ruta groga. Hi ha també una ruta, la verda, més curta. Però seguint la groga també podrem fer les dues seguides.
Algunes formes són curioses, com la d’aquesta roca: potser hi veiem un camell? El 15 de juliol de 2016 la Unesco va declarar el Torcal d’Antequera (juntament amb els Dólmenes d’Antequera i la Peña de los Enamorados) Patrimoni Mundial.
Cal saber que hi ha una ruta vermella (de la qual no hi ha cap indicació) que ens han dit que ha estat esborrada. Ara s’ha de fer amb guia i suposem que és conseqüència de la necessitat de protegir les restes de fòssils d’ammonites. Va per la part nord d’aquest entorn.
Una aturada per estudiar els estrats. El grup va separat, cadascú s’interessa per una cosa o altra; és una ruta on no s’ha de córrer ja que molts detalls demanen la nostra atenció. El camí és evident i m’entretinc aquí i allà mirant o fent alguna foto. Estem en un paisatge càrstic que és, potser, un dels més espectaculars d’Europa. El nom de ‘carst’ (o ‘karst’) té l’origen en la regió de Krast (Eslovènia), que conté també altiplans calcaris amb aquest format característic de roques molt erosionades.
A més d’estrats és possible admirar les formidables agulles que han quedat de l’erosió.
I aquesta figura a què s’assembla? Per cert, el concepte d’aquest tipus rocós el va plantejar l’any 1893 el geòleg i historiador serbi Jovan Cvijic, qui va fer una detallada descripció en la seva obra “Das Karstphänomen” (“El fenomen carst”). El carst és el resultat de l’efecte de l’aigua sobre zones amb presència massiva de roques de composició calcaria, molt donades a la corrosió superficial.
El procés geològic fa que una superfície de contingut càrstic, quan rep les pluges, es vagi fracturant pel procés de descomposició i erosió.
Anem parlant d’unes coses i les altres i sorgeix el record que ara fa 136 anys que es va proposar la ‘Constitució d’Antequera’. Va ser el 1883, quan al congrés celebrat pels delegats de l’organització andalusa del Partit Republicà Democràtic Federal va fer el projecte per “ l’Estat andalús”. Aquell projecte definia els passos per la formació de la República Federal de “baix a dalt”. En aquell moment històric destacaven polítics com Pi i Maragall, Fernando Garrido, Ramon de Cala y Barea... Aquell projecte elaborat a Antequera establia avenços democràtics i socials veritablement avançats per a l’època.
Amb el temps, la diferent composició dels estrats calcaris condiciona el comportament que les roques presenten a l’acció dels agents erosius. Unes capes són més resistents i altres menys. Això genera fractures, canals, taules, nòduls, agulles, escletxes, carrerons...
Després dels segles, les diferencies es van fent més evidents i alguns blocs es trenquen i es despengen i molts materials acaben formant formes capritxoses que semblen figures observables.
Escletxes, que en diuen carrers o carrerons. Algunes de prou interessants i estretes. L’aigua ha fet molta feina. El procés d’erosió física i química ofereix determinats fenòmens evidents com les escletxes, les dolines o les coves i avencs. També podem observar els rasclers que estan per damunt de superfícies per on l’aigua baixa i deixa un rastre de canalets de poca fondària, com si una pinta gegant hagués passat pel damunt.
L’amic Carles a punt de sortir de dins de la paret de roca. És una llarga, alta i prima esquerda a la paret. L’origen del mot esquerda (clivella o escletxa) prové del germànic ‘skerda’. Però tenim molts més mots per referir-nos-hi, com bretxa, esvoranc, obertura...
Baixem una mica. El camí és còmode i apte per tothom que pugui caminar. En alguna raconada trobem més plantes i alguns arbres; la humitat hi ajuda.
Hi ha diversos llocs que formen una plana verda de forma arrodonida. Es tracta de dolines. Una dolina (o bòfia) es presenta com una depressió en el terreny que es forma per l’esfondrament subterrani del sostre. Etimològicament ‘dolina’ prové del protoeslau ‘dolb’, també amb el significat de cavitat o forat. ‘Bòfia’ en canvi prové del llatí ‘fovea’, també amb el significat de ’clot’.
Tot crida l’atenció, com aquestes formacions que semblen piles de tortells amuntegats i pensat per gegants.
Acabem la ruta un altre cop al Centre de Visitants després d’haver caminat uns 3,5 quilòmetres. Ens hi hem estat unes 2 hores. A tocar del Centre de Visitants (100 metres) hi ha un mirador des d’on es veu Villanueva de la Concepción.
Decidim no baixar amb el bus i seguim el camí, senyalitzat (ruta taronja) que porta fins a l’aparcament de la carretera. Pel camí trobem aquest Monument Natural conegut com ‘El Tornillo’.
Baixem i tenim al davant unes extraordinàries vistes, com aquesta de la Sierra de Cabras.
Pel camí de baixada (són uns 4 quilòmetres), trobem aquesta reproducció de cabana de pastor. Ara que acabem l’excursió estem recordant que fa 45 anys es va celebrar el Congrés de Suresnes, del PSOE. En aquell congrés una de les resolucions deia: “La definitiva solució del problema de les nacionalitats que integren l’Estat espanyol és, indefectiblement, el ple reconeixement del seu dret d’autodeterminació...”.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/el-torcal-de-antequera-34543228