(Ardales, Màlaga) Ruta el 26/03/2019; 10 km; +230 -200; 3 hores. Excursió organitzada de l’Entrada Nord a la Sud del Caminito del Rey, al Paratge Natural del Desfiladero de los Gaitanes. Participants: Joan, Vinyet, Jordi I, Jordi P, Carles, Josep i Miquel. Tipus de sortida: lineal; Dificultat: fàcil. (NOTA: el desnivell que indica el track no és correcte, suposo que és conseqüència de passar túnels).
FA ANYS: Va ser el 1326 que les tropes de Castella van derrotar els musulmans en la batalla de Guadalhorce, on la historia vol que hi van morir 3000 homes del bàndol dels musulmans.
Aparquem com podem a la carretera i entrem per un túnel a la roca que ens porta fins el camí que ens apropa al punt de Control. Abans d’anar-hi cal reservar per internet (a ‘caminitodelrey.info’) el dia i l’hora i pagar l’entrada. L’accés es fa per l’Accés Nord i a la sortida uns autobusos transporten els caminants al punt d’inici, on s’ha deixat el cotxe.
Hem de passar per l’extraordinari Desfiladero de los Gaitanes, format pel pas del riu Guadalhorce, que neix al port de Los Azaores i drena la depressió d’Antequera abans d’anar a la ciutat de Màlaga. Els Gaitanes és doncs un congost de 7 quilòmetres de llarg. Es diu que durant el Miocé Superior hi havia un canal de mar que comunicava les aigües de l’Atlàntic amb la Mediterrània, en el que avui es coneix com Depressió Bètica.
Aquest camí entre pins suposa uns 1,5 quilòmetres fins al punt de control d’accés on cal lliurar el bitllet reservat per internet i ens ofereixen un casc de protecció. A l’esquerra hi ha la serra de Cuevas Pardas i a la dreta, sobre nostre, el Abrigo de Gaitanejo. Entre mig hi ha, al fons, el curs del riu Guadalhorce.
Al principi s’acumula molta gent que després es va escampant. Entrem a la passarel·la que té una amplada d’uns dos metres i està molt ben construïda i protegida. Sembla que no hi deixen passar amb nens de menys de 8 anys. Aquest congost, el primer (n’hi ha dos), es conegut com ‘Desfiladero de Gaitanejo’. A finals del segle XIX, es va posar en marxa el pla per aprofitar el desnivell entre l’entrada i la sortida del riu Guadalhorce pel congost de Los Gaitanes, a El Chorro, per tal de produir energia. L’obra es va acabar el 1906. L’enginyer que va dissenyar i dirigir el projecte va ser Rafael Benjumea. El rei Alfonso XIII va posar la primera pedra de l’obra i per això el “Caminito” rep el nom amb el que és conegut.
El pas es fa molt estret. Tinc la sensació (falsa) que podria tocar amb la mà l’altra paret del congost. Al fons brilla l’aigua que hi està enclotada en diversos albiols.
El congost s’obre una mica i a l’altra banda puc veure ocells que fan servir com nius els clots de la paret. Sovint veiem volar per sobre del congost els voltors (voltor comú). Diuen que també hi ha alguns exemplars d’àguila daurada, aufrany i falcó pelegrí.
La passarel·la s’acaba i segueix un tram de camí normal ara que l’espai s’obre. El ‘Caminito’ transcorre per dos congostos, que queden separats per aquest tram molt més obert. Durant els anys 1999 i 2000, pel deteriorament del camí es van produir varis accidents i van morir quatre excursionistes; per aquesta raó la Junta d’Andalusia va decidir tancar els accessos al camí amb la demolició de la seva secció inicial.
Més endavant veiem la continuació de la passarel·la que entra en el segon congost. Els massissos que envolten i formen Los Gaitanes són de calcària i dolomia de l’època del Juràssic. Per tant, sent d’origen marí, es van aixecar durant el Plegament Alpí. Per aquesta raó podem veure molts exemples d’estratificació vertical i grans fractures. L’acció del riu ha format el profund tall del congost i també les parets laterals de conglomerats que es veuen a la sortida per l’accés sud.
Aquest segon congost es conegut com el Tajo de las Palomas.
En aquesta foto es pot veure el nou camí per damunt del vell, abandonat, que està just a sota.
Abans de pujar al tram nou que veiem, l’han tancat per mor del vent que en aquest punt es torna acanalat i molt fort. Ens toca passar per un túnel a mà dreta. El Caminito es va tornar a obrir al públic el març de l’any 2015, després d’una total reestructuració i un cost 5,5 milions d’euros. En aquell moment es calculava que el Caminito podria rebre 250.000 visitants anualment que. El passat abril del 2018 un article de ‘andaluciacentro’ deia que els visitants dels tres anys han estat un milió de persones i que es calcula un impacte econòmic de 100 milions d’euros en el entorn. S’estima que s’han generat uns 400 llocs de treball estables.
Al final sortim ja per la passarel·la al costat d’un raig d’aigua que cau d’un canal superior i que es polvoritza formant un arc de Sant Martí. Parlàvem de la batalla de Guadalhorce; va ser el 29 d’agost de 1326 sent rei de Castella Alfonso XI, ara fa quasi 700 anys. El sobirà de Catalunya aquell temps era Alfons III, fill de Jaume II i Blanca de Nàpols.
El camí elevat segueix fins al punt en que cal passar a l’altra paret, cosa que es fa per un pont penjant.
A l’altra costat puc fer aquesta fotografia detallada del pont superior i de l’inferior. Aquest inferior també es pot veure bé en un video antic que he trobat i que insereixo al final.
Estem acabant les passarel·les i sortim per la boca (gran escletxa) de ‘El Chorro’. Rep aquest nom perquè, quan no hi havia els embassaments del nord, l’aigua acumulava pedres, troncs i branques que creaven taps. Quan hi havia fortes pluges, els taps es trencaven i l’aigua baixava esverada per comprimir-se dins del congost i guanyava altura. Al final, per aquesta boca que veiem sortia disparada en un immens raig potent: era “el Chorro”. Devia ser un espectacle fascinant.
Acabat el recorregut elevat hi ha un torn de control de sortida i que evita l’entrada per aquesta banda. A sota nostre hi ha el pont de ferro del tren. La muntanya que queda a la nostra dreta, amb els plegaments verticals de gran altura que semblen plecs d’un llibre gegantí, es coneguda com el Cerro de Cristo. Va ser l’any 1860 en que es va decidir connectar Màlaga amb la resta de la península per tren. D’aquesta manera es va començar una obra enginyosa per crear, precisament al congost de Los Gaitanes, els túnels, ponts i viaductes. Es va acabar el 1865. Va ser la reina Isabel II qui la va inaugurar.
La boca sud, vista des del camí que ara que anem baixant per pista, mereix una fotografia. Per aquesta esquerda sortia el “Chorro”.
Passem pel costat del Pont de la Josefona, de la via del tren. El nom el rep de la serra que té al damunt. Aquí, al final, passem pel costat de la central hidroelèctrica de El Chorro, la que es va acabar el 1906. Del canal que es va construir i que arriba dalt del turó, l’aigua cau 100 metres fins la Central. El 1920 es va construir el pantà del Chorro i més avall, el 1927, el de Gaitanejo. La primera pedra d’aquest últim la va posar el rei Alfonso XIII, l’any 1921.
Seguim pel costat de l’ermita de la Virgen de la Medalla Milagrosa. Les famílies dels treballadors de la presa hidroelèctrica van construir cases aquí al voltant i també aquesta petita ermita annexa a l’escola dels fills dels treballadors. Finalment, arribem al punt on el bus ens tornarà, per carretera, al punt d’inici on hem deixat els cotxes.
Un cop hem arribat a Antequera anem a visitar el dolmen que no havíem visitat abans: el del Romeral. Aquesta construcció del Megalític s’ha de situar entre el 3000 i el 2000 anys abans de Crist i és d’una dimensió espectacular (com també els altres dos que hi ha a uns 4 quilòmetres: Menga i Viera); els tres suposen un conjunt únic al món. Aquest d’El Romeral té 34 metres de longitud i l’altura interior mitjana és de 2 metres. Va ser descobert el 1847 per Rafael Mitjana, un arquitecte i cartògraf nascut a Màlaga i que va morir el 1849 de tifus.
El corredor és molt interessant amb les parets de pedra seca en lleugera inclinació i cobert per grans lloses.
La cambra cerimonial sembla les construccions de pedra seca que tenim a la mediterrània i visitem sovint per València, Mallorca o Catalunya. La diferència és que aquí el punt rodó superior es resol amb un diàmetre molt més gran i amb una formidable llosa de gran pes.
Després de la cambra cerimonial, on hi deixaven un temps el cadàver, hi ha la cambra mortuòria on hi quedava dipositat. Aquest dolmen estava pensat per a enterraments de diversos cadàvers, per tant era una construcció funerària col·lectiva.
Amb aquestes últimes notes, acaba el nostre viatge, curt però molt interessant i recomanable a Antequera.
Video publicat l’any 2008 per ‘danielahnen’, quan el Caminito era el vell i estava en mal estat: https://www.youtube.com/watch?v=ZmDhRvvs5Xw
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/el-caminito-del-rey-34570505