(Astúries) Ruta 1572 el 5/05/2024; 8,5 km; +97 -97; 3 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Area AC Coaña, Capilla San Agustin, Faro San Agustin Ortigueira, Iglesia San Martín de Mohías. Tipus de sortida: anada i tornada, travessa; Dificultat: molt fàcil.
 |
 |
He aparcat a l’àrea AC de Coaña (33716), lugar Mohías (43.5463, -6.7459), al costat del camp de futbol. Estic per tant encara a Astúries, just abans d’entrar a terres gallegues. Avui aquí veure un primer far que encara que no sigui de la “Ruta dos Faros” de Galícia és interessant i em serveix d’aperitiu.
Una volta pel carrer i em dirigeixo a veure si trobo el castro que m’han indicat. A “Reinos y Jefes de Estado des del el 712”, l’historiador Juan José Menezo, ja explica que la segona nació va ser Navarra, amb Aurelio l’any 768; i la tercera Catalunya l’any 874 amb Guifré I el Pilós. En la mateixa època el primogènit d’Alejandro el Magno (d’Astúries) es va quedar amb les terres de Lleó i a Ordoño li va tocar Galícia. Castella no va sorgir com a comtat fins al 929, amb Fernán González que es va independitzar dels monarques d’Astúries i Lleó.
Pel camí de terra, un rètol fa referència al Castro de Mohías. El castro es va conèixer el 1940, no obstant la seva excavació no es va iniciar fins al 1968 quan, en diverses campanyes arqueològiques es va obtenir, entre altres dades, la primera datació mitjançant carboni 14 en un castre asturià.
Aviat es troba. El poblat s'estén sobre un altiplà retallat cap al nord i oest pel rierol de Xarrio. Cap al sud, el seu flanc més vulnerable, el poblat va ser protegit per diverses línies de fossats i profundes trinxeres. La seva ocupació es va prolongar durant els segles I-II dC sense que hi hagi evidències solvents de la seva ocupació en temps alt medievals.
Les excavacions van posar al descobert unes vint construccions dins del recinte fortificat entre les quals es poden diferenciar edificis de tradició local, característics de l'Edat del Ferro (plantes de traça curvilínia) juntament amb altres adaptats a patrons de construcció propis d'època romana (cabanes amb planta de parets rectes i diverses estances separades per envans interiors).
Avui tenim un cel emboirat i els propers dies seguirà igual, amb alguna estona de sol i també amb molta pluja. Al seu interior van ser descobertes llars, morters fabricats sobre blocs de granit similars als coneguts a Cuaña i abundant material ceràmic. Pel camí, una cruïlla i un immens eucalipte.
Des del camí veig a la dreta, avall, la sorra i una platja, probablement deu ser la de Navia. Estic passant la població d’Ortiguera. Ortiguera és un bonic poble de la costa d'Astúries que pertany al municipi de Coaña i que no hem de confondre amb l’Ortigueira de Galícia.
Pel carrer, arribant a l’extrem rocós hi ha alguns rètols informatius, com aquest on s’hi veu una fotografia d’un castro més gran i famós que el que he anat a visitar: és el castro de Coaña, o ‘Cuaña’ en asturià. Aquell molt més gran que el de Mohías, però que tenim més lluny.
Finalment, ha estat una pujada curta i tranquil·la, arribo al Cap de Sant Agustí que és un promontori de 60 metres sobre el nivell del mar voltat de penya-segats pels tres costats. Em crida l’atenció una caseta de pedra. Un cartell explica que és la caseta del Pràctic des d’on es facilitava l’accés al port de la ria utilitzant banderes de codi internacional i també amb senyals de llum. Va ser construïda l’any 1917.
Al costat els dos fars d’Ortigueira o de Sant Agustí: el nou i el vell. El nou va ser construït el 1973, en substitució d'una antiga balisa de format troncocònic que es conserva al costat i és de 1945. Es troba en un entorn enjardinat al costat de l´ermita de Sant Agustí.
En la zona enjardinada hi ha la capella de sant Agustí, blanca i amb un curiós campanar. La capella és original del segle XVII. Sobre la porta hi ha una pedra amb la data de 1762.
El poble té dues parts ben diferenciades. Una, la que baixa vessant avall cap al port en els dos vessants de la vall i l'altra la de la rasa, on trobem construccions indianes entre les quals destaca la Quinta Jardón, el promotor del qual va aconseguir la seva fortuna a Argentina. Aquesta propietat té uns jardins amb influència francesa dels més ben conservats d'Astúries. Aquesta família benefactora del poble va promoure, entre altres obres al poble, l'escola, el port, el parc públic o la reforma de la capella de Sant Agustí.
Passo després pel davant de l’església parroquial dedicada a sant Martí. Potser cal recordar que sant Martí és un sant molt present en temples gallecs. Una opinió, quasi una broma, diu que això és perquè sent el soldat romà que es va tallar la capa per donar-la a un pobre perquè es protegís i que a Galícia hi plou sempre molt, tothom recorda no deixar-se mai la capa.
Ja de tornada una foto d’un marge de pedres ben florit amb unes plantes que no reconec. D’Astúries existeix constància escrita de les dures lluites mantingudes entre àsturs i càntabres al llarg de la llera del Sella, així com també de la rudesa i bravura dels dos pobles i la seva resistència a ser dominats pels romans.
Recordem que el maig de 722 es va produir la Batalla de Covadonga contra l’àrab Munuza i Don Pelayo, amb la intenció de consolidar el seu triomf, es proclama rei a Cangas d'Onís, fundant el Regne d'Astúries. La monarquia asturiana, a conseqüència de diverses escissions donaria el pas, els segles següents, als regnes de Lleó, de Galícia, de Castella i de Portugal. En qualsevol cas, va perdre la batalla per mantenir la seva identitat perquè la pressió del castellà ha perjudicat la llengua autòctona. Com diu Carlos Suari “...l'asturià segueix a una situació particularíssima en què els mandats de protecció i promoció social xoquen amb un marc jurídic i polític deficitari i incoherent”.
NOTA: No necessàriament els wp coincideixen al lloc on han estat fetes les fotos.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/1572-asturies-area-ac-coana-capilla-san-agustin-faro-san-agustin-ortigueira-castro-mohias-171067580
Crònica siguiente ruta: https://www.eoliumtrek.cat/index.php/espanya/1332-1573-galicia-ribadeo-vilaselan-far-illa-pancha-santa-maria-de-vilaselan