(Gran Canaria) Ruta el mes de febrer de 2016; 7 km; +150 -730; 4 hores. Tercera excursió organitzada amb el següent itinerari: Presa de los Pérez, el Hornillo, ermita de Santa Teresita, El Sao, Valle de Agaete, San Pedro. Participants: 14 membres i Paco, el guia. Tipus de sortida: travessa lineal; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: Fins el segle XV, els canaris originals estaven dividits en dos regnes, a Gran Canaria. Tenien per sobirà un guayre i Tejeda era la capital d’un d’aquests dos regnes.
Per fer aquesta excursió sortim del costat de la Presa de Los Pérez, a 774 metres d’altitud i propietat de la comunitat de regants del Nord. Es va acabar de construir l’any 1955 i compta amb una capacitat de 1,7 milions de m3 d’aigua. Continuem estant a l’entorn de Tamadaba, però a la banda de llevant.
El barranc és veu profund i llarg. Al cap de poca estona ja comencem a veure, a mitja altura dels penya-segats del barranc, les cases que ocupen antigues coves.
Vista del barranc. Avui fem una excursió bàsicament en descens, més de 600 metres, observant l’erosió de la natura i del treball de la mà de l’home, amb nombrosos bancals pels vessants escarpats i pedregosos.
Algunes coves estan a nivell del camí que seguim, tot baixant. Aquesta era una de les illes més poblades abans de l’arribada dels castellans. Després de la guerra, de l’esclavatge i de les malalties posteriors, la població original va quedar molt delmada. De la mateixa manera que va passar amb els habitants originals de les terres que avui són de Sud Amèrica, que van quedar reduïts de forma significativa, probablement el mateix devia passar amb la conquesta de les Illes Canàries.
Arribant a El Hornillo, podem veure els dibuixos que fan els horts. Probablement a les illes Canàries, en aquelles comunitats aborígens, com a qualsevol part hi devia haver oprimits, disconformes, rebels i oportunistes i per això els castellans van poder comptar amb gent que va col·laborar i van fer de guies, intèrprets, consellers o aliats. Uns van fer costat per lluitar contra els seus enemics interns ancestrals i altres senzillament, es van adaptar per evitar la mort en mans dels conqueridors.
Un dels cultius més habituals a l’illa són les patates (les “papas”). Sembla que ja n’hi havia el segle XVI. A Gran Canaria es van plantar varietats provinents del Regne Unit. Hi ha una gran quantitat de varietats, com per exemple en el cas de la “papa negra” que coneixen varietats com la yema de huevo, la mora, la colorada de baga, la torrenta, la melonera, ojo negro, azucena negra… I altres com la quinegua (nom que prové de King Edward), la autodate (de Up to date) o la arrambana (de Arran Banner).
La església o ermita de Santa Teresita llueix blanca, però està tancada i no la podem visitar. Parlant de patates cal afegir que amb els anys, van buscar varietats de major producció i es van començar a plantar altres tipus com spunta, dolores, rostar, ambo, avodade, galáctica, valor, druid i altres.
Passat El Sao, quan ja hem fet uns 3,5 quilòmetres, el camí puja una mica, però per tornar a baixar de seguida.
Trobem un antic molí. Però sigui com sigui, els castellans (o espanyols, si es vol dir així) no van arribar a comerciar (com havien fet els fenicis quan van arribar a les costes, segles abans), sinò que van arribar amb la intenció d’apropiar-se de les terres, propietats i recursos del territori. S’hi volien instal·lar sense demanar permís i van matar quan els hi va semblar bé, van esclavitzar per obtenir mà d’obra barata i van destruir la cultura existent.
A dins encara es poden veure els mecanismes que els feien funcionar i la pedra sobirana. Evidentment, la pedra jussana ha d’estar a sota. El fet que el mateix van fer els altres conqueridors, anglesos o portugesos, no millora la ignomínia inhumana del fet. Certament, ningú avui pot ser responsable del que van fer els avantpassats. Eren altres èpoques i funcionaven altres formes de pensar, el que no és correcte és falsificar, amb visió democràtica i moral d’avui, la lectura del passat i dir allò que diuen que sense els conqueridors els indígenes avui viurien pitjor. No som responsables del que van fer els avantpassats, però som responsables del que fem i diem avui.
La vall d’Agaete s’obre perfectament als nostres peus. La nostra excursió acabarà en un dels poblets que s’hi escampen: San Pedro.
Al vespre anem a dormir a Tejeda, a una antiga fonda rural, avui molt ben restaurada. Hi ha diverses fotografies i una d’elles és especialment curiosa. Déiem que Tejeda era el cap d’un dels regnes i en aquesta població es van refugiar els canaris davant de la presió militar dels soldats de la corona de Castella, fins a la seva derrota final. Prop del Roque Bentayga hi havia una instal·lació sagrada i també hi ha nombrosos vestigis del poblament, tot i que, en general, tot va resultar molt destruit.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=12406163