(Gran Canaria) Ruta el mes de febrer de 2016; 10 km; +260 -660; 4,5 hores. Cinquena excursió organitzada amb el següent itinerari: Cruz de Tejeda, Degollada de los Molinos, El Salviar, Cruz Chica, Los Peñones, Tanque Blanco, El Corcho, Tierras Blancas, Lanzarote. Participants: 14 membres i el guia. Tipus de sortida: travessa lineal; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: Quan el 1630 Teror comptava amb Alcalde Reial, el sobirà espanyol era Felipe IV.
Estem una mica mes al nord del centre geogràfic de Gran Canaria, format pel Pico de las Nieves i el Roque Nublo. Però estem a la cruïlla de les carreteres que uneixen est, oest, nord i sud.
No hem pogut començar on estava previst ja que la carretera havia estat tancada per problemes de neu, així que primer sortim en direcció sud, per poder tenir una perspectiva del Barranco de Las Nieves i després tornarem un altre cop a la Cruz de Tejeda, per seguir cap el nord.
Com sempre la vista del Teide ens acompanya com un far que, si ens girem, indica el nord. De Felipe IV es diu que no se sap la quantitat total de fills bastards que va tenir. Hi ha qui estima més de trenta. Va ser un personatge molt negatiu ja que va abandonar els regnes en favor de vàlids com el Comte-Duc d’Olivares.
Caminant, sense massa desnivell, també anem veient els roques Bentayga i Nublo. El fet més negatiu va ser cedir les comarques catalanes del nord (Rosselló, Capcir, Vallespir i part de la Cerdanya) al rei francès, amb l’objectiu d’acabar la guerra amb França i dedicar-se a la guerra per conquerir definitivament Portugal. Aquest fet va generar durant molts anys l’animadversió dels catalans que van conspirar, al nord, per recuperar el territori i dins de la península contra els monarques castellans en general. Felipe IV va faltar al seu jurament de fidelitat a les constitucions de Catalunya quan va arribar a l’acord de cessió sense comptar amb l’aprovació de les Corts Catalanes, que lògicament no haurien acceptat regalar una part de les seves comarques a canvi d’una guerra en la que no tenien res a veure. Al final Portugal va guanyar la guerra.
Quan hem tornat a la Cruz de Tejeda, hem fet un recorregut de 5 quilòmetres i seguim cap el nord, en direcció a la vall formada pel conjunt de pobles, rics en conreus, de Lanzarote, Madrelagua, Valleseco, Zamora i altres.
Deixem a l’esquerra una altra planta característica del país: la cañaheja. Es tracta d’una planta que arriba fins a tres metres d’altura i és un endemisme de totes les illes, excepte a Lanzarote. El seu nom “Ferula linkii”el té com a homenatge al botànic alemany Heinrich Friedrich Link. S’ha utilitzat com a farratge pel bestiar, però també té propietats antihemorroïdals.
Una estona després passem pel costat d’una altra cova, avui sense ús, tot i que, com sabem , tota l’illa estava plena d’aquest aprofitament resistent al pas del temps i útil com a protecció per les persones.
Durant una bona estona baixem per un entorn humit de pi canari. Segons ens explica en Paco fa molts anys era un territori ocupat per laurisilva. Passem per un bosc de pi jove. Va ser plantat els anys 70 del segle passat, perquè antigament el bosc que hi havia va desaparèixer precisament per obtenir un producte “la pez” és a dir la brea que era necessària per a la construcció de vaixells. La brea es pot obtenir de la piròlisis de material orgànic o de la destil·lació de quitrà.
Quan fa quasi 8 quilòmetres que hem començat passem pel costat d’El Corcho, on hi ha un ramat d’ovelles amb el pastor.
Durant els segles XVI a XVIII les naus europees necessitaven grans quantitats de brea per calafatejar i impermeabilitzar el casc dels bucs i les cobertes, tant dels militars com dels mercants, en una època de gran creixement de l’activitat al mar. L’escorça dels arbres es tallava en diverses incisions per deixar-hi fluir la resina. Després, amb l’arbre vell, es tallava en petits trossos per tal d’obtenir la brea.
Poca estona després ens aturem per dinar una mica. Una amiga del grup, l’Anna, comenta el ganivet que el pastor duia a la butxaca del darrera. Era el ganivet típic que en diuen “naife”. Tal com explica en Paco, la paraula “naife” prové de l’anglès “knife”. Un altre terme procedent de l’anglès és el de les patates que en diuen “chinegua”, que prové de “King Edward”, probablement perquè les primeres arribaven en sacs que duien el nom del rei anglès. Altres anglicismes a la parla canària són: “alongar”, és a dir posar el cos endavant (“to longer”); “autodate”, un altre tipus de patata (“up date”); “bisne”, fer un negoci (“bussines”); “choni”, estranger (“Johny”); “queque”, un pastís canari (“cake”); “tifar”, robar (“thief”), entre d’altres.
Seguim sempre cap el nord, baixant i passem pel costat d’un abeurador, amb un petit espai que també fa de safareig.
La vall es va obrint i ja permet veure les cases del poble. La vall és rica en aigua i en horta i conreu, però la propietat de l’aigua va ser motiu de greus conflictes els segles XVIII al XIX. L’origen va ser l’apropiació de l’aigua dels hereus de Tenoya. L’esclat més fort es va produir el 1768 amb la sublevació dels veïns de Valleseco pel treball de les terres de la Muntanya de Doramas i el paratge del Rapador.
El primer que trobem, entrant a Lanzarote, és un altre safareig, aquest dit de Tierras Blancas. Aquí s’acabarà l’excursió d’avui. Aquest poble, amb el mateix nom que l’illa de llevant, em porta el record que va ser el papa Clement VI qui va dictar el dret de conquesta i explotació a Luis de la Cerda. Aquest va morir el 1348 i va ser el normand Juan de Bethencourt, cavaller del regne franc, però en nom de la monarquia de Castella, qui es van desplaçar a les illes per estudiar-les, conquerir-les i convertir la seva gent al cristianisme.
En general el concepte de la “conversió”, en totes les religions d’un sol déu, ha provocat (i encara està provocant) moltes morts i plors. Va ser Horst Hermann (nascut el 1940), teòleg catòlic, qui va escriure el llibre “2000 años de tortura en nombre de Dios”.
Amb el bus ens apropem a Teror per visitar la vila. És una ciutat important perquè va créixer gràcies al desenvolupament agrari dels seus voltants i també perquè es va transformar en un important centre religiós dels canaris. Des del segle XVI fins al 1630, Teror comptava amb Alcalde Reial, que s’anomenava pel Governador de l’illa.
La basílica de Nuestra Señora del Pino està al davant d’una gran plaça i és l’edifici més important de la ciutat. El segle XVI la vila comptava amb una església dedicada a Santa Maria de Therore, que ja conservava la imatge apareguda en un pi, el segle anterior. L’aparició d’una imatge és generalment un fet utilitzat per a establir un centre de pelegrinatge estable i aconseguir així incrementar el fervor de la gent, que es reforça per la impressió miraculosa i màgica d’aquella aparició.
A la dreta de l’entrada es pot veure aquest explícit quadre representatiu del purgatori.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=12406185