Aquest viatge, a cavall del Cap d’Any de 2012, ens ha permès visitar una de les fantàstiques illes canàries. Aquí presento cinc excursions: 511 Nacientes de Marcos y Cordero y Laurisilva / 512 Roque de los Muchachos fins a Torre del Time / 513 Volcà San Antonio a Faro Fuencaliente / 514 Los Brecitos i Caldera Taburiente / 515 Ruta dels Volcans. /// He tornat a La Palma amb tres amics (Anna, Jordi i Vinyet) el 2017 i hem repetit aquesta excursió. He introduït algunes fotos d’aquest segon viatge. Figuren amb la indicació “F2”.
L'illa de San Miguel de La Palma és una de les més occidentals de l’arxipèlag canari i té una evident forma de gota d’aigua, com si caigués de sud a nord. Afortunadament no ha estat destruïda pel turisme i els que hi van, majoritàriament alemanys, tenen per objectiu voltar-la caminant. Per això l’illa compta amb dos grans GR’s, el 130 que dóna tota la volta a l’illa i el 131, que és la ruta de la cresta dels volcans. També compta amb uns 75 PR’s i SL’s que permeten visitar qualsevol indret de l’illa. D’altra banda, els rètols indicadors sovintegen i són clars i precisos i els taxis i 4x4 públics es dediquen normalment a portar gent als punts d’inici i a recollir-los al final. És a dir: un paradís pels caminadors.
La totalitat de l’illa és Reserva de la Biosfera des de l’any 2002. L’illa té una superfície de 708 qm2 i una altitud màxima de 2400 metres, al Roque de los Muchachos, a la cornisa superior del cràter de la Caldera de Taburiente. És un illa molt abrupta ja que està formada per un conjunt seguit de cons volcànics. Se li calcula una antiguitat geològica d’uns 2 milions d’anys i és per tant, una de les més joves de les illes. El seu origen va començar amb l’erupció a 4000 metres sota mar que començà a formar un conjunt basal sobre el qual, posteriorment, es va anar formant l’illa per sobre del nivell del mar, però d’això ja en parlarem més endavant.
NACIENTES DE MARCOS Y CORDERO Y LAURISILVA
Aquesta excursió passa per indrets humits i de bosc de laurisilva, en un recorregut de 14 qm; desnivell ‘+400 ‘-1000; amb un temps d’unes 6 hores amb aturades incloses.
He tornat a La Palma amb tres amics (Anna, Jordi i Vinyet) el 2017 i hem repetit aquesta excursió. He introduït algunes fotos d’aquest segon viatge. Figuren amb la indicació “F2”.
FA ANYS: El 6 de març de 1480 es signava el Tractat d’Alcaçovas, pel qual Espanya i Portugal es van repartir la influència marítima a l’Atlàntic.
L'inici és a la Casa del Monte, seguint el PR.LP.6. Estem envoltats d’un espès bosc de pi canari. El pi canari (pinus canariensis), un endemisme de les illes, que es considera el símbol representatiu de La Palma.
Comencem a caminar seguint el sender pla i còmode que hi ha al costat d’un canal d’aigua. Aquest canal d’aigua em recorda els que ja vaig veure sovint a Madeira, on hi ha un bon grapat de quilòmetres de canals com aquest.
Resulta força agradable anar caminant pel costat d’aquest canal, tot observant les flors i els pins, que sovint prenen gruixos molt considerables i escoltant el cantar de l’aigua que circula per la canalització.
F2: Per accedir al punt d’inici es va en direcció al municipi de Los Sauces i San Andrés. L’any 1809 va passar un fet luctuós. Va morir Maria Liberata de Guisla i va ser enterrada a la cripta d’una capella a l’església de San Andrés. Uns dies després el capellà sentia cops i veus però no sabia d’on venien. Van passar els anys i el 1814 va morir el marit, Ambrosio. Quan el van anar a enterrar van trobar el cadàver de Liberata estès a l’escala de la cripta amb un maó a la mà.
Els canals sovint han de passar per dins de la roca i això es fa per túnels excavats a pic i pala i per tant de sostre irregular. Nosaltres també hi passem, sovint fent una mica de contorsionisme i ajupint el cap.
Aquests canals es nodreixen del que en diuen “Nacientes” de Marcos, primer i més endavant de “Cordero”. Aquestes deus d’aigua que s’escolen per escletxes de les muntanyes, són una obra de la natura. L’explicació ve donada pel fet que les primeres erupcions submarines van formar una gran muntanya de lava sota mar, sòlida i espessa. Després, altres erupcions van fer elevar aquesta massa de roca fins a sobre de la superfície i en va resultar una illa relativament planera. Segles més endavant, altres erupcions van formar les muntanyes que ara estan per sobre d’aquella base inicial. Les erupcions posteriors, aèries, portaven molt gas i per tant, les laves i les muntanyes són fortament poroses, així que ara, quan plou, l’aigua s’escola fins que arriba a la capa més sòlida i impermeable del que és el conjunt basal. És aquí on es forma l’acumulació d’aigua que acaba cercant les escletxes per sortir.
Després de passar per l’últim túnel, estret i baix, pel qual cal anar molt ajupit i protegits amb les capalines, amb el frontal ben encès i xipollejant l’aigua, acabem a aturar-nos per dinar una mica. Atenció: cal portar frontal, plàstic per l’aigua i, si es pot, mitjons de recanvi per si us mulleu els peus!
F2: Del tractat d’Alcaçovas, cal concretar que encara que és normal parlar d’Espanya, en aquell temps no existia tal concepte jurídic. El rei Ferran era el sobirà de la Corona d’Aragó i la reina Isabel era la reina de Castella i Lleó. Per tant no era una unitat amb el nom d’Espanya, ni existia el títol de rei d’Espanya, encara que normalment s’utilitza aquest terme.
F2: Per la seva banda, el rei Ferran el Catòlic era rei d’Aragó, de València, de Mallorca i també sobirà de Catalunya. Cada un d’aquests regnes o nacions va mantenir les seves Corts, legislació, llengua i tradicions fins el 1714, quan Felipe V, a cops de bomba (ajudat per França) va vèncer la última batalla a Barcelona i va signar el Decret de Nova Planta esborrant 800 anys de tradicions i història; incomplint el jurament que havia fet a cada una de les Corts de respectar les legislacions particulars de cada regne.
Tot seguit ens endinsem en el espès bosc de laurisilva. La laurisilva és un bosc espès d’espècies vinculades amb els llorers, de tipus subtropical i propi de zones boiroses, humides i càlides, com és el cas d’aquesta zona de la Macaronesia. Anem, doncs, baixant per la zona del canal que haurà de portar fins al bosc dels Tiles. És un bosc extraordinari, format per la humitat que deixen anar els núvols formats pels vents alisis i que permeten una característica diferencia entre l’est i l’oest de l’illa.
Aquest camí pel que baixen, amb un barranc ple de grans còdols rodons, sembla fer-nos tornar a l’època dels dinosaures, amb falgueres gegants com la Woodwardia radicans, un veritable fòssil vivent.
No els veurem, però sabem que hi volen ratpenats i dos tipus de coloms, la Rabiche i la Turqué (columba bolli). El sender ens porta fins un estret pas anomenat Espigón Atravesado, que és un mirador sobre una part del torrent arbrat que segueix avall. Aquí ens aturem per a reagrupar i tot d’ocells omplen les branques, probablement esperant que els hi caigui alguna “delicatessen” per part dels caminadors. Amb el seu cap blau i el pit, entre groc i vermell, em sembla que es tracta del pinsà comú (Fringilla coelebs), el mateix que vola en grans estols per Catalunya.
Seguim avall i tot seguit entrem en el màgic bosc dels Tiles. Es tracta d’un arbre, el “Til”,
Cal saber que tan aviat ho veiem escrit com “Tilos” com “Tiles”, però no cal confondre l’arbre amb el “til·ler”. El til és un arbre de la Macaronesia que pot arribar als 30 metres d’altura i per la seva ramificació molt oberta, és l’arbre de major cobertura de la laurisilva. Aquest arbre és el que dóna nom a la Reserva Mundial de la Biosfera Los Tiles.
L’excursió d’avui acaba en un Centre d’Informació que està tancat, però on podem gaudir d’una bona cervesa i música, amb uns músics improvisats, al bar del costat.
Si vols accedir a la ruta per a gps, pots anar a:
http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2385441