(Click on the flag above to have the translation in your Language)     (Gipuzkoa) Ruta 1368 el 25/07/2021; 12 km; +500 -500; 4 hores.   Excursió organitzada amb el següent itinerari: Arantzazu, Aizkorri parc, Gorostiaran, Urbia, refugi Urbia, dolmen i visita final al santuari d’Arantzazu.   Tipus de sortida: anada i tornada al mateix punt; Dificultat: moderada. IBP: 56.

 cmapa1368  cperfil1368

FA ANYS: L’any 1428 es va trobar la imatge de la Verge d’Arantzazu, origen del santuari.

DSC03393 Parking Aranzazu

   Deixo el cotxe a l’aparcament del Santuari d’Arantzazu. Després, a la nit, dormiré en un altre pàrquing per AC que hi ha a sota mateix. Estem encara a la província de Gipuzkoa, a la comarca de l’Alt Deba (Debagoiena, en basc).

DSC03394 Inici

   Passo pel davant de la façana del santuari que, certament, és impactant. Però segueixo endavant; quan acabi ja faré la visita. Diguem, només, que Arantzazu és un santuari marià on s’hi fan peregrinacions. La seva història va començar quan, segons les tradicions més habituals, el pastor Rodrigo de Baltzategi va trobar la imatge per aquesta muntanya l’any 1468.

DSC03398 Camins amunt

   És una excursió en bona part de pujada, amb pista clara i senyals que indiquen les rutes. Hem de seguir en direcció a Urbia ('ur' 'bia' dos rius). Les mencions més antigues sobre el topònim Gipúzkoa daten de segle XI. El document escrit conegut més antic que esmenta aquest topònim data de l'any 1025. Es creu que Guipúscoa era aleshores una tinença del Regne de Pamplona al front del qual es trobava el senyor Garsia Acenariz. El Regne de Pamplona arribava per aquell moment la seva màxima extensió territorial històrica, abastant des del Comtat de Ribagorça a l'Alt Aragó fins al riu Pisuerga a la frontera entre Lleó i Castella.

DSC03399 Vista conjunt monestir   Arribo a un replà, on hi ha un bar restaurat i es pot gaudir d’aquesta vista del conjunt del monestir i l’hostal.

DSC03402 Una llegenda

   Uns rètols informen de temes diversos. Aquest ens explica la llegenda de la marededeu d’aquest santuari. La llegenda explica que l’any 1468 un pastor del poble d’Oñati va sentir una esquella i es va atansar al lloc on hi havia l’ovella; llavors va trobar la figura de la Verge entre uns matolls de l’arbust espinós arç blanc.

DSC03404 Direccio Urbia   Després del bar de la part alta ja no hi ha cap més construcció i s’arriba aviat a una pista, a l’esquerra, amb la indicació del camí a seguir.

DSC03406 Pista planeja de moment   La pista és ample i durant una bona estona planeja còmodament, com a preludi de les pujades més dretes que trobarem més endavant.

DSC03412 Envoltat de fageda   És una ruta molt agradable envoltada de fageda. Avui especialment, que fa aquella pluja fina que es desprèn de la boira que en diuen ‘txirimiri’. Però els arbres fan de paraigua. D’aquesta pluja, habitual al nord, el gallecs en diuen ‘orballo’ i els asturians ‘orbin’.

DSC03405 Falgueres

   Tot l’entorn és ple de falgueres. Em fa l’efecte que és una falguera aquilina (“Pteridium aquilinum”). Les falgueres compten amb unes vint mil espècies. Es tracta d’una planta que no es reprodueix per llavors sinó per espores. El seu nom ‘aquilina’ prové de la semblança de la secció de la seva fulla amb una àguila de dos caps. Les falgueres apareixen en el registre fòssil durant el període Carbonífer (fa uns 358 milions d’anys). Cal afegir com a curiositat que els guanxes de les Illes Canàries les utilitzaven per fer polenta.  Aviat, però, el plugim fi es torna pluja. El txirimiri també es coneix com calabobos. Jo sento ploure a les fulles, però no m’arriba i resulta molt agradable caminar per aquest camí envoltat de bosc i ara també de boira que li dóna un aspecte màgic.

DSC03416 Els arbres que viuen de les roques   De tant en tant, un arbre ens mostra la seva habilitat per poder viure arrapat en una gran roca. Estem a la Serra d'Aizkorri, que sobresurt entre els boscos i sobre l'encant de l'alta muntanya a el cor de Gipuzkoa.

DSC03420 Afloracions arribant dalt   Quan ja s’ha fet quasi tot el desnivell previst, el camí s’aplana, més sender que pista, i trobem uns bonics afloraments de roca calcària, amb les curioses formes que l’erosió hi ha produït.

DSC03424 Una casa amb capella

   Seguint un camí entre dues fileres de freixes i es deixa a l’esquerra, entre la boira, una edificació que té un campanar a un costat. És l’ermita d’Andra Mari d’Arantzazu, edificada el 1924 per l’arquitecte azkoitiarra Marcelo Guibert i impulsada pel franciscà Lizarralde; dins hi ha una talla de Beobide. Cal seguir endavant.

DSC03427 Refugi Urbia

   Finalment s’arriba a la fonda d’Urbia, el Peru Saroi (1.132 m.) ampliat el 1949. L’any següent d’acabar la construcció de l’ermita es va construir el primer refugi, propietat de la Parzoneria que és l'entitat que gestiona les pastures des de fa segles. Aquest refugi de la serra d'Aizkorri acull centenars de muntanyencs els caps de setmana, i fins i tot entre setmana hi ha èpoques de força moviment. En els capvespres la fonda és el gran punt de reunió dels pastors.

IMG 6465

                No es pot seguir sense aturar-se i demanar una cervesa i un entrepà de xoriço. Això permet seure en una de les llargues taules del refugi (a dins perquè plou a l’exterior) i parlar una estona amb altre gent que hi ha.

DSC03431 La vall Urbia   Després encara cal seguir una mica endavant per aquesta vall magnífica, amb els cavalls pasturant. La depressió d'Urbia es troba a la zona central i més elevada del massís d'Aizkorri a la Parzonería. Es tracta d'una extensa zona deprimida de planta ovalada i allargada en direcció nord-oest a sud-est de més de 4 quilòmetres de longitud per 1 quilòmetre d'ample i envoltada de forts relleus amb més de 300 m de desnivell per damunt la vall. La part més septentrional de la depressió presenta un fons pla i irregular, llaurat sobre calcàries margoses i argiloses de el Cretaci inferior.

DSC03435 Trikuharria dolmen   He fet un bon tros de la vall fins a uns afloraments de roques, en un suau pujol, que amaguen les restes d’un enterrament antic, un dolmen. Una petita fita amb una placa ho identifica: Trikuharria; terme que prové de “triku”, eriçó i “harria”, pedra.

DSC03436 Barraques pastors

   Encara segueixo una mica més. Una lleugera serra que sembla vulgui tancar la vall. Al damunt unes cabanes de pastors, situades per disposar d’una bona perspectiva. No hi ha dubte que la dissolució de les calcàries ha jugat un paper cabdal ja que com a conseqüència d'aquesta dissolució, la depressió es troba actualment entapissada d'una potent capa d'argiles de descalcificació que produeixen el paisatge característic de verds prats que podem observar.

DSC03438 Torno enrere   Torno enrere al refugi i per anar desfent el camí de pujada.

DSC03440 cactus

      Abans de ficar-me al bosc puc fer aquesta foto d’aquest card. El panical blau o espinacal (“Eryngium bourgatii”). Una llegenda explica que creix un card blau on ha caigut un estel fugaç, al qual deu el seu color blau brillant.

DSC03442 Cam avall

   El camí ara sempre baixarà. Per perspectiva històrica recordem que 550 anys després de l’origen d’Arantzazu, l’antic regne de Castella ja fa temps que s’ha identificat com Espanya i ha obtingut el domini i l’aplicació unitària de la llei castellana de tots els antics regnes, estats o nacions de la península (excepte Portugal). Va ser doncs molt negatiu pels altres regnes i nacions. Especialment des que la dinastia borbònica, sota Felipe V, va liquidar les legislacions, constitucions i institucions dels territoris que mantenien la seva independència. La nació que ho va perdre al final per la força de les armes va ser la Corona d’Aragó (formada per Catalunya, Aragó, València i Mallorca, tots independents i amb les seves constitucions). Alguns dels antics estats històrics encara reclamen recuperar la seva independència.

DSC03444 Monestir faana   He tornat al costat del santuari d’Arantzazu. Abans ja he escrit que l’origen va ser el 1468. Certament la façana és imponent, potser per la seva simplicitat i duresa. Si fos un castell diríem que impressiona. El santuari va patir incendis els anys 1553,1662 i 1834 i cada cop es va reconstruir com van poder. Va ser entre 1950 i 1955 que es va reconstruir la basílica i va assolir l’aspecte actual.

DSC03397 Pedres piramidals 

          Un detall de les pedres piramidals, que formen les unitats constructives, ens permet destacar aquest aspecte curiós, potent i intimidant. El projecte guanyador per a la realització de la nova església va ser el de Francisco Javier Sáenz de Oiza i Luis Laorga, encara que la petjada de l'escultor Jorge Oteiza, autor de les escultures dels 14 apòstols de la façana, està present en tot el conjunt. Les portes de ferro són d'Eduardo Chillida i les pintures de Nestor Basterretxea i Lucio Muñoz.

DSC03396 14 figures   El frontal amb Jesús i els apòstols, no deixa indiferent ningú. Els compto i són 14 figures. Normalment haurien de ser 12 apòstols més Jesús, 13. Des de l’any 1955 fins el 1968 els blocs amb part de les imatges esculpides van quedar abandonades en un revolt de la carretera que puja des d’Oñati, ja que l’Església de l’època va prohibir l’obra d’Oteiza perquè no coincidien amb els conceptes d’art sacre de l’època. No hem d’oblidar que España vivia en plena dictadura franquista. Oteiza, va contestar a la pregunta de perquè hi va posar 14 estàtues dient: “Vaig posar 14 perquè no n’hi cabien més, si no hauria posat 16 o 20 o les que fos possible.

DSC03445 Interior   Si la façana és forta i potent, l’interior de l’església és impactant. Després de creuar les portes de ferro, obra d'Eduardo Chillida, es descobreix un imponent retaule major de 600 m2, concebut en fusta policromada per Lucio Muñoz. Al centre de el retaule, hi ha el cambril de la Mare de Déu de la S. XIII.

DSC03447 Treball de labsis   El retaule obliga a mirar i observar i buscar elements que permetin fixar el pensament. L’artista Lucio Muñoz va passar llargues hores contemplant el paisatge que envolta el Santuari. El retaule que va idear és una prolongació de l'ambient de pau que es respira en aquest paratge.

DSC03448 Finestrals

   El finestrals aporten una llum càlida des d’una formació irregular, limitada, que de fet només permet entrar llum per a l’altar. Així l’església es manté en una foscor volguda, que convida al silenci, a la paraula xiuxiuejada, a un caminar lent i amb precaució.

DSC03452 Cripta   Després vaig a visitar la cripta que, actualment, ja no s’utilitza a efectes religiosos i que conté unes pintures que sobten. Després de la prohibició, Néstor Basterretxea va emprendre novament la decoració de la cripta de el Santuari d'Arantzazu a principis dels anys 80. El tema que va dirigir aquesta composició va ser el de l'evolució des de la mitologia al cristianisme. El monjo de la recepció, amb qui he parlat abans d’entrar, m’ha fet l’efecte que no està gaire convençut de l’encert de posar aquestes pintures a la cripta.

DSC03454 Pintura 2

   Basterretxea va dir "Començo per la creació del cosmos; segueixo amb la creació de les mitologies per part de l'home per explicar el que no encerta a comprendre per la raó; segueix el cristianisme i, finalment, un signe de l'última època, les guerres en el procés de el temps ".

DSC03455 El Aitzabal i torrents   Un altre cop a l’exterior, és el moment de gaudir dels pics i valls que queden a sud-oest de la gran esplana de l’aparcament. I aquí acaben una excursió i una visita, magnifiques totes dues.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a:https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/arantzazu-aizkorii-parc-gorostiaran-urbia-refugi-urbia-dolmen-visita-santuari-79528267