(Galicia) Ruta 1574 el 04/05/2024; 4 km; +14 -14; 1,5 hores. Caminada organitzada amb el següent itinerari: Parking, Platja de les Catedrals, Platja Arealonga. Tipus de sortida: anada i tornada; Dificultat: molt fàcil.
 |
 |
FA ANYS: Ribadeo va ser un port important de comerç amb el Bàltic, el segle XVIII.
He aparcat en un dels grans aparcaments per autocaravanes i cotxes. En general a Galícia hi ha més facilitats que inconvenients per les camper i les autocaravanes. Avui, dins la ruta de visita de l’obra civil dels fars, faré la visita d’aquesta obra de la natura: la Praia das Catedrais.
Tot al llarg d’aquest entorn de mar compta amb unes passeres de fusta que s’han arreglat, indiquen, amb fons europeus Feder. En qualsevol cas estan molt bé. Ja que estic a Galícia diré que pel que fa a l'etimologia la teoria més consolidada (d'Higino Martins, 1990) indica que el nom ‘Galícia’ procedeix de l'arrel indoeuropea ‘kala’ (refugi, abric), que va passar a les llengües gaèliques com ‘gall’ (mare, terra).
Començo a fer alguna fotografia de les roques dins de mar que formen les Catedrais. Aquest entorn natural està constituït per quarsites i pissarres: roques originades fa aproximadament 500 milions d'anys enrere a les costes de l'hemisferi Sud. Aquestes van patir grans transformacions. Aquesta base rocosa ha suportat al llarg del temps l'acció dels moviments tectònics, de les successives fases d'inundació i retirada del mar, i de l'actuació dels agents erosius terrestres, donant tot això a la singular plana que avui contemplem desplomant-se sobre el Cantàbric.
Aquests blocs de roques immensos segueixen a l’est i des d’aquí dalt és evident el seu interès paisatgístic i natural. Cal baixar a la sorra. Pel que fa a la història, és interessant saber que (‘wikipedia’) el regne suevo de Gallaecia va ser fundat pel poble germànic dels suevos a la primera meitat del segle V a la província de la Gallaecia de l'Imperi romà d'Occident després d'haver penetrat a la península ibèrica des de les Galies, juntament amb vàndals i alans, al 409. I potser també cal saber que el 30 de novembre de 1833, la regent Maria Cristina de Borbó va signar el decret que dissolia la Xunta Superior del Regne de Galiza. Anys abans Aragó, Catalunya i València van veure com un altre Borbó (Felipe V) liquidava les constitucions, corts i institucions que provenien del segle XIII. Els Borbons no ens tractaven bé ni a Galícia, ni a Aragó, València i Catalunya.
El camí baixa, però també per la dreta baixa un bonic rierol que ve de l’interior de la muntanya.
Del bloc del davant, faig aquesta fotografia per posar atenció als estrats horitzontals que el formen. Probablement són estrats cantàbrics semblants als que vaig poder admirar al Flysch Sakoneta, a Euskadi. La diferència és que aquells van quedar en posició vertical i per això aquelles vistes són ben diferents d’aquestes.
Voldria (i altres també) seguir a l’est, però l’aigua no ens deixa. Ja fa estona que ha començat la plenamar. Quan jo he arribat ja feia potser dues hores que l’aigua anava pujant. Fins d’aquí a sis hores no començarà un altre vegada la baixamar.
Un rètol mostra un esquema dels ponts de les “Catedrals”, on no hi podré arribar. També explica que les plenamars es produeixen abans a Vigo que a Ribadeo, amb una hora de diferència. Això és conseqüència del gir de les marees al voltant del seu punt nodal, situat a l’Atlàntic nord. La diferència entre la plenamar i la baixamar pot superar els 4 metres.
Torno enrere i decideixo seguir les passeres en direcció ponent una estona, per caminar una mica. Val a dir que estem dins del territori del municipi de Ribadeo. Ribadeo va ser un port comercial important als segles XVIII i XIX. Eren freqüents els viatges als països del Bàltic principalment a Riga i a Memel; el destí era el mercat del blat, del lli i del cànem. Però en aquests viatges van portar a la Península el Kummel, que va ser el licor de l'Ordre Teutònica i dels barons germànics al Bàltic. Per això en alguna època va ser conegut, aquí a la península, com a «licor de Ribadeo».
De tant en tant, una passera travessera porta a un petit mirador. En aquest cas em puc fer l’idea de la feina de les onades trencant els braços rocosos.
En un punt i mirant lluny, a l’est, s’endevina un dels arcs. Finalment, a les últimes etapes, es devia produir la formació dels arcs rocosos, que a causa de la seva fragilitat i inestabilitat davant de l'erosió marina, només se'n preservaran en el temps uns quants, especialment en aquelles zones on els estrats de roca són més resistents.
De cara, més endavant, el que es veu és la platja i al final les cases de la zona de Reinante. Sé que a l’extrem que fa un promontori dins de mar hi ha un castro, però no hi arribaré. Ah! i llegint (sempre convé llegir i investigar) he trobat que el 28 de juny del 1936, un projecte d'estatut d'autonomia va ser aprovat per referèndum a Galícia, però el govern de la II República no va poder posar-lo en pràctica atès que el 17 de juliol va esclatar la Guerra Civil. Des dels primers dies de l’aixecament militar, les quatre províncies gallegues van quedar sota control franquista.
Una mica més i arribo a la platja Arealonga. A Barreiros, entre la Punta do Castro i la platja de les Catedrals hi ha una gran platja que s'estén al voltant d'un quilòmetre i que es situa entre les parròquies de San Miguel de Reinante i Reinante (Santiago): és la platja d’Arealonga.
Ja només caminaré una estona fins a una zona dunar i tornaré enrere. A les dues platges del municipi de Barreiros s’està treballant per a la recuperació del sistema dunar que tenien fa anys i que va anar desapareixent per diferents raons amb el pas del temps Ara ja donen algun resultat positiu que serveix per pensar que es podrà assolir l’objectiu. Un dels indicadors és la presència de vegetació autòctona, com són les silveiras, que serveixen per ajudar que aquestes dunes es puguin assentar. La silveira en castellà rep el nom de zarza i en català bardissa (conjunt d’arbustos i matollar sovint).
Finalment he tornat a l’aparcament, on menjo una mica en un bar que hi ha (sense gaire interès i car; lògic: és purament turístic). On fa poca estona abans he baixat ara la sorra esta totalment coberta d’aigua. L’aigua seguirà pujant potser 2 o 3 metres més.
Un cop amb l’autocaravana em poso en marxa per arribar a l’aparcament de Foz; molt gran i totalment de cara a la ria de Foz. Però, com que és dissabte, al vespre (amb la música) he decidit marxar a un aparcament de furgonetes a Camiño Forxán, que he trobat pel ‘park4nigth’, on podré dormir sense cap altra soroll que el relaxant de la forta pluja que caurà.
NOTA: No necessàriament els wp coincideixen al lloc on han estat fetes les fotos.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/1574-galicia-praia-as-catedrais-platja-arealonga-171067771
Un record del flysch Sakoneta: https://www.eoliumtrek.cat/index.php/espanya/euskadi/1069-errota-berri-sakonetako-bidea-punta-inurritzako-flysch-sakoneta