(Mallorca) El 20 de gener de 2016; total de 7,8 km; +381 -381; 3,5 hores.   Excursió organitzada amb el següent itinerari: Inici Camí Santa Maria, Vall Orient , Molí d’Es Freus i Avenc Son Pou.   Participants: Jaume i Miquel.   Tipus de sortida: anada i tornada; Dificultat: fàcil. 

 mapa avenc  mperfil avenc

FA ANYS: Quan es va fer el primer descens dins l’Avenc de Son Pou, el 1824 era monarca espanyol Fernando VII que, el primer que va fer, va ser anular tot el que havien fet les Corts de Cadis i que havien posat el país entre els pobles més avançats.

P1050377 Inicia la carretera 

Per la carretera des de Bunyola fins a Orient aparquem al punt on hi ha un pal que indica el camí cap a Santa Maria. Aquí començarem a caminar.

 

P1050380 Ovelles

   Tenim a dreta i esquerra una finca amb moltes ovelles que, fa poc, han criat. S’ha treballat, des del punt de vista arqueològic, en la Vall d’Orient i la informació obtinguda de les estructures hidràuliques de l’època musulmana han aportat molta informació, així com també els treballs a Felanitx, Artà i Pollença.

P1050384 Vall dOrient    A l’esquerra ens queda la vista de la Vall d’Orient. Una vall rica pel fet que es troba entre muntanyes, com una gran olla, on s’hi aboquen les pluges dels turons que l’envolten i també, antigament, els materials procedents de l’erosió, la qual cosa ha donat l’aspecte planer de la vall. A l’esquerra, al nord, hi ha la Serra d’Alfàbia i al sud tenim els turons del Penyal d’Honor i també el d’Alaró. Des treballs esmentats, es pot intuir que hi havia una distribució territorial d’alqueries (és a dir, poblets) i d’altres assentaments més reduïts que formaven el mosaic rural de terres conreades i altres lliures de treball. Tota aquesta informació sembla que es confirma a partir el Llibre dels Repartiments després de la conquesta per part del sobirà català, Jaume I.

 P1050387 Canal del Mol des Freu    Uns quaranta minuts després hem entrat de ple al torrent de Coanegra i ens apropem al Salt dels Freus, un salt d’aigua que, avui, no en duu gens, però que és evident per l’erosió que presenta la roca i el forat o canal excavat durant segles. També tenim, a l’esquerra, el canal de l’antic molí fariner: el molí d’Es Freus.

P1050389 Mol interior    Baixem una mica i veiem l’interior. Encara queda la base sobre la qual hi havia la mola jussana, que potser és la que es veu mig enterrada al costat. Potser la mola sobirana (la de dalt, la que girava) deu haver desaparegut. Com cada dia anem trobant pedres i roques de modelat càrstic,com a conseqüència de l’efecte de la pluja sobre les roques de composició calcària que estan disposades sobre la major part de la superfície de l’illa. Tot aquest “modelat” del territori es pot observar en el que es coneix com a rasclers, on sembla que amb una immensa pinta s’hagués anat rascant la roca, forats a les roques per la dissolució mineral, avencs i dolines. Parlant d’avencs avui en visitarem un que, precisament, va estar descobert gràcies a una dolina.

P1050391 Una sitja o carbonera 

   Fem el camí, ben fresat i evident entre l’alzinar. Tal com pertoca en un alzinar passem pel costat d’algunes sitges (que a Catalunya en diem carboneres), encara més abandonades que les que vam veure en l’excursió a la Comuna de Bunyola.

P1050394 Entrada cova         En camí ha seguit fins a una desviació, on pren un format de camí empedrat i puja fent revolts fins a l’entrada de la cova coneguda com Avenc de Son Pou. Es calcula que l’existència de població anterior a la conquesta musulmana, el que en podríem dir cristians procedents dels antics talaiòtics o d’influència romana posterior, era molt reduïda. La illa va ser utilitzada com a plataforma segura pel control de la mediterrània occidental i per les accions de cors en vers les costes continentals i les altres illes grans com Sardenya i Còrsega, per tant s’havia produït una important recepció d’habitants del nord d’Àfrica. En època musulmana, els castells tenien un paper rellevant en la defensa de l’illa i especialment els d’Alaró, de Pollença i de Santueri.

P1050395 Tunel 

L’avenc té l’accés per la part superior de la muntanya, en un forat de potser uns 10 metres, totalment rodó. Des de fa anys, es va excavar aquest túnel que veiem per accedir-hi millor. A mig túnel hi ha un reixat amb forrellat. Avui està obert. Normalment s’ha d’esperar que vingui un dels guardes perquè l’obrin, o bé trucar a l’ajuntament d’Orient.

P1050397 Interior 1 

Passat el túnel s’accedeix a la sala. És espectacular. Una cúpula rodona quasi perfecte d’uns 50 metres de diàmetre i una altura de potser 60, que rep una bona llum des del forat que hi ha dalt del tot, el que precisament dóna el nom d’avenc a la cova. No és possible fer una fotografia que mostri la grandiositat del lloc.

P1050398 Placa a Miquel Costa i Llobera 

  

A un costat hi ha una taula de pedres a mode d’altar i a sobre una placa dedicada a Miquel Costa i Llobera, fill de terratinents mallorquins, que va esdevenir sacerdot i poeta. Sembla que el primer descens documentat es va portar a terme l‘agost de 1824 per part d’un grup de binissalemers. Es van ajudar amb un ternal pel descens. En Joan Amengual i Reus, que hi va participar ho va descriure en un document publicat el 1850.

P1050404 Interior 2      La comparació del tros de columna i la figura del company ofereixen una comprensió de les dimensions. Tornant a la història que apuntàvem al principi cal saber que Fernando VII va ser un monarca que va tornar a una postura absolutista que, sembla sorprenent, ha estat sempre tant estimada per part de l’aristocràcia i els amants de la monarquia. Potser la única cosa avançada que va fer va ser abolir la llei Sàlica, que impedia regnar a les dones. I com a conseqüència d’aquest fet va ser que el va succeir Isabel (com Isabel II) a partir del 1833.

P1050407 Interior 3    És d’admirar una gran columna, en un racó, amb una base realment ample formada a través de milions d’anys. Des d’aquesta gran sala, surt un ramal que marxa endins. Per cert d’Isabel cal dir que, segons Granados Loureda, va tenir molts amants de tal manera que es considerava que estava afectada pel trastorn sexual de la nimfomania. Entre els seus amants s’hi compten: Francisco Serrano, Manuel de Acuña, José Ruiz de Arana, Enrique Puigmoltó o Carlos Marfori.

P1050410 Interior 4     Aquest magnífic interior cal protegir-lo. Quan sortim ens trobem al guarda que ens explica que sovint tenen problemes perquè es troben gent que trenca les formacions per emportar-se un tros o fins i tot gent que hi ha fet foc a dins. Aquest guarda privat té cura també de l’entorn i pot rebre uns diners, segons la voluntat, que se li poden deixar en un petit cove que deixa a l’entrada.

P1050414 Forn de cal 

Per tornar desfem el camí pel qual hem vingut, mentre passem un altre cop pel davant d’un forn de calç. En un territori com aquest, les roques han estat utilitzades des d’antic com a recurs per la construcció, per això per l’illa hi ha nombroses pedreres, sovint ja abandonades. Les més abundants són les de marès i les calcàries. També, lògicament, es va explotar el guix que s’obtenia en els forns. Si hi aneu a l’avenc/cova tingueu molta cura de no trencar ni pintar ni desfer res del que hi ha, és l’única manera de conservar la natura per l’admiració dels futurs visitants.

Per aportar una mica d’història, potser cal dir que després de la conquesta de Mallorca per Jaume I, el desembre de 1229, Mallorca no va ser incorporada al Principat de Catalunya, sinó que va esdevenir regne. Aquest regne va disposar de les mateixes constitucions que existien dins del Principat i finalment, en el testament de l’any 1272, Jaume I atorgava el regne de Mallorca i els comtats de Montpeller, Cerdanya, Rosselló, Conflent i Vallespir a l’infant Jaume.

Si vols accedir al track pr a gps, clica: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=12021064