(Menorca) Crònica de dues rutes el 6/04/2019 per Es Grau. El dia es presentava molt variable i amb pluja, per tant vam fer dues rutes curtes i també vam visitar el Fort Marlborough. La primera RUTA va ser d’Es Grau a la Cala Vellana, a la Punta de Sa Cudia. 2 km, +20 -20; 1 hora. La SEGONA del Centre d’Informació (a Llimpa) cap al Mirador de Sa Punta de Sa Gola. 2km, +20 -20; 40’. Finalment vam visitar el Fort a la Cala Sant Esteve. Participants: Dolors del Carme, Joan i Miquel. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: Ara fa 39 anys que John Lennon va morir assassinat.
RUTA 1: Es Grau a Cala Vellana (a Punta Sa Cudia)
Aquesta sortida a Es Grau, en un dia variable i amb algun plugim, l’hem fet retallat. Una primera ruta cap a la Punta de Sa Cudia i després una altra, més particular, a la pròpia Albufera. El punt d’inici és a l’aparcament que hi ha just a l’entrada del poble d’Es Grau.
Mentre anem seguint un estret sender, entre matolls, la vista se’n va mar endins a l’illa d’en Colom, on diuen que hi ha les restes d’una basílica paleocristiana. A l’illa hi ha vegetació arbustiva però també plantes de tamarell (“Tamarix africana”), que pot arribar a 6 metres d’altura; la majoria dels exemplars tenen més de 100 anys d’antiguitat. Durant uns anys l’illa va servir de llatzeret provisional i també hi van instal·lar, per fer la quarantena, els esclaus espanyols alliberats d’Algèria el 1785.
Seguim endavant, cap a llevant, sempre sobre el mar amb bones vistes del far de Favaritx, tot i que encara està molt lluny (per la tarda l’anirem a visitar). Els vaixells que s’han estavellat a la perillosa costa nord de Menorca han estat nombrosos. La construcció del far ha fet disminuir aquests accidents.
A l’esquerra les cales entre roques verticals sovintegen, com aquesta anomenada Cala Vellana de caràcter rocós i en forma d’Y.
El mar treballa constant i deixa les seves empremtes erosionant la plataforma rocosa donant l’aspecte de les arrugues d’un vell mariner. De la Punta de Sa Cúdia podem dir que el significat de ‘cudia’ prové de l’àrab amb el significat de turó petit o promontori; que això és precisament.
Un cop hem arribat prop del puntal, hem tornat ara que el temps aclaria una mica per visitar el vessant de llevant d’Es Grau.
 |
 |
RUTA 2: Llimpa (Centre Informació) a Mirador Punta Sa Gola.
Ens hem desplaçat en direcció a Llimpa, on hi ha un aparcament i uns rètols d’informació. El Parc Natural de S’Albufera des Grau va ser declarat com a tal el 1995. La importància d’aquest zona natural rau en el fet que acull moltes aus migratòries.El parc disposa de 1790 hectàrees d’extensió. Cal recordar que els moviments populars van haver de lluitar, els anys 70, per frenar els intents d’urbanització que van sovintejar.
Un rètol mostra la ruta que volem fer. Estem a l’extrem sud de S’Albufera des Grau, l’àrea humida més important de Menorca i una de les més rellevants de les Illes Balears.
Per situar-nos en el temps , diguem que fa 39 anys va morir John Lennon. Un dilluns de l’any 1980, John Lennon va ser assassinat de cinc trets efectuats per Mark David Chapman en l'entrada de la residència on vivia, l'Edifici Dakota. A Lennon, se li atribueix la frase: “Ser honest potser no et donarà molts amics, però et donarà els adequats”. Especialment en moments en que hi hagi eleccions, cal recordar molt bé els partits que han tingut polítics que han mentit: és el moment de no tornar-los a votar.
La pista segueix endavant, en suau ascens i poc pedregosa. Tot i que l’entorn és de matollar, alguns arbres ofereixen una mica d’ombra.
Passem pel costat d’una bonica i florida planta d’un groc viu; és una lleterassa (“Euphorbia dendroides”). Es tracta d’una planta que es troba a tota la mediterrània en indrets pedregosos i calcaris i que s’utilitza amb finalitat ornamental. Una característica és que conté una resina blanca que antigament s’utilitzava contra les berrugues, però no es recomana fer-ho per la seva perillositat. La resina és molt tòxica i pot irritar severament tant la pell com els ulls.
Arribem al mirador, a la Punta de Sa Gola. Al davant, a l’altra vessant, s’endevina un altre mirador. Fins aquell mirador s’hi arriba des de la platja d’Es Grau per un bonic pont de fusta (però el pont avui estava tancat per obres).
La tornada es fa pel mateix camí que hem fet.
VISITA FORT MARLBOROUGH
Al matí, mentre queien quatre gotes i abans d’arribar a Es Grau, hem anat a visitar el Fort Marlborough, al sud-est de Maó. Es tracta d’una visita molt recomanable, on cal verificar els horaris d’obertura. Estem a la Cala Sant Esteve.
Aquesta vista aèria (obtinguda de Google Maps, per Wikiloc) mostra la cala i el castell. Tal com es veu no s’acaba de comprendre que es tracta d’un castell a l’inrevés dels que coneixem, és a dir està construir excavant dins de la muntanya, com es podrà comprovar en entrar-hi. El fort va ser construït pel britànics entre 1710 i 1726 durant la primera dominació britànica de Menorca. L’any 1756 les tropes franceses del duc de Richelieu van atacar el fort i van conquerir l’illa durant set anys; els britànics la van recuperar el 1763. L’any 1781 va ser una flota espanyola que va conquerir l’illa als britànics, però aquets la bvan recuperar immediatament. Va ser a partir del 1781 que es va decidir reforçar el fort i la nova configuració, obra del cap d’enginyers d’Arcy, és tal com es pot veure en l’actualitat.
L’entrada al fort o castell és per un túnel a la part baixa del penya-segat. Bàsicament es compon d’un passadís excavant que va donant la volta a un patí, també excavat, a l’esquerra de la nostra ruta.
De tant en tant hi ha uns forats que miren al patí i que tenien dues funcions: d’una banda permetien l’entrada de llum i aire i de l’altra eren els punt de tir per a la defensa en el cas que els atacants aconseguissin deixar-se causa dins del pati que funciona com un fossat.
A la dreta altres espais excavats fan les funcions de dependències, dormitoris o magatzems. Per entendre la història diguem que avui Menorca podria ser una colònia britànica, com ho és Gibraltar. Felipe de Bourbon va guanyar la guerra de Successió però va haver de renunciar, pel Tractat d’Utrecht (1713), contrapartides econòmiques i comercials i la cessió de Menorca i Gibraltar. Aquest tractat que va signar el rei Felipe V, contravenia (com explica ‘sapiens.es’) les constitucions (i el jurament del rei Felipe) que els comtats del Rosselló i la Cerdanya i les Illes Balears mai es podien separar de les terres de la coneguda com a Corona d’Aragó. Precisament, el Jurament per les Illes va ser el que el Parlament de Catalunya va esmentar per denunciar el Tractat d’Utrecht i resistir amb les armes les tropes del rei espanyol fins a la derrota del 1714.
Per una porta sortim al pati central. És circular i deixa al centre un turonet damunt del qual s’hi posaven els canons. En conclusió un castell molt curiós que no es troba en cap altra lloc del món, que jo sàpiga.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://www.wikiloc.com/hiking-trails/albufera-des-grau-punta-sa-cudia-35117806