(Menorca) Ruta el 8/04/2019; 11 km; +90 -90; 4 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Fornells, Castell de Sant Antoni, Torre de Fornells, Ses Salines, Platges de Fornells, Cala Tirant. Participants: Dolors, Joan i Miquel. Tipus de sortida: parcialment circular; Dificultat: fàcil.
FA ANYS: L’any 1660 es va decidir construir el castell de Sant Antoni de Fornells.
Aquesta excursió vol anar per Fornells. Aparquem al costat del port; volem seguir una ruta que fa la volta al Cap de Fornells.
El Camí de Cavalls no arriba a Fornells. Es queda abans, a Ses Salines, per marxar recte a ponent cap a la Cala Tirant, a les urbanitzacions conegudes com Platges de Fornells. Diguem que estem a Tramuntana de l’Illa, geològicament dominat per una sèrie de falles formades l’oligocè superior i que segueixen orientació NE a SO. Això permet la formació de penínsules que s’endinsen a mar com Punta Grossa, Mola de Fornells, Cap de Fornells, Cap de Cavalleria...
Els carrers de Fornells són molt agradables. Ara s’hi respira pau i tranquil·litat; encara no ha arribat l’estiu amb el turisme i els carrers plens. Hi ha testimonis de població, el segle V, a Fornells per la presència d’una església paleocristiana. Però la població va créixer quan es va construir el castell de Sant Antoni ja que hi van venir a viure els familiars dels soldats del castell.
Passem pel davant de l’església de Sant Antoni Abat. Podem veure com segueix de forma molt bàsica i senzilla l’estil gòtic amb els contraforts exteriors, però en cap altra detall ja que no els aprofita per posar-hi grans finestrals.
Hi entrem un moment. Destaca el sostre en volta de canó (que recorda l’estil constructiu romànic) i la senzillesa del temple. Fa bonic i és molt agradable estar-s’hi una estona. L’església ja existia el 1639 per donar servei a la població que es va crear a partir de la construcció del castell de Sant Antoni. Amb els anys va resultar petita i el segle XVIII es va ampliar.
Seguim carrer endavant. A les façanes fa bonic veure les curioses fileres de teules que fan la funció de canonades pel transport de l’aigua de la pluja de les teulades. La façana és d’un dels restaurants més reconeguts de Menorca i forma part de l’oferta tan coneguda de Fornells de la caldereta de llagosta.
Arribem a les restes del castell de Sant Antoni, al costat del mar. Fornells està a la part alta de la badia que porta el seu nom. El castell es va construir amb la finalitat de controlar l’accés a la badia.
Originalment el castell era una fortificació gran. Que ocupava fins a part de les construccions de les cases de l’eixample de la vila. La decisió de construir el castell va ser l’atac, el 1558,del corsari Barba-roja a Maó i l’atac pirata a Ciutadella. Si la decisió de construir el castell va ser el 1660, l’any 1662 ja estava totalment acabat.
A sota hi ha un aljub, construït com una gran cisterna artificial a la que, en l’actualitat, s’hi accedeix per una porta i es fa servir com a sala d’actes.
Un rètol parla de la cronologia. En aquest rètol alguns brètols han esborrat la referència al terme ‘Catalunya’. De fet no és estrany, ha estat una constant esborrar el record de la presència catalana per part de persones interessades. El cert és que la conquesta de Mallorca i les Balears, en el seu conjunt, va ser exclusivament una obra de Catalunya i, més endavant, amb la col·laboració de València. El projecte per evitar els atacs dels pirates sarraïns, des de Mallorca, va ser ideat pel rei Jaume I i presentat a les Corts Generals que va convocar a Montsó el 1236. En aquella convocatòria, on hi havia els representants de les Corts d’Aragó i les Corts catalanes, el rei va demanar homes i diners per bastir galeres i armes per la conquesta de Mallorca. Els representants de les Corts d’Aragó van rebutjar la seva participació. Aquesta decisió tenia sentit ja que els aragonesos només estaven interessats en les noves terres de València i no en el mar, que el veiem molt lluny i apartat de la seva vida. Així que la conquesta es va portar a terme amb els diners, recursos i homes de Catalunya.
Després del castell anem a nord pujant el Cap de Fornells. A mitja altura passem pel costat de la capella de la Mare de Déu de Lourdes, que aprofita una petita cova natural oberta. Aquí el vent de tramuntana ens bat amb força.
Més amunt hi ha la magnífica Torre de Fornells. Va ser construïda, com moltes altres que envolten l’illa, durant la dominació britànica, entre el 1801 i el 1802. L’objectiu era vigilar l’entrada de vaixells a la badia i protegir el castell de Sant Antoni. El seu accés era a la primera planta, on s’hi veu la porta original. S’hi arribava per una escala de fusta que era retirada en cas d’atac.
Des del davant, de cara al sud, s’hi observa un sender fresat. És el que hem de seguir per tal d’anar a fer la volta per la banda de ponent del Cap. Els senyals són antics, però fan perfectament la seva funció, de moment.
La dominació anglesa va ser prou respectuosa amb els illencs i el seu idioma. Recordem que a Menorca es parla menorquí, una variant del bloc oriental de la llengua catalana. No s’ha d’oblidar que es va repoblar amb colons catalans. Avui en dia, hi ha diverses paraules que els menorquins han adoptat de l’època britànica com bòtil (ampolla) provinent de l’anglès ‘bottle’; xumàquer (sabater), prové de ‘shoemaker’; siti (cadira), de ‘settle’; boinder (balcó tancat); de ‘bow window’).
Esperàvem trobar el camí cap a la nostra dreta, però s’esborra i ens anem orientant cap a unes construccions que resulten ser un camp d’esports. Més endavant acabem trobant el cementiri, que conté la curiositat dels nínxols pensats només per infants i per tant més petits. És un record dels anys antics en que la mort infantil sovintejava.
Uns 50 metres més amunt del cementiri (al nord-oest) a tocar d’una tanca és per on hauria de seguir el camí, però està tot barrat i el camí desaparegut. Els rètols d’obres en curs de més endavant, sembla que són els responsables de la desaparició de la ruta. Així que baixem al primer carrer, més avall, i el seguim intentant trobar un forma de seguir més a prop de mar cap el Clot des Guix, a l costa de ponent.
No ho hem aconseguit i entre unes construccions noves molt lletges (trenquem amb l’estil del país) hem seguit avall i finalment per un tram de carretera cap el sud, fins a Ses Salines. Avui està convertit en un port esportiu i de les antigues salines que devien donar nom no les veiem, però sembla que molt més al sud en queden unes que es coneixen com de La Concepció; caldria seguir el Camí de Cavalls en direcció contrària, cap a Arenal d’En Castell.
A la cruïlla entre la Me-15 i la C-35 (que marxa a la dreta –segons nosaltres baixem-) hi ha els rètols del Camí de Cavalls. Aquí indica la direcció del tram de l’etapa 4 que va fins a les Platges de Fornells. Però uns dels senyals indica a Fornells (el poble); és una variant sense indicacions del camí i genera confusió, com la d’uns anglesos que ens preguntaven sense entendre gaire bé per on seguia realment el Camí.
Seguim la carretera fins a les urbanitzacions de Platges de Fornells, un indret que sembla força construït, potser massa, encara que sense cap edifici alt.
Baixem fins a la Cala Tirant, amb una platja de sorra, on ens hi estem una estona amb els peus en remull. Podria ser un indret magnífic si no fos perquè just al davant, a l’altra costat de la cala, hi ha construït cinc o sis edificis alts, blancs, d’apartaments que fan mal a la vista. Quin mal gust.
La tornada és pel mateix camí fins a l’aparcament on hem deixat el cotxe al port de Fornells. Pel camí aquest bonic pou no s’immuta pel nostre pas. Abans parlàvem del menorquí. A ‘menorca.info’ hi ha un article del 2017, amb el títol ‘Ofegar el menorquí’, d’Emili Pons que diu: “Quan es vol aniquilar el contrincant, no hi ha millor estratègia que mirar de fer-lo petit i dividit, perquè així els seus integrants se sentin dèbils i incapaços de reconèixer la pròpia força. Si aconsegueixes esmicolar-los, ja tens la partida guanyada. I açò és el que n'hi ha que intenten fer, una vegada més, amb la nostra llengua. Aquesta vella batalla va començar a València, a Catalunya i a Mallorca quan, cap a 1700, els nous reis d'Espanya van exercir el dret de conquesta en aquests països. Menorca va tenir la sort de caure a mans dels britànics, de tal manera que va quedar protegida de tal barbaritat durant prop d'un segle més. Des d'aquell temps no hi ha hagut cap període tranquil per a la llengua d'aquests territoris. Cada dia s'ha qüestionat el seu dret a emprar-la amb la normalitat amb què podien emprar la seva els habitants del territori castellà.”
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://www.wikiloc.com/hiking-trails/fornells-castell-de-sant-antoni-torre-de-fornells-ses-salines-platges-de-fornells-cala-tirant-35117837