(Click, in my web, on the flag above to have the translation in your Language) (Canillo) Ruta 1372 el 15/08/2021; 14 km; +670 -670; 6,5 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Soldeu, Clot de l’Ós, Refugi Siscaró, estany Siscaró. Participants: Josep C, Vinyet, Anna G i Miquel. Tipus de sortida: anada i tornada al mateix punt; Dificultat: moderada. IBP: 95.
FA ANYS: L’any 1959 es va descobrir l’esquelet més antic trobat a Andorra.
Comencem dins de Soldeu, un poble no gaire antic dins d’un país en que, al neolític, només hi havia petits grups de gent vivint en coves. L’any 1959 es va descobrir l'esquelet més antic trobat a Andorra. Es tractava d'una persona que va viure fa uns 4000 anys i que va ser localitzada a la Balma de la Margineda, on també es van trobar puntes de fletxa, objectes d'os, comptes de collarets i fragments de ceràmica.
Pugem pels carrers i passem pel darrera de l’església de Sant Bartomeu de Soldeu. Antigament era una capella privada de la Casa Molines, que durant segles ha estat una de les cases pairals de major riquesa i prestigi de la parròquia. Al seu interior destaca el retaule que presideix l’altar, que data del segle XVI i que és un dels pocs retaules d’estil renaixentista que hi ha a Andorra.
A l’església hi ha un atri cobert ample, com és habitual a les esglésies de les valls andorranes; la pluja, la neu i el temps demanen disposar d’un lloc d’aixopluc per la gent que anava a missa. Però l’origen de l’atri prové de l’espai situat davant els primitius temples cristians, destinat als catecúmens i als penitents.
Aviat trobem les escales que s’enfilen per anar a buscar la ruta que avui hem de fer i que s’anirà enfilant a nord pels vessants del Serrat de l’Orri. Aquesta excursió no és recomanable per persones que tinguin problemes de genolls. Antigament l’orri era el lloc on es munyia les ovelles i es feia el formatge.
Passem per una tartera que, com totes, és incòmoda però que s’acaba aviat. A la tornada, trobarem un senderó que l’evita baixant una mica més avall.
Per la banda esquerra, coberta de bosc, hi ha el que es coneix com Clot de l’Ós. Pel camí una bonica i curiosa flor, la centaurea, que ja està en fase final. El nom genèric ‘centaurea’ prové d'un substantiu grec ‘kentauros’. Aquest nom grec (centaure) fa referència a la barreja entre l'ésser humà del centaure i el cavall de la mitologia grega, època en la qual ja es coneixia la planta com a "herba de centaure".
L’excursió d’avui va fent pujades per arribar a plans dels que després cal seguir pujant. Així els desnivells són sempre drets i el camí sovint rocós. Abans hem vist l’església de Sant Bertomeu. Estem molt habituats a l’església catòlica, però amb poc coneixement d’altres creences. Parlem d’una altra, molt antiga, el zoroastrisme, mazdaisme o mazdeisme (culte d'Ahura Mazda). Era la religió dels antics perses abans de l'arribada de l'islam, basada en la doctrina predicada per Zoroastre a l'Iran. Actualment, la segueixen encara els anomenats parsis. L'estimació del nombre de zoroastrians arreu del món varia des de 145.000 a 2,6 milions de persones. El zoroastrisme va substituir el politeisme indoeuropeu per un culte monoteista, fonamentat en la saviesa moral: l'entitat creadora suprema (Ahura Mazda) que engendra l'esperit del bé o principi de la veritat.
Trobem diversos formiguers de formigues roges (“Formica lugubris”). Aquests monticles de fulles de pi es perpetuen tot l’any i les formigues els construeixen de manera que rebi sol durant el dia i així les obreres que es desplacen per la superfície s’escalfen i quan han acumulat suficient calor al seu organisme baixen a les profunditats on, sense el sol, es refreden i així alliberen la calor a l’interior del niu. Després tornen a sortir a prendre el sol. Aquests nius compten amb unes 20 reines, uns 100 mascles i unes 10.000 obreres. Són formigues carnívores que transporten insectes morts als seus nius per servir d’aliment. Quan se senten atacades desprenen el seu potent àcid fòrmic. Se les considera beneficioses pels boscos.
Anem pujant fort. A l’altra vessant de la vall d’Incles veiem a l’esquerra els dos cims del Pic de la Coma de Varilles (2759m) i més al centre la Tossa de les Mussoles (2680m).
El sender, en trams assolellats, està cobert de nerets. El rododendre (“Rhododendron ferrugineum”) és l'única espècie de rododendre autòctona als Països Catalans, viu en alta muntanya i fa una mata i fulla de certa manera semblant a la del boix, però fàcilment distingible. És la flor nacional del Nepal, on hi creix un espècie que forma boscos amb arbres de fins a 20 metres d’altura. El nom prové del grec: ‘rhodos’, rosa; i ‘dendron’, arbre.
Planegem un tram per Els Colells, quan la ruta gira a llevant. Collell és un nom derivat de coll i que també té les variants: cullell, colell o collet.
Estem a uns 2250 metres i podem observar, a l’esquerra en direcció nord-est, les Crestes de Juclà (sobre 2500 metres). El topònim Juclà o Juclar, prové del llatí ‘claru’ (massís muntanyós sense arbres); el prefix ‘ju’ significa ‘sota’.
En una raconada a l’ombra s’endevina una construcció. Amb el zoom m’hi apropo molt. És el refugi de Juclar. Demà hi podrem beure alguna cosa. Per perspectiva històrica recordem que fa 9 anys, el novembre del 2012, el govern de dretes del PP a Espanya va aprovar una llei d’amnistia fiscal per als defraudadors. L’impulsor va ser el ministre Cristobal Montoro i va preparar la norma perquè alguns paguessin menys del 1%. Això em porta a recordar aquelles preguntes que un personatge de la novel·la “El zorro rojo” (d’Anthony Hyde; 1923) es feia davant de les decisions d’un govern: 1) ¿Qui en sortirà beneficat?, 2) ¿Qui governa al Governant?, i 3) ¿Què més pensaran fer-nos ara a nosaltres?
Arribem a les magnífiques vista de la pleta del Siscaró. Queda molt a sota nostre i per tant ens caldrà començar a baixar. Es veu perfectament el refugi lliure del Siscaró (2145m). El refugi no és guardat i està obert tot l'any, tot i que el manteniment s'acostuma a fer durant els mesos d’estiu. El refugi Cabana de Siscaró consta de dues estances i es va inaugurar l’any 1981, té una capacitat de 10 places i disposa de llar de foc. Hi ha una font d’aigua a l’exterior del refugi.
Trobo unes magnifiques flors d’anemona alpina, també coneguda com pulsatil·la blanca. També es coneguda per un nom aeri força bonic: la flor del vent. Del que parlàvem de l’amnistia fiscal, afegim que el juny del 2017 ‘eldiario.es’ publicava un article on parlava de 60 amnistiats, entre els quals polítics, empresaris i nobles i també alguns familiars de la dinastia Borbón. Quan els polítics diuen allò de “Espanya és un gran país”, segur que no han preguntat als treballadors i a la societat que paga tots els impostos si ells consideren el mateix; potser hi ha persones que creuen que ser espanyol és una desgràcia, tal es veu que van les coses (corrupció, inversions estatals, amnisties,...).
Finalment i després d’una altra pujada , però curta, arribem a l’estany de Siscaró. L’estany de Baix, conegut com l’estany del Siscaró, amb una superfície d’una hectàrea, és a 2.325 metres d’altitud, a la vall d’Incles, vall que s’assenta sobre un relleu marcat per l’acció de les glaceres quaternàries. El sol ara escalfa molt però l’aire és fresc.
Tornem a baixar un altre cop fins a la pleta i deixem el refugi de Siscaró a la dreta.
Torno a trobar uns exemplars d’Epilobium angustifolium, que en la crònica anterior també he esmentat. Aquesta excursió resulta una mica dura, especialment per les característiques rocoses del camí, i potser també per la calor d’aquests dies.
Es tracta d’anar desfent el camí de pujada que, per cert, amb tantes pedres i roques és prou cansat. A Soldeu s’hi veuen banderes andorranes. Fins a l'any 1866 Andorra no va tenir una bandera oficial, generalment s'utilitzava una ensenya basada en els colors medievals catalans i la casa de Foix. Per comparació sapiguem que la bandera d’Espanya va ser adoptada el 1843 en temps de la reina Isabel II, només vint anys abans. La bandera de França va sorgir per primera vegada durant la Revolució Francesa el 1790. Diguem també que la bandera de Catalunya és probablement la més antiga d’Europa ja que prové de l'emblema del llinatge dels comtes de Barcelona del qual ja es té constància l'any 1150.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a:https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/soldeu-clot-de-los-refugi-siscaro-estany-siscaro-81668782