(Click, in my web, on the flag above to have the translation in your Language) (Canillo) Ruta 1373 el 16/08/2021; 9 km; +480 -480; 3,5 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Vall d’Incles, La Baladosa, Pont de Travenc, Estany Juclar, Refugi Juclar. Participants: Josep C, Vinyet, Anna G i Miquel. Tipus de sortida: anada i tornada al mateix punt; Dificultat: moderada. IBP:70.
FA ANYS: La presa de l’estany de Juclar es va començar a construir el 1933.
Avui ens hem llevat molt aviat i per tant estem a punt de caminar quan l’aire és fresc. Comencem des de l’aparcament del final de la vall d’Incles, al pont de la Baladosa, a 1851 metres. Són les 8 del matí. A partir de les 9 (a l’estiu) posen una barrera al Pont d’Incles i s’ha de pujar en un petit autobús.
Els rètols ens indiquen el camí a seguir, però cal saber-los llegir ja que el temps que posen a vegades és curt segons la capacitat d’algú de nosaltres; jo sempre hi he d’afegir minuts. La vall d’Incles és un dels paratges naturals privilegiats d’Andorra. Està situada entre els pobles del Tarter i Canillo, i la seva característica forma en U ens indica l’origen glacial.
Des de l’aparcament, segueix una pista de terra en direcció est que va per la banda esquerra del riu Juclà (o Juclar). Atenció, tinguem en compte que la dreta i esquerra d’un riu depèn sempre de la direcció del curs de l’aigua i per tant l’esquerra d’aquest riu vol dir que caminem per la nostra dreta, deixant el riu a l’esquerra del nostre camí.
Arribem al pont de Travenc on hi ha, una mica més endavant, bancs i taules per aturar-se a dinar. Aquí travessem el riu i seguim per l’altre vessant. Hem pogut observar que la vall, oberta i ample a l’inici, permet copsar de primera mà la bellesa del paisatge subalpí a mida que ens hi endinsem. Els terrenys de pastura i diverses bordes disperses ens han acompanyat fins al Travenc. Ara el sender s’enfilarà i l’ambient alpí serà el protagonista.
Una mica més endavant el camí comença a pujar i es torna més estret i pedregós. Haurem de guanyar quasi 400 metres.
Amunt i amunt fins un replà petit amb una bassa propicia als capgrossos i les granotes. Els amfibis habiten les aigües quietes; la reproducció es produeix a la primavera, quan cada femella pon de cinc mil a deu mil ous envoltats d’una massa gelatinosa que, durant quatre mesos, fan la metamorfosi i passen a capgrós i a adult. Perquè la metamorfosi es produeixi cal una humitat constant i d’aquí la importància de mantenir aquestes basses en bon estat. Per tant no les trepitgeu ni hi llanceu pedres.
El petit replà només ha estat un moment. Amunt, poc a poc. Andorra està constituïda per materials del Precambrià al Paleozoic inferior, formant part dels materials que afloren a la zona Axial del Pirineu. De fet, podem localitzar-hi els materials sedimentaris paleozoics i equivalents metamòrfics, que alguns autors n'atribueixen l'origen entre els 590 i els 439 milions d’anys).
Quan el camí es fa més dret, el riu que baixa per la nostra dreta es troba també més despenjat i canta més. A mesura que guanyem alçada, el bosc va cedint protagonisme a patamolls, com el de la pleta de Juclar, grans blocs de roques, congesteres i prats alpins, on comunitats característiques i d'una gran riquesa hi troben acollida.
Sempre amunt, acompanyats del so de l’aigua i de l’aire que encara refresca.
Arribem a uns 2200 metres i ja podem veure un espai aplanat de roca llisa i prat verd. Devia ser un esglaó de l’antic circ glacial. Ara és el Mirador de la Pleta d’Incles. Només ens queda anar fins al monument que es veu en un extrem.
Aquest modern monument té una inscripció que diu: Som capaços de mirar molt lluny per sentir-vos molt a prop. També hi ha una data: 16 de juny de 2011. Uns blocs de granit baixos duen noms. Aquell dia es va produir un accident d’helicòpter i van morir Claude Boulanger, Jacques Lahouille, Elías Pérez, Dani Curruhuinca i Lluís Blanco, aquest últim que havia de ser el guarda del refugi de Juclà. Aquell accident es va produir perquè l’eslinga va quedar enganxada en un arbre i el pilot va perdre el control. L’equip de persones estaven fent treballs de restauració del refugi.
Més endavant hi ha les restes d’una antiga construcció: era la cabana on s’allotjaven els obrers durant la construcció de la presa de l’Estany Primer de Juclà. La presa es va construir entre el 1933 i el 1936.
Pugem més amunt. Les roques formen diversos esglaons. A dalt tenim una bonica vista de l’estany. Estany de Juclà és el més gran del Principat d'Andorra. És d'origen glaciar i està format per dos estanys, el de l'oest és el més gran.
A prop hi ha el refugi guardat, on s’hi pot menjar i també dormir còmodament. Ahir el vam veure, llunyà, quan pujaven a l’estany de Siscaró. Aquest refugi està situat a 2310 metres d’altitud i compta amb 43 places per dormir.
L’interior del refugi és força agradable. Tot i que durant molts d'anys havia estat un refugi lliure, el juliol de 2009 va passar a ser guardat i de pagament. Les instal·lacions s'han modernitzat en matèria d'il·luminació, aigua calenta, deixalles i dutxes. A l'exterior hi ha tres vàters secs que estan situats en un annex. A l’est del refugi els cims s’aixequen per fer la frontera amb França. Sabem que hi tenim dos cims interessants: el Pic d’Escobes (2779m) i el Pic de Noé (2745m). Doncs bé, la tradició oral afirma que el pic de Noé rep el seu nom al fet que l’arca de Noé va embarrancar en aquest indret durant el diluvi universal.
A l’exterior, unes taules conviden a seure i encarregar alguna cosa per menjar i per beure.
Després d’una estona, comencem a baixar desfent el camí de pujada. En la recent visita de Felipe VI a Andorra (el passat mes de març) va incorporar un poema de Jacint Verdaguer en el seu discurs davant les autoritats andorranes. Això hauria estat molt bé si no fos perquè també va fer un discurs, el 3 d’octubre de 2017, en que va avalar (segon s’explica a ‘elnacional.cat’) la violència policial contra els ciutadans que volien votar el referèndum no autoritzat pel govern espanyol. Aquell discurs (el d’octubre) va suposar el trencament definitiu entre la monarquia i l’independentisme català.
Quan el camí es fa més dret, arribem al pont que hem passat abans i on tothom s’hi fa una fotografia. Cal seguir avall. I mentre el Cap d’Estat (Felipe VI) fa aquests discursos, el portaveu de Jutges per la Democràcia, Joaquim Bosch deia (maig 2016) a ‘publico.es’: "Estem al capdavant d’Europa en el nombre de corruptes i a la cua en el de jutges". El portaveu de Jutges per a la Democràcia acusa: “el poder polític, de manera intencionada, mai ha volgut arreglar la Justícia i els grans delinqüents tenen més mitjans que els jutjats”. "A Espanya ha estat massa fàcil corrompre". Afegeix: "Tinc l'amarga sensació que les lleis són teranyines que agafen a les pobres mosques i deixen passar a vespes i borinots".
Finalment arribem ja a la plana de la vall d’Incles i quan passem el pont de Travenc i travessem el riu a la seva banda esquerra ja falta molt poc per arribar on hem deixat el cotxe aparcat al matí. Una excursió molt bonica i recomanable.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a:https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/vall-incles-la-baladosa-pont-de-travenc-estany-juclar-refugi-juclar-81669386
Crònica ruta propera a l’estany de Siscaró: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/europa/andorra/1062-soldeu-clot-de-l-os-refugi-siscaro-estany-siscaro