(In my web, click on the flag above to have the translation in your Language) (Canillo) Ruta 1374 el 17/08/2021; 1 km; +40 -40; 1,5 hores. Visita al santuari de la Mare de Déu de Meritxell. Participants: Vinyet, Anna G i Miquel. Tipus de sortida: circular; Dificultat: visita fàcil.
FA ANYS: L’any 1650 l’església vella es va ampliar.
Avui marxem, però abans visitem el santuari de la Mare de Déu de Meritxell. Aquest santuari nacional dels andorrans, té a tocar un petit nucli de població. Segons el filòleg Joan Coromines, el nom «Meritxell» és un diminutiu de ‘merig’, del llatí ‘meridiem’, migdia, que és un terme utilitzat pels pastors per anomenar una zona de pastura de cara al sol.
Un cartell mostra un esquema en planta de la construcció del santuari on es veu el vell, més petit, a l’esquerra, i la planta constructiva del nou a la dreta. L'antic santuari romànic de Meritxell, engrandit en el temps del barroc, i la imatge de la verge de Meritxell, van patir un incendi el 9 de setembre de 1972, quedant tot destruït. Les autoritats andorranes van decidir construir un nou santuari conservant i reparant l'original. El nou santuari va ser inaugurat el 8 de setembre de 1976, fa 40 anys.
Immediatament tenim a la dreta les formes modernes i senzilles del santuari modern.
Podem meravellar-nos amb una de les obres més interessants del prestigiós arquitecte català Ricardo Bofill. El resultat és, en paraules del propi autor, una “recreació del romànic”.
Entrem a l’interior. Destaca per la seva senzillesa; la calma que aporten les línies rectes, la llum que entra pels grans finestrals i la suavitat dels arcs en volta de canó, ofereixen al visitant una forta dosi serenitat.
El color blanc que perfila els arcs i algunes obertures contrasten amb el color fosc, pissarra, dels murs.
A un costat, darrera del tancament de vidre hi ha el claustre, que potser no en fa la funció, però sí que li dóna dimensió estètica.
I una sorpresa: l’altar en forma circular. Cal dir, sobre l’altar, que és el centre de l'església i per tant el lloc on es fa present el sacrifici de la creu sota els signes sacramentals, en l’Església catòlica. L'altar també s’entén com la taula de el Senyor, a la qual el Poble de Déu és convidat. Entre la informació que he anat mirant, he trobat l’existència també d’un altar de forma rodona a la catedral de Bilbao.
Com correspon, presidint la nau principal hi ha la imatge de la Mare de Déu de Meritxell. La imatge de la Verge de Meritxell és la patrona del país. Es tracta d'una talla policromada semblant a la peça original romànica, del segle XII, destruïda en l'incendi de 1972.
La importància del temple ha servit perquè el Papa Francesc li atorgués, el 2014, el títol de Basílica Menor, fet que el va convertir en l'únic lloc de culte amb aquesta distinció al Principat. La reproducció que avui omple l’espai en el temple és obra de l’artista andorrà Jaume Rossa. La talla va ser cisellada a partir de diverses fotografies conservades de la Mare de Déu original. Es pot observar que recull els trets principals de les imatges marianes romàniques.
Passo pel davant d’un accés, ara tancat, a una exposició de bíblies d’arreu del món. Diu que conté bíblies escrites en més de 1100 llengües diferents. Penso en el magnífic patrimoni que són les llengües; això em porta a pensar en la històrica persecució del català a Espanya. També això em recorda la postura feble d’Andorra durant els dies de les votacions prohibides a Catalunya el 1 d’octubre de 2017. Les declaracions des d’Andorra van mostrar desinterès. Uns mesos abans un article de Cristian Segura de setembre de 2017 (publicat a ‘cat.pais.com’) explicava que “La comunitat catòlica de Catalunya ha generat desenes de manifestos en els últims dies condemnant les accions judicials contra els membres de la Generalitat investigats per l'organització de l'1-O i a favor que es pugui celebrar un referèndum. Alguns específicament partidaris de l'1-O i uns altres de l'autodeterminació, s'han posicionat en aquest sentit des de les més altes instàncies de les diòcesis, passant per rectors i entitats cristianes educatives. La Conferencia Episcopal Tarraconense, que aplega els bisbes catalans, va fer pública una nota demanant que, “en aquest moment de la història de Catalunya”, “es respectin els drets i les institucions”.
Sortim de l’edifici nou i anem a visitar l’església vella, la original, molt ben restaurada. El 8 de gener de 1176 tres-cents vuitanta caps de casa de la vall d’Andorra van firmar una concòrdia amb els canonges de la Seu d’Urgell. Aquell va ser el primer document escrit sobre Meritxell que es coneix, tot i que no es descarta que el lloc ja estigués habitat el segle XI.
Malgrat les obres d’ampliació durant la dècada dels anys 1650, el poble i l’entorn no va deixar de ser un nucli agrícola i ramader de la parròquia de Canillo. Al final del segle XVIII, entre Meritxell i Molleres només hi havia 8 cases amb un total de 30 habitants. Per perspectiva històrica diguem que aquells anys va esclatar, al Principat de Catalunya, la Guerra dels Segadors. Catalunya es veié agreujada pel malestar que generà a diferents contrades catalanes la presència de tropes castellanes durant les guerres entre França i Espanya emmarcades en la Guerra dels Trenta Anys (1618 - 1648). Les tropes castellanes que havien entrat a Catalunya per combatre amb els francesos al Rosselló van causar grans mals al camp rural, actuant en determinats moments com un exèrcit d'ocupació. D’altra banda el monarca de la Corona de Castella, va veure com la Pau de Westfalia acabava amb la Guerra dels Trenta Anys. Sort van tenir els andorrans que els monarques peninsulars mai no es van decidir a ocupar i fer-se amb les valls d’Andorra.
Val a dir que l’especial veneració adreçada a la Mare de Déu de Meritxell devia promoure la última reforma a la capçalera de l’església amb la inclusió d’un cambril per fer més accessible la imatge a la imatge de la Verge. Per cert, ja que parlàvem abans de Catalunya, només comentar el resultat del dia 1 d’octubre de 2017: la participació global va ser del 43%; el "sí" a un estat independent va guanyar àmpliament amb un 90,1% de vots. Però segons es publicava l’endemà a ‘elpuntavui.cat’ “La brutalitat policial de les forces de seguretat espanyoles per impedir la celebració del referèndum va acabar d’empènyer la majoria del país cap a un camí sense retorn”.
En un costat hi ha l’antic altar de Santa Anna, damunt del qual una còpia en blanc i negre del retaule (les fotos provenen de l’arxiu del C. Excursionista de Catalunya). Havia estat el retaule originari del primer edifici romànic, ampliat i recompost per tal d’adaptar-lo a la ubicació de l’església barroca posterior. La seva cronologia ha estat fixada al principi del segle XVI i s’inscriu dins d’un estil de tradició gòtica de caire popular.
La festivitat de Nostra Senyora de Meritxell, patrona de les Valls d’Andorra, es celebra el dia 8 de setembre, festa de les marededéus trobades als Països Catalans. Finalment sortim i ens preparem per tornar a casa després dels cinc dies que hem passat al país de les valls.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a:https://ca.wikiloc.com/rutes-a-peu/andorra-santuari-de-meritxell-82418485