(Andorra) Ruta el 29/08/2013; 3 km; +230 -230; 1,5 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Santa Coloma, Sant Vicenç d’Enclar i tornada. Tipus de sortida: anada i tornada al mateix punt; Dificultat: fàcil.
FA ANYS: L’any 1133 el comte Ermengol IV d’Urgell va cedir els seus bens al bisbe d’Urgell. Aquell primer acte va ser el primer pas pel que en el futur seria l’estat andorrà. En aquell mateix any Lleó i Castella tenien com a rei Alfonso VII, a Navarra governava García Ramiro, a Aragó el rei era Ramiro II i a Catalunya el sobirà era Ramon Berenguer IV. Per sota de Toledo i de l’Ebre català senyorejava el regne de Còrdova.
Hem deixat el cotxe a l’aparcament que hi ha al costat de l’església de Santa Coloma, un poble al marge dret del riu Valira, abans d’arribar a Andorra La Vella. També hi ha un punt d’informació turística del Comú. Per tant, el primer que fem és anar a visitar l’església de Santa Coloma. Es tracta d’una visita guiada per una noia que s’hi està per aquesta funció. La visita dura mitja hora.
El temple de Santa Coloma és pot considerar un dels temples més interessants de la vall del Valira. D’origen preromànic es troba situat al marge dret del riu, en un petit terreny alçat per sobre d’un replà, dels pocs que es troben en aquesta estreta vall. Santa Coloma està situada entre Sant Julià de Lòria i Andorra la Vella. Es tracta d’una de les esglésies més antigues del país, ja que està documentada el 1040 en les actes de consagració de la catedral de la Seu d’Urgell. No hem d’oblidar que ens orígens, tant d’Andorra com de Catalunya, L’Urgell va ser una de les bases fonamentals. Destaca especialment el seu campanar de base circular i de 17 metres d’altura, amb quatre pisos que disposen de dos parell de finestres geminades amb decoració d’arcuacions llombardes. L’accés és molt senzill, amb una porta d’arc de mig punt i una desfeta arquivolta amb dents de serra i una elemental creu esculpida a sobre, a la pedra de clau de volta.
Comencem a caminar dirigint-nos al carrer dels Barrers. A la nostra dreta hi ha unes aparatoses xarxes d’acer per protegir les cases de les esllavissades de roques, que ja és evident que un dia van baixar. Al final del carrer hi ha una taula i bancs de fusta i el rètols que indiquen el caminet que va a Sant Vicenç i a la via ferrada, ja que a l’església romànica que anem a veure, s’hi pot anar pel camí que seguirem nosaltres, però també per una via força vertical, amb alguns esglaons de ferro. Cal anar pel camí que puja amunt fent ziga-zagues, molt bonic, per bosc d’alzines i boixeda.
A mida que es va pujant les vistes sobre la vall de Valira, es van fent més aèries i es pot contemplar la densificació urbanística que forma el conjunt d’Andorra La Vella. Vist des d’aquí dalt, la densificació es fa evident i només destaquen els espais verds del camp d’esports i els arbres del càmping que hi ha una mica més enllà.
S’arriba al collet de Sant Vicenç. Aquí hi ha dos camins. El que va a l’esquerra, cap a Sant Vicenç i el que segueix de cara, que va pujant la vall del riu Enclar, al final de la qual s’arribaria al cim del mateix nom. L’etimologia del mot “Enclar” és clarament d’origen llatí i prové de “claru” que vol dir “allò que es deixa veure bé”. En indrets muntanyencs podria identificar-se com a “indret pelat”, en quin cas podria ser d’etimologia celta.
Aquest conjunt es troba dalt d’un promontori rocós, per sobre del poble de Santa Coloma. Es tracta d’un temple preromànic, amb algunes altres runes, poc visibles, del que havia estat un enclavament estratègic per controlar l’accés a la vall, però que devia ser abandonat per les poques possibilitats d’ampliació i les dificultats per l’abastament. Amb tota seguretat era un enclavament controlat pels comtes d’Urgell. De les restes del castell que hi devia haver, no en queda res de destacable.
Al costat mateix, un llom de roca, entre l’arbrat, ens deixa veure el final de la via ferrata que, bastida el 2002, permet pujar la vertical que queda fins als peus del promontori (cal recomanar que ningú no hi pugi si no té experiència en vies ferrades i no duu l’equipament adequat: casc, arnès i sistemes d’autoassegurament).
Des de les mateixes roques tenim una altra vista de la vall i de la massificació d’Andorra la Vella. Com a conseqüència de diversos conflictes, el bisbe d’Urgell es va sotmetre a la protecció de la casa Caboet, que tenia per hereu el comte de Foix. El document, signat el 1278, va donar lloc a l’origen de l’institució del “co-principat”. Aquest document va servir a Andorra per quedar lliure de les intencions expansionistes de Castella i per la seva pròpia condició va aturar cap pressió del propi sentiment expansionista dels reis de França que, en canvi, si van aprofitar el seu moment quan la debilitat del govern espanyol (i el seu desconeixement de Catalunya) va permetre que es signés el Tractat dels Pirineus que va dividir el Principat català en dues parts, perdent el Capcir, el Conflent, part de la Cerdanya i el Rosselló, demostrant que per les autoritats d’aquell moment a Madrid, Catalunya no tenia més valor que una colònia transferible.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5161152