(Andorra) Excursió de juliol de 2012 per la Vall de Sorteny (Andorra). Ha estat una sortida matinal de 10 quilòmetres i uns desnivells de + 650 i – 650 metres.
 |
 |
FA ANYS:L'any 1278, després d'anys de conflictes, es signa un "pariatge" entre el comte de Foix i el comte d'Urgell. Aquest pariatge és fonamental perquè és el que determina el sistema de "coprincipat". A més, el document es signat pel rei de Catalunya i pel Papa. Des d'aquell moment es signa la independència d'Andorra. També Catalunya era independent de la resta de regnes a la península.
Val a dir que ha estat una excursió amb un fort component botànic, ja que la quantitat de flors que omplen el camí venia a representar com un jardí en plena natura. Jo he anat fent algunes fotografies (moltes), de les quals n’he seleccionat unes quantes (poques), per presentar-les en aquest resum. En això de la botànica hi ha experts que en saben molt. Si algú troba que hi ha cap informació incorrecta o insuficient, li agrairé que m’ho digui i així ho deixaré indicat.
Amb el cotxe he anat fins al aparcament i caseta d’informació del P.N. vall de Sorteny, on comença l’excursió. Fa unes setmanes també havíem aparcat aquí per tal de fer l’excursió per la vall de Rialb i cap al coll de Rialb, entre el Besalí i el Font Blanca, que està capa ponent. Avui però, la caminada va cap a la vall de Sorteny, és a dir cap a l’est.
Vaig pujant per la pista, mentre el dia es va obrint, anant en direcció al refugi de Sorteny. Hi ha vàries opcions per pujar, doncs la gent del P.N. ha fet diverses rutes que, de fet, van tallant la pista cap a munt. Jo deixo, questes senders costeruts per a la tornada.
Durant el camí acompanya al caminant el so de l’aigua que baixa cabalosa pel riu Sorteny, a la dreta de la pista. Aquest riu és tributari del Valira del Nord, en la seva conca inicial, juntament amb el Tristaina amb el qual s’uneix al poble del Serrat.
Així s’arriba al final de la pista una mica abans del refugi, al lloc anomenat Grau de la Llosa. El refugi està una mica més endavant. Allà hi trobo una parella que hi ha passat la nit i em diuen que molt amples. Certament el refugi lliure de Sorteny té una ample sala, amb llar de foc, taula i bancs i una capacitat potser per a unes 30 persones, en lliteres de ferro.
Aquí és possible seguir cap el sud, en la direcció de l’Estanyó i el Pic de Casamanya, per la vall del riu de l’Estany. També es pot anar, pel costat de la font del refugi, en direcció nord, nord oest per anar cap el refugi de Rialb, o bé es pot seguir els senyals del GRP cap a l’est, cap el Pas de la Serrera que és el que jo penso fer.
És per aquest primer tram, de prat herbós que hi trobo moltes flors. Una d’elles és la Flor de rovell d’ou (Trollius europaeus). És una planta curiosa ja que només poden fer la seva funció pol·linitzadora, insectes molt petits, que poden introduir-se dins la flor. Es tracta d’una planta metzinosa.
Després en vaig trobant moltes més. Herba del vent, (Anemone alpina). Aquesta planta primer disposa d’una bonica flor de color groc que, després de ser pol·linitzada, forma uns fruits petits secs en la ample aresta plomosa que el vent en facilita la dispersió. Només creix sobre terrenys silicis.
Lliri blau dels Pirineus (Iris latifolia). Localitzable als prats entre 1500 I 2400 metres d’altitud i es tracta d’una planta quasi exclusiva dels Pirineus. El lliri, en general, ha tingut molta predicació en màgia i en religió. Per exemple, es creia que les flors del lliri eren símbol de la pau i si es posaven sota el coixí d’un infant o d’una noia verges, es pensava que els seus somnis eren equivalents a una profecia i calia prendre-s’ho seriosament.
Valeriana pirinenca (Valeriana pirenaica). Viu als herbassars i a les clarianes dels boscos, entre 1200 i 2000 meres d’altitud. Sembla que no té aplicacions especials, com és el cas de la seva parenta Valeriana officinalis que es considera espasmòdica i calmant. Hi havia una dita que deia: si vols tenir la teva dona sana, dóna-li valeriana.
Gençana de burser (Gentiana burseri), segons he trobat identificada una altra, al petit jardí botànic del P.N., tot i que no conec la diferència amb la famosa genciana lutea, a la que sí que se li atribueixen aplicacions màgiques, com per exemple que formava part del conjunt d’herbes que les bruixes feien servir per produir un ungüent que les ajudava a volar.
Pampa (Heracleum sphondylium), es veu que es tracta d’una planta que té propietats per reduir la tensió arterial i és digestiva. En contrapartida sembla que el suc que deixa anar, quan l’agafes, pot provocar, per l’efecte del sol, irritació i fins i tot butllofes. Es veu que en algunes regions de l’est d’Europa en feien una beguda que, per exemple a Polònia, en deien “bartch”.
Scutellaria alpina, d’aquesta planta, diuen que ha estat utilitzada en sistemes tradicionals de Xina, Índia i Japó com a herba medicinal com antiinflamatori , antiespasmòdic i astringent.
Acinos alpinus,encara que les informacions que es troben, sovint s’han de prendre amb precaució, he trobat que aquesta és una flor que en infusió es fa servir per reduir la febre.
Lotus corniculatus. En castellà conegut com a “cuernecillo” i en català sembla que es coneguda com “corona de rei”, ara bé aquesta denominació, en català, ve a ser també un nom comú per a diverses espècies: Saxífraga longifolia, Globuraia alypum, Calendula officinalis i la matricaria recutita.He trobat que s’havia aplicat amb finalitats medicinals com hipnòtic lleuger; de fet es veu que té efectes sedants, antiespasmòdic i antiinflamatori. Com a curiositat afegida, potser cal dir que hi ha la “corona de reina” (saxífraga catalaunica), nom que li ve del fet que es tracta d’una planta perenne estrictament local que només es troba a Montserrat i al Montcau. També us pot interessar saber que la “saxífraga longifolia”, coneguda en alguns indrets també com a “corona de rei” es considera molt poc freqüent i es veu que te un valor incalculable ja que si en trobes una i te la poses al cap, immediatament et converteixes en rei. Clar que, tal com van les monarquies per Europa, potser millor que si te la trobes no ho facis, per si de cas!
Mirant enrere, a mida que m’enfilo, tinc una magnífica vista de la vall de Sorteny amb els cims fronterers, amb França, del Cataperdís (2806m), el Cap de la Costa Gran (2684m) i altres.
Molts animalons també gaudeixen d’aquest dia de sol, com aquestes dues aranyes, que estan esperant que algun insecte despistat els hi proporcioni el dinar. Al Pas de la Serrera conflueix el riu Cebollera, amb el riu de la Serrera
Aquí toca, passar per sobre del flux d’aigua per un pontet de taulons, ben muntats. Al davant, per sobre nostre i invisible per la verticalitat dels contraforts, tindreu la serra de l’Estanyó, amb el pic el mateix nom (2915m), la collada de la Canal Fonda i més al nord est el Pic de la cabaneta (2863m).
El pic de la Serrera no es veu fins molt més amunt i endavant. La suor comença a rajar per l’esquena fins que arribo a un coll clar i evident que es passa entre una tanca de troncs, pensats per fer de tancat al bestiar i per a us dels pastors. Des d’uns metres més endavant s’obre la vista magnífica del Pla de la Cabana de Meners.
Si miro cap a ponent,torno a veure lluny la serra que tanca Andorra per la seva punta nord oest. I ja pel camí encara faig una foto de la meva ombra a sobre d’una pedra amb els senyals del GRP.
Després segueixo caminant, sempre cap a l’est, deixo la cabana a baix, a la dreta als Clots de la Serrera i començo a pujar un altre cop per tal d’arribar a la Collada de Meners (2724m)
De tornada, m’entretinc una estona al jardí botànic situat una mica més avall del refugi de Sorteny i vaig baixant aprofitant els senders de descoberta que van a l’ombra, a tocar del riu de Sorteny.
Si algú vol accedir a la ruta per a gps, pot anar a: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=3106625