(Andorra) Aquesta excursió del 30 de juny de 2012, ha estat organitzada pel C. Exc. de Sitges. La distància recorreguda ha estat de 10 quilòmetres i els desnivells de + 790 i - 790 metres.
 |
 |
Comencem al aparcament on hi ha el punt d’informació del Parc Natural de la Vall de Sorteny. Per arribar-hi hem passat pel Serrat i hem deixat també enrere els Beçolans. Potser val a dir que “beç” és el nom que els andorrans donen al bedoll i així s’entén que estem per valls on hi ha força bedollars.
El nostre grup es divideix en dos: uns van més ràpid ja que hauran de pujar dalt del cim de la Font Blanca i els altres que seguirem des de la Portella de Rialp cap a sud i després tornarem en direcció est. De moment nosaltres anem seguint el curs del riu Rialp o Rialb, ja que sembla que l’origen del nom ve de Aigües Albes i per tant es tracta més d’un riu “alb” que no pas d’un riu “alp”. Certament, en alguns mapes topogràfics, figura com a riu Rialb.
Durant una bona estona anem caminant a l’ombra, seguint el curs rialler del riu i guanyant altura paulatinament. Fins que sortim a la vista de la vall que s’aplana una mica i es comença a obrir.
Al Fons es comencen a endevinar els contraforts de la Font Blanca a la dreta, i els del Besalí a l’esquerra. Al davant, ja veiem el refugi de Rialp. Es tracta d’un refugi lliure, com 23 més que hi ha a Andorra i tots petits i prou ben cuidats. Aquest com d’altres és també cabana de pastors i té la porta reservada, amb clau, a un costat. El refugi pels caminadors és la porta de la dreta, oberta, en aquest dia de sol i bona temperatura. Potser he d’afegir que, a més, hi ha a Andorra 3 refugis més guardats. Comença a fer una mica de vent i ja hem passat dels 2000 metres d’altitud.
El sender que seguim, ara a soleia, és cobert de flors. M’aturo a fer una foto d’unes petites i magnífiques orquídees.
Per sota de la petita cabana dels Planells de Rialb, hi baixa un dels molts cursos d’aigua de les diverses torrenteres que es despengen de les serres de la Font Blanca i algú m’hi ha una fotografia. Hem guanyat 200 metres més, però encara ens en queden 300 per arribar a la Portella. Ara el vent bufa més fort.
Mentre podem admirar la vista que deixem enrere, ja comencem a enfilar-nos per un veritable jardí de neret. El neret, és un arbust que queda protegit per sota de la neu, a l’hivern. Les branques que son més altes que la capa habitual de neu, s’assequen i moren. Per tant, en veure l’altura dels nerets, és pot saber l’altura mitjana que pren la neu a l’hivern.
Vaig fent fotografies del paisatge i de les persones, ja que també fan paisatge, encara que aquest sigui efímer: les roques i els nerets continuaran, més o menys, al seu lloc, les persones marxarem.
Seguim pujant amunt, ara cada cop amb més vent. La ventada ens obliga a anar en comte perquè bufa amb cops molt forts i desequilibra. Arribem a la Portella de Rialb (2509m), on uns pals indiquen la direcció de la cresta que puja al Besalí (2630m) i la direcció de la Font Blanca (2903m).
Aquí el vent és molt fort i cal posar el peus ben posat per evitar que et tombi. Els de l’altre grup, han decidit no pujar a la Font Blanca, pel risc durant la travessa de la cresta i nosaltres seguim de cara, baixant i tenint al davant les magnífiques vistes d’Arcalís i de l’àrea de Tristaina. Pel camí un drac petrificat ens mira passar amb un dels seus ulls negres.
Una aturada per descansar i dinar una mica, al bosquet que mira cap a la vall per on baixa el riu Arcalís.
I finalment fem la forta baixada que ens haurà de tornar fins al punt de partida d’aquest bonica excursió que avui hem fet, tot i la dificultat del vent.
Si algú vol accedir al track per a gps, pot clicar: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=3027189