(Salzkammergut) Ruta el 16/05/2019; 12,5 km; +370 -370; 4,5 hores. Excursió organitzada per Caminants Barcelona amb el següent itinerari: Sankt Wolfgang, Schwarzensee, Wirersteig, barranc Bürglstein. Participants: 51 membres; el guia l’Eduard Riu amb el suport d’en Gabi. Tipus de sortida: travessa lineal (quasi circular); Dificultat: fàcil.
FA ANYS: La història d’Àustria s’endinsa molt lluny, però el fil fins al present pot definir-se a partir de la nissaga Babengerg, des del 996.
Aquesta és la primera excursió que fem en aquest viatge a Àustria, a la regió de Salzkammergut, a la Alta Àustria. Sortim de l’hotel Forsterhoff, a Ried que em sembla que és un barri de Sankt Wolfgang in Salzkammergut.
Al costat passem pel riu o riera Dittelbach que baixa molt cabalós. Avui comencem a observar que Àustria és un país amb una gran quantitat d’aigua. El territori de Salzkammergut, a Àustria, ocupa llacs alpins, valls pintoresques i muntanyes per sota dels 3000 metres. És un territori (Salzkammergut / Hallstatt-Dachstein) que va ser declarat, el 1997, Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.
Els carrers del poble, són arbrats i molt verds; una realitat palpable per tota Àustria, on l’abundància de pluges i d’aigua han fet, de sempre, un país ric.
Seguidament creuem Sankt Wolfgang pel seu petit, però interessant, nucli antic. Sant Wolfgang va ser un monjo benedictí que va arribar a bisbe de Ratisbona (el 972). La població està a 50 quilòmetres a l’est de Salzburg. Va créixer a partir de la devoció a sant Wolfgang que hi va arribar, cercant refugi, el segle X. Va créixer fins aconseguir el privilegi de tenir mercat propi l’any 1567, moment en que ja s’havia convertit en un important lloc de pelegrinatge.
Aviat sortim i enfilem la ruta 28 i deixem el poble i el llac a l’esquena.
Des de dalt d’un petit promontori herbat se’ns ofereix una magnífica vista de llac Wolfgangsee (‘see’ vol dir llac).
També una vista llunyana de les muntanyes nevades del Hallstater Gletscher, una zona de cims de dos mil metres.
Ens hi estem una mica gaudint del paisatge. Les primeres passes en un viatge nou sempre ens omple els ulls de vistes reconfortants. El massís de Salkammergut està situat a la part nord dels Alps, on les muntanyes són fonamentalment de roques sedimentàries calcàries. El nom es podria traduir com ‘dipòsits de sal’, ja que la regió és rica en mines de sal que tenen l’origen en el plegament de la massa central europea i la creació de grans dipòsits d’aigua de mar que, en evaporar-se, van deixar els dipòsits del preciós producte. Durant molts anys el territori va ser de control directe de les monarquies dominants i l’accés havia estat tancat a la gent senzilla... excepte els que hi treballaven, és clar. Com sabem, les monarquies, els nobles i el poder sovint presenten tics poc humanitaris: és possible trobar exemples d’algun membre del poder que es jubila i cobra (li paguem amb els nostres impostos) 200mil euros a l’any, mentre que un senzill treballador jubilat potser no en cobra més 8mil.
Seguim pujant suaument en direcció nord-est per entre bosc. De tant en tant uns pals indicadors fan referència a les rutes de la zona; però, al contrari que en les muntanyes dels Dolomites italians, no hi ha pintat a les roques o arbres el número de la ruta. Anem seguint una vall entre els cim Sommerauerstein (1275m) a la dreta i el Lugberg (916m), que no veiem doncs anem per dins de bosc.
Arribem, després de 5 quilòmetres, al davant del llac Schwarzensee (llac Negre). Estem a uns 740 metres d’altura i hem començat a 540.
Comencem la volta circular al voltant del llac i trobem alguna bonica capelleta. Aquesta sembla que vol ser un memorial d’algun llenyataire que es va accidentar. Dèiem, al principi, que la nissaga dels Babenberg van ser anomenats ‘margraves’ (marquesos) de la Ostmark, fet que consta documentat per primer cop el 996. Cal recordar que Ostmark va ser una regió neutral de la vall del Danubi que va ser creada el 795 per Carlemany. Té el significat de ‘Marca de l’Est’, de manera semblant a la ‘Marca Hispànica’ que va ser definida, com la frontera amb els sarraïns a l’est de la península Ibèrica, pel mateix Carlemany. Aquella Marca Hispànica es va consolidar i ampliar amb el que actualment és Catalunya.
És una volta molt agradable i relaxant, on en un racó trobem uns bancs que conviden a seure una estona per contemplar les aigües tranquil·les i reposar.
A l’extrem nord-oest del llac hi ha una construcció que fa funcions de restaurant i cerveseria. El llac s’alimenta del riu Schwarzenbach el qual neix a dos cims: el Feichtingeck (1412m) i el Bretitenberg (1410m); ‘berg’ és un terme habitual ja que significa ‘muntanya’. Com es pot comprovar aquest és territori on no hi ha grans altituds.
Uns companys sembla que es preguntin: fem una cervesa?
Comencem la baixada pel vessant de l’esquerra del riu Schwarzenbach que desguassa del llac pel seu extrem sud-est. Aquest descens és més atlètic i aprofita un esglaó estret tallat al fort pendent del Lugberg (916m), que tenim a la nostra esquerra. Diguem, per disposar de millor perspectiva històrica, que l’any 976 feia 47 anys que Castella (a la península Ibèrica) era un comtat; Astúries i Lleó eren regnes des de feia 260 anys; i Catalunya des del 874, és a dir un segle abans. Era el temps de configurar les nacions creixents.
El sender, que ara és la ruta 29, està protegida per cables i també amb escales quan és molt més dret, per evitar les relliscades en les roques sovint mullades.
Finalment el camí s’aplana i es torna ample. Hem fet uns 11 quilòmetres i la forta baixada s’ha acabat. El nostre autocar ens recull a la carretera, a la cruïlla que porta a Strobl, però hauríem pogut seguir per la mateixa o pel mateix sender 29 en direcció oest fins a Sankt Wolfgang, fent uns dos quilòmetres més.
Passem pel costat de l’església i aprofitem per voltar una mica. L’església santuari de Sankt Wolfgang queda reflectida sobre les aigües del llac. Destaca el seu campanar quadrat; va ser construïda a mitjans del segle XV en estil gòtic i posteriorment reformada varies vegades.
L’interior, sense ser carregat, té el caràcter fosc d’aquestes esglésies catòliques centre europees. Per dins, el sostre compta amb una gran densitat de pintures al fresc; també cal destacar, a l’absis de la dreta, el magnífic retaule de la “Coronació de la Verge” realitzat per Michael Pacher, un famós artesà tirolès, entre 1471 i 1481. L’orgue, d’estil renaixentista, és del 1629.
Acabem a la plaça menjant un gelat.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/sankt-wolfgang-schwarzensee-36819852