(Escòcia, Highlands) Ruta mes de juliol de 2014; 10 km; +320 -320; 4 hores.   Excursió amb el següent itinerari: Fort William per tenir vistes del Ben Nevis.   Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.

 704 mapa 704 perfil 

 FA ANYS: Els “Annals of Tigernach” documenta la història de Escòcia entre dels segles XVIII al X. El 798 el comte Borrell ja era el titular a Catalunya; a Astúries ho era Mauregato (el 783) i havia començat cap el 720 amb Don Pelayo; a Navarra ho va ser Iñigo Arista (l’any 800). Castella, Galícia i Lleó encara no figuraven als llibres d’història.

P1220079 Inici  Estem al Centre d’Informació del parc natural. Avui tornarem a caminar per la part peninsular d’Escòcia, després d’haver gaudit de l’illa d’Skye. Cal tres hores de bus per anar a la població de Fort William (gaèlic escocès: An Gearasdan), una vila situada al costat del llac Linnhe, al nord-oest d’Escòcia. La ciutat porta el nom del rei anglès William III, però la fortalessa ja havia estat construïda amb anterioritat per l’anglés Oliver Cromwell per tal de defensar-se de la revolta dels escocesos.

P1220085 Ruta Dundeardail Fort 

Rètols que indiquen un part d la ruta que seguim. El projecte nostre és fer una excursió per ascendir a un coll modest, però que té unes magnífiques vistes del Ben Nevis, el cim més alt d’Escòcia i del Regne Unit. Aquest cim està situat dins de les Grampian Mountains, una serra que està situada al centre i suposa la frontera entre les Highlands i les Lowlands.

 

P1220087 Masss Ben Nevis 

El massís del Ben Nevis ens queda a l’esquerra i es veu perfectament el sender que puja cap a munt. El nom popular és The Ben, però de fet es tracta d’un anglicisme de “Beinn Nibheis”. “Beinn” és el nom comú de “muntanya” en gaèlic escocès; ara bé “Nibheis” té diverses accepcions que van des de “maligne”, fins a “núvols o cel”, passant per “la part més alta del cap”. La punta del cim està a 1344 metres i s’hi poden trobar les runes d’un observatori meteorològic que va operar entre 1883 i 1904. En aquest laboratori hi va treballar Charles Wilson, que va ser l’inventor de la càmara de boira, també coneguda com càmara de Wilson, fonamentalment un aparell senzill que permet detectar partícules de radiació ionitzant. L’observatori va quedar en desús, tot i la important informació que aportava sobre la meteorologia d’Escòcia, quan el govern anglès va decidir eliminar el pressupost que s’hi dedicava. El que demostra que l’única manera de mantenir un tema d’interès nacional és a través d’un estat propi.

P1220090 Vall del Fort William 

Una aturada per mirar enrere cap a la vall que hem deixat a baix. Geològicament, el Ben Nevis està format per roca ignea sorgida dels moviments tectònics de fa uns 400 milions d’anys (Devònic). Els granits són la base de la muntanya, així com els basalts i les laves. Com la majoria de les muntanyes, les glaciacions posteriors les van anar treballant i modelant. Freqüentment hi ha males condicions meteorològiques al Ben Nevis, donada la seva proximitat al mar i als canvis sobtats de temperatura. Precisament els mesuraments de l’observatori mostraven que hi havia boira al cim al menys en el 80% del temps entre novembre i gener i més del 50% entre maig i juny. A sobre, cal afegir que el cim rep un promig de 261 tempestes a l’any. Al cim hi ha un petit refugi d’emergència i també un monument als caiguts durant la Segona Guerra Mundial.

P1220091 Pineda 

Una espessa pineda al costat, però el sol, massa vertical, ens fa anar per una pista sense ombres. Tot i amb el que he dit, molts alpinistes intenten el cim cada any. El primer ascens registrat va ser el 17 d’agost de 1771 per part de James Robertson. El següent es va produir tres anys després per part de John Williams. Actualment és objectiu de molts escaladors anglesos i escocesos que hi van atrets per les seves parets, de diverses dificultats, i per les possibilitats d’escalada en gel. Cada any hi ha rescats al Ben Nevis, precisament per les seves condicions meteorològiques. Per exemple, l’any 1999 es van fer 41 rescats i 4 persones van morir.

P1220095 Coll 

Ja s’arriba dalt del coll. Aquí les poques ombres dels pins s’han acabat. Una curiositat que cal saber: dalt del cim la Fundació John Muir va descobrir, sota un pujol de roques, un piano enterrat el 17 de maig de 2006. Diuen que es tracta d’un repte que es van proposar la gent de la ciutat de Dundee, cap a l’any 1980.

 

P1220096 Ben Nevis 

Vistes del Ben Nevis. El 14 de juliol de l’any 2010, catorze diputats al Parlament de Westminster representants dels pobles del País de Gal·les, Escòcia, Irlanda del Nord i Anglaterra, van presentar una moció perquè el Parlament britànic aprovés un acord de suport al dret de Catalunya de decidir el seu propi futur i esdevenir un poble lliure entre els pobles lliures de la terra. La moció no es va aprovar, però mostra que encara és viu el debat conegut com “The case of the catalans”.

El 20 de juny del 1705, a la ciutat de Gènova, els comissionats catalans Domènec Perera i Antoni de Peguera i l’enviat de la reina Anna d’Anglaterra, Mitford Crowe, van signar un pacte pel qual la corona anglesa prometia “la seva garantia perpètua per a assegurar els privilegis i lleis del Principat”, en moments en què la nació catalana lluitava contra els exèrcits espanyol i francès per salvaguardar la seva llibertat i el seu sistema constitucional, que va ser finalment suprimit pels decrets de Nova Planta. La corona anglesa, malauradament, no va complir el seu compromís i deixà el poble català abandonat en manifesta inferioritat davant dels ocupants. Ja el mateix 1714 diputats anglesos van fer sentir la seva protesta pel que s’anomenà “el cas dels catalans”.

P1220098 baixant 

 Finalment ja estem baixant. Aquesta situació ha tingut continuitat. L’any 2012 el diputat gal·lès Hywell Williams va tornar a presentar una moció al parlament britànic en què expressava "preocupació" perquè l'actual constitució espanyola "no permet ni la independència d'una part del territori ni l'organització d'un referèndum que permetria al poble de Catalunya decidir democràticament la situació de la seva nació".

Ja hem deixat al darrera la vista del Ben Nevis i tornem a Fort William. Encara queda per veure la Destil·leria Ben Nevis, situada al peu de la muntanya i prop de Victoria Bridge, al nord de Fort William. Va ser fundada per John McDonald, més conegut com Long John i es tracta d’una de les destil·leries de whisky més antigues d’Escòcia. Des de la glacera de la muntanya baixa un corrent d’aigua, el Allt a’Mhuilinn, que és precisament la que es fa servir per a la producció del whisky. Però nosaltres no podem. Donat que hem començat a caminar molt tard, la destil·leria ja està tancada. Un altre any serà!

Si vols la ruta per a gps, pots anar a: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=7382310