(Eslovènia) Ruta agost 2013; 13 km; +160 -700; 5 hores. Excursió organitzada per Bonviure amb el següent itinerari: Lom (1150m), Stara Fuzina, Srednja, Voje i llac Bohinj. Tipus de sortida: travessa lineal; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: El 27 de març de 1713 una multitud de pagesos eslovens es van revoltar contra el govern i uns quants van ser capturats i condemnats a presó el 1714. En un altre context, aquell mateix any de 1713, es va signar el Tractat per part de la Corona de Castella, pel qual es donava per acabada la Guerra de Successió Espanyola. És conegut com a Tractat d’Utrecht i una de les clàusules era la cessió de Gibraltar i Menorca als anglesos i a canvi es signava que la Corona d’Aragó i Catalunya perdia la seva sobirania, que passava a dependre de Castella.
Amb els taxis deixem l’hotel, al costat del llac de Bohinj i pugem per començar al costat de Lom (a 1150m). El llac de Bohinj és un dels més representatius del país. Sent d’origen glacial té una longitud de més de 4 km, per un d’amplada màxima. L’embassament del llac ve tancat per la morrena glacial que es va formar al frontal de la glacera mentre s’anava fonent. L’aportació d’aigua prové de les pluges i les neus, però el riu que li suposa la major aportació anual és el Savica (“petit Sava”) que, al seu temps, rep les aigües del superior Crno Jezero (“llac Negre”).
Anem pujant suaument i passem pel costat d’unes cases i camps de cultiu. Lluny es veu la serralada on hi ha el Tosc (de 2275m), al darrera de la qual hi ha la que està formada pel cim del Triglav.
Avui tenim un camí més suau que els altres dies. Ja ens convé, així descansem una mica. El bosc de faigs és magnífic i refrescant, tot i que estem en dies de força calor. A l’hivern, quan el fred glaça el llac Bohinj, s’utilitza per a realitzar activitats com l’esquí de fons i a l’estiu , com ara, s’explota amb activitats aquàtiques. El llac desaigua pel Jezernica, que molt més avall es transformarà en el Sava, que pel seu compte i després de molts quilòmetres més enllà es fusiona amb el Danubi a Belgrad.
Hem arribat a Slap Mostnice, un salt d’aigua força agradable, tot i que a mi, un cop he tornat fa uns dies d’Islàndia, em sembla realment petit. Per acabar d’entendre una mica la història del país, es pot dir que Edvard Kardelj va ser un dels homes més influents de la Iugoslàvia comunista. Aquest home, que va morir el 1979, creia fermament en un estat federal fortament descentralitzat però sense admetre la independència d’Eslovènia. Per a ell, un estat petit era inviable; és el tema de sempre: els que desitgen poder, volen un país gran ja que d’aquesta manera poden controlar-lo millor. En canvi és ben evident que la gent (el “poble”) viu molt millor en els estats petits i si no observeu Andorra, Liechtenstein, Mònaco, Suïssa...
A nosaltres ens toca baixar molt dret fins al torrent i després tornar a pujar per l’altra banda. Llavors el camí s’aplana i circula per entre un magnífic bosc, sense massa desnivell. Pel fa a l’a història, cal dir que quan ja s’acabava la dècada de 1980, i com a conseqüència dels canvis a l’Europa de l’Est, es van produir canvis importants a la república d’Eslovènia, encara federada dins de Iugoslàvia. Va evolucionar cap un sistema de multipartits, es va formar un pensament dirigit a un programa nacional eslovè, es van fer públics uns possibles plans militars de l’exèrcit federal per envair Eslovènia en cas de secessió i els independentistes van ser detinguts i jutjats... mentre el nacionalisme serbi, manipulat pels mitjans de comunicació oficials, donava suport al líder comunista Slobodan Milosevic, que el 2001 va ser condemnat com a criminal de guerra pel Tribunal Internacional de la Haia de crims contra la humanitat.
En qualsevol cas, el desembre de 1990 el Govern i el Parlament d’Eslovènia van proclamar la independència i la formació de la seva pròpia República. Poc després va ser aprovada la decisió a través d’un referèndum per una àmplia majoria de la població. Bé, nosaltres, pel nostre compte, arribem al refugi Koca na Vojah (690m) on unes olles fumejant expliquen que aquí podrem dinar bé.
Un cop hem acabat seguim la nostra ruta que ara va baixant suaument pel mig d’unes magnífiques fagedes, fins que arribem a tocar de l’estreta escletxa que el riu ha anat tallant amb els anys i format unes boniques raconades d’aigües clares i transparents.
Estem a l’indret anomenat Izvir Krope, de la vall de Voje, del riu Mostnica. És un moment per descansar i deixar que els més agosarats es banyin dins d’aquesta aigua gelada, cosa que fan el Frank i la Gemma.
Finalment arribem al final de l’excursió d’avui, al poblet de Stara Fuzina, quasi a tocar del llac i al costat de l’església de Sant Joan Bautista.
Aquesta església, que he vist cada dia i sempre trobava tancada, avui finalment la podré visitar perquè encara no són les 6 de la tarda. I és que cada dia acabem molt tard les excursions. Es tracta d’una església catòlica amb bonics frescos al seu interior, entre els quals puc veure un Sant Jaume pelegrí, una obra de traçada senzilla i elemental, com totes les altres que es mostren per les parets d’aquest temple petit.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5038806