(In my web, click on the flag above to have the translation in your Language) (Feroe Islands) Ruta 1447 el 6/08/2022; 2,37 km; +22 -22; 2 hores. Caminada curta amb el següent itinerari: Eysturoy, Gjogv. Participants: Rima, Ilario, Anna B, Isabel, Miquel i el guia Francesco. Tipus de sortida: circular, passeig tranquil; Dificultat: molt fàcil.
 |
 |
FA ANYS: La famosa carretera submarina amb una rotonda es va inaugurar el 2020.
Avui, plovent des de la casa a Torshavn (illa de Streymoy), anem a l’illa d’Eysturoy per fer unes visites al nord. Per anar-hi passem, com altres cops pel túnel submarí que uneix aquestes dues illes. Té la característica que aquesta carretera submarina té una rotonda (a la foto). També està parcialment il·luminada amb llums blaus i vermells. Va ser inaugurada el desembre del 2020.
Hem seguit el fiord Skálajjordur en direcció nord fins a Funningur i des d’aquest poble fins al més septentrional que es diu Gjogv. Hem aparcat al costat de la caseta dels serveix públics, una iniciativa molt útil a tots els poblets de l’illa.
El tema de més interès en aquest poble és una profunda esquerda, resultat d’un molt antic trencament que esdevé en un canal al mar. També són d’interès el nombrosos frarets que s’hi protegeixen i que podrem veure.
De l’aparcament hem anat pujant en direcció a mar, a l’entrada del canal resultat del barranc existent. Barranc, per cert, que dóna el nom al poblet ja que “Gjogv” significa precisament “barranc” en feroès.
Ens continua plovent aquest xiri-miri, aquest pluja lenta, mandrosa que ens cau i refresca. Potser estem a uns 15 graus. Les temperatures per mi són fantàstiques ja que puc dormir molt bé als, més o menys, 10 graus nocturns, mentre penso en les temperatures a Barcelona (prop d’on visc) que superen els 35 graus per la tarda.
Aquí s’hi veu més gent. Turistes que són atrets per aquest poblet amb el seu barranc. Tot i que el poble no té més de 24 habitants, compta amb un hotel i un cafè, amb quatre taules a l’exterior. Per cert, pensant en inversions, afegim que el govern de les Illes Fèroe contempla la construcció d'altres túnels subaquàtics per unir els seus territoris. Una de les obres de més envergadura ja està en marxa. Es tracta del túnel Sandoyartunnelen que està previst que el 2024 connecti les illes de Streymoy i Sandoy.
A les parets verticals, entre roques, molses i herbes, s’hi estan els frarets. N’hi ha molts i des d’aquesta mica de prat, a l’altra banda on som, es poden fotografiar molt bé.
Per comparar temes amb inversions públiques cal explicar que un article del maig d’aquest any (‘ara.cat’) explica que la liquidació de pressuposts (a Espanya) de l’any 2021 mostra que Catalunya va rebre el 35% de la inversió real que s’havia previst executar, mentre que a Madrid es va executar quasi el doble (un 183%). El conseller català d’Economia va declarar “Són dades molt tristes, molt decebedores i sorprenents. No em creia que l’Estat executés unes inversions a Catalunya només per valor del 35% del pressupostat quan la mitjana de l’Estat és del 67%”. Afegim que segons un estudi de la Cambra de Barcelona de l'any 2020, s'estima que des del 2001 i fins al 2020 l'Estat ha deixat d'invertir a Catalunya el 25% del que hi havia pressupostat. Així perjudica als ciutadans i a la competitivitat. Algú encara necessita més informació per entendre perquè Catalunya vol la independència?
Aquesta barrancada de 200 metres de llargada que hi ha al nord del poble serveix de port natural. Les barques entraven des de mar obert per l'estret congost i al fons eren arrossegades a través d'una rampa a fora de l'aigua.
Com que hi ha més gent, alguns pugen el camí que suposo va fins al cim de Fjallid, turó de 469 metres. Potser ara cal dir que al sud-oest de Gjogv hi ha les dues muntanyes més altes de les Illes Fèroe: el Slættaratindur (882 m) i el Gráfelli (856 m). Estem a l’est d’aquest extrem nord, doncs a l’oest hi ha el poble d’Eidi.
Després de les vistes, baixem per provar de baixar la rampa que hem vist des de dalt.
Efectivament arribem a la part superior de la rampa on es fa evident part dels antics mecanismes (ara rovellats) que permetien hissar les barques amunt. El poble surt esmentat per primera vegada el 1584 (‘wikipedia’) però segurament es tracti d'un assentament molt més antic. Ha subsistit durant molt de temps de la pesca i la venda de peixos secs i salats (klippfiskur, en feroès). Hi va haver un temps que fins a 13 embarcacions de pesca sortien de Gjógv per a fer la seva feina.
A la part baixa de la rampa, a l’espai que fa de port, hi ha molta vegetació i flors. Això és agradable ja que normalment no se’n veuen gaires, de flors, per les Fèroe.
Destaca aquesta bonica flor de “Erythranthe guttata”. Creix com a flor silvestre herbàcia al llarg de les riberes de rierols i en aiguamolls a Amèrica del Nord occidental. Va ser introduïda al Regne Unit com a planta de jardí el 1812 i el 1824 ja s'havia assilvestrat prop d'Abergavenny (Gal·les). Actualment es pot trobar per tota la Gran Bretanya. A Irlanda es distribueix principalment pel Nord. D’aquell viatge que va fer la planta, devia emigrar al poble de Gjogv. Les fulles són comestibles, podent ser ingerides crues o cuites. Les fulles també, a vegades, s’afegeixen a les amanides com a substitut d'enciam. Tenen un lleu sabor amarg.
Aprofitem aquest magnífic entorn i aquesta pau i tranquil·litat per fer-nos una foto de grup.
Encara queden unes 50 cases al poble, on podem gaudir de petits detalls. A causa de la gran davallada demogràfica, aproximadament la meitat d'aquestes cases estan buides. La botiga de queviures més propera es troba a Eiði, però Gjógv té un centre de correus en una casa privada que fa alhora d'oficina i que obre cinc dies a la setmana durant 30 minuts cada matí i cada tarda. També hi ha un heliport al poble, utilitzat principalment per a emergències mèdiques o per a operacions de rescat marítim.
També el detall d’un pal amb nius per ocells: potser l’hotel de les aus. Parlem d’idioma, parlem del feroès. El feroès és una llengua nòrdica occidental insular. És una de les dues llengües nòrdiques insulars, l'altra és l'idioma islandès. Tenen el seu origen a l'antic nòrdic que es parlava a la península escandinava durant el temps dels vikings.
Ben a prop, l’hotel per les persones. Aquest és l’únic que hem vist en els potser deu pobles on ens hem aturat fins avui (tret Torshavn i les dues altres grans ciutats). Seguim a l’idioma: El 1538, els danesos van abolir l'ús del faroès en forma escrita per a documents oficials, així com l'estudi de l'idioma a les escoles, a favor del danès. La prohibició va conduir a una rica tradició oral, a través de la qual era possible transmetre poemes i balades (kvæði en faroès). Hem d'esperar fins al segle XIX per a la rehabilitació de la llengua i perquè les històries transmeses oralment durant segles es transcriguin en paper. Avui dia, l'idioma feroès és parlat per al voltant de 80.000 persones (‘kripkit.com’).
Un pontet creua el riu. La localitat està situada a la costa nord de l'illa d'Eysturoy, enfront de l'entrada nord de l'estret de Djúpini. El riu Stórá creua pel mig el poble i és aquest que ara passarem.
L'església del poble data del 1929. Va ser la primera que es va consagrar al poble i la primera que va oferir els oficis en feroès. Abans d'això, els vilatans havien d'anar a Funningur per a qualsevol servei religiós. El tema de la prohibició del feroès, em porta a pensar en la meva llengua i les moltes humiliacions, imposicions i prohibicions de l’estat espanyol contra el català. La més potent va ser després de la Guerra de Successió: Felip V de Borbó fa diverses massacres i cremà ciutats i pobles per tot arreu dels Països Catalans, com la famosa crema de Xàtiva. Després, en vèncer la guerra, Felip V de Borbó imposà el Decret de Nova Planta, 1707-1716. Amb aquests decrets s’anul·len las lleis i autogovern de València, Catalunya, Mallorca i Aragó, imposant-se les lleis i idioma de Castella, també es prohibeix l’ús oficial i ensenyament del català i valencià i es castellanitzen tots els topònims de pobles i ciutats. L'últim cop va ser el 2016 en que el Govern espanyol va aconseguir que es retirin els rètols i senyalitzacions que estaven en valencià, que és l’idioma català parlat a la comunitat de València (‘unilateral.cat’).
Davant de l'església hi ha un monument que recorda als pescadors perduts al mar. Porta els noms i les edats dels homes que des de finals del segle XIX fins a mitjan segle XX van sortir a pescar i no van tornar. L'escultura del monument representa a una mare amb els seus dos fills mirant al mar. Va ser creada per l'artista Janus Kamban, que ha fet diverses estàtues commemoratives a les Illes Fèroe.
Cases tradicionals, amb el sostre d’herba. Es respira molta tranquilitat. Ho gaudim molt. Aquest ha estat un poble especial, ja que té hotel; normalment pels que parem no hi ha cafeteries, ni bars... Per no veure, no es veu gent ni a dins les cases, les finestres (sense persianes ni cortines) nomes mostren sales o habitacions buides, fosques... No hi ha bancs... ni oficines de correus... potser hi ha alcaldes, però no es veu cap ajuntament... L’ajuntament deu ser la mateixa casa de l’alcalde, com el cas de Gjogv on diuen que té oficina de correus com he esmentat abans.
NOTA: No necessàriament els wp coincideixen al lloc on han estat fetes les fotos.
Track per a gps: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/agps1447bjogv-110349159
Aquí, crònica posterior : http://www.eoliumtrek.cat/index.php/europa/feroe-islands/1181-feroe-e5-vagar-gasadalur-mulafossur