(In my web, click on the flag above to have the translation in your Language)   (Feroe Islands) Ruta 1448 el 7/08/2022; 3,12 km; +270 -270; 2,5 hores.    Caminada amb el següent itinerari: Gasadalur, Mulafossur.   Participants: Rima, Ilario, Anna B, Isabel, Miquel i el guia Francesco.   Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil. (Track orientatiu, perquè es va esborrar).

 cmapa1448  cperfil1448

FA ANYS: L’aeroport es va construir, inicialment, com base aèria britànica el 1942.

DSC07589 En direcci a nord oest   Avui, que dormirem a l’illa de Vagar (a Sandavagur), anem al nord-oest de l’illa. Hauríem d’anar a l’illa de Mykines, però al final la barca ha cancel·lat el viatge, per tant fem una visita diferent, que ens proposa el guia, i també veurem frarets. Pel camí parem prop de Bour amb vistes als illots de Tindholmur i Gashormur, amb les seves agulles. Escoltant la seua remor de la mar en aquest espai tancat d’agulles i illots, penso que potser (ho imagino) la terminació “-mur” (Tindholmur...) pot ser un préstec de la paraula feroesa “murra” que significa murmurar, xiuxiuejar.

DSC07594 Gasadalur

       En uns 40 minuts arribem a Gasadalur. Gasadalur es troba a la vora de Mykinesfjørður, envoltat per les muntanyes més altes de Vágar. Árnafjall s'alça a una altura de 722 metres al nord, i Eysturtindur a l'est té 715 metres d'alçada. Eysturtindur es tradueix a l'anglès com "el pic a l'est". Una probable de l’etimologia del nom és que Gásadalur (“vall de l'oca”) rep el nom per les oques salvatges, que des de l'antiguitat han viatjat a la vall i que nosaltres veiem de tant en tant pels prats, en petits grups.

DSC07593 Vagar

   Afegim que estem a l’illa de Vagar, la més planera de totes, per això hi ha l’aeroport de les Fèroe. Vágar, també coneguda com Vágoy, és una de les 18 illes de l'arxipèlag i l'illa gran situada més a l'oest. Amb una extensió de 178 km, és la tercera més gran, després de Streymoy i Eysturoy. Vágar significa "badies", i Vágoy "illa de les badies". A Vagar hi ha l’aeroport de les Illes Fèroe; va ser construït durant la Segona Guerra Mundial quan les tropes britàniques van ocupar pacíficament el territori. Després de la guerra, les instal·lacions van quedar en desús durant més de 20 anys per ser més tard modernitzades i utilitzades com aeroport internacional.

DSC07595 Una capsa amb mermelada

    Avui és un dia de “ara sí, ara no” (ara plou, ara no plou...). Trobem pel carrer una capsa metàl·lica, amb tapa, amb melmelades casolanes a dins i una guardiola per posar-hi els diners. Tal com ja pensàvem el dia del vaixell, als nostres països (Espanya i Itàlia) no ho podríem pas deixar sense comptar que potser no hi quedaria res, ni melmelades ni guardiola. Certament és molt trist veure la poca confiança que tenim amb la moral i ètica dels nostres països.

DSC07597 Casetes i un caf   Doncs, resulta que a Gasaladur trobem un cafè, però aquest té les taules dins de la construcció, així que hi podem entrar. Jo em demano un cafè amb llet i un tall de pastis de xocolata. Parlem una mica de la història. L'arxipèlag va ser colonitzat cap al segle X per emigrants nòrdics, encara que es tenen indicis d'assentaments previs de població d'origen cèltic. Va formar part de la corona noruega i a partir del segle XVI el territori va ser governat des de Copenhaguen.

DSC07598 Pedres decorades

     A cada taula hi ha una pedra pintada; a la nostra vol representar el cap d’un fraret. Com que són edificacions de fusta, i sempre amb un finestrals per veure l’exterior, ens sentim molt bé i l’ambient és molt càlid. El poble és, com els altres, molt tranquil. No es veu ningú pel carrer. Al cafè hi ha dues parelles més, assegudes, que semblen turistes i abans que marxem entra un grup d’una quinzena de turistes que deuen anar amb autocar. Els feroesos tenen un gran sentit d'identitat nacional, amb una cultura nòrdica pròpia, la seva llengua nacional i fins i tot la seva Església oficial. Des de 1948, les Illes Fèroe tenen un primer ministre i un parlament propis i envien dos representants al parlament danès. Actualment estan auto-governades en gairebé tots els aspectes, exceptuant defensa, relacions exteriors, sistema legal i política canviària.

DSC07599 Cap costa s senzilla   Després sortim i fem una caminada tot girant el poble i amb la mirada posada en els penya-segats verticals que semblen tenir tots els pobles. Les costes són molt trencades, irregulars i gens senzilles; però el conjunt és magnífic. La poca afluència que trobem de turistes i visitants, ens fa sentir bé.  

DSC07600 Ple de fraretsAls penya-segats hi ha molts frarets. El fraret (“Fratercula arctica”) té un plomatge blanc i negre, i un bec acolorit. El fraret habita en regions de l’Atlàntic nord i de l’Àrtic. Des del nord d’Espanya, on només el podem albirar a l’hivern, fins a Nova Zembla (un arxipèlag situat a l’àrtic de Rússia), i des de Groenlàndia fins a les illes Britàniques. És molt abundant a Islàndia, on habita el 50% de la població mundial d’aquestes aus.

DSC07602 Seguint el fil dels tallats   Seguim el fil dels penya-segats per anar gaudint del moment, de l’entorn i del dia que ha aturat la pluja... de moment. L’entorn em sorprèn: es veuen moltes ovelles, sempre lliures, per tots els prats i muntanyes... blanques, negres i alguna barrejada... Fora dels dos restaurants i alguna botiga a la capital, no he pogut parlar més de quatre paraules (en anglès) amb algú del país..., però al menys he aprés a dir “tusund takk” (moltes gràcies) i també “godan morgun” (bon dia). Amb algun turista sí que he parlat: amb dues senyores mallorquines, casualment amb una parella de Sitges, quatre catalans d’Olot... i para de comptar.

DSC07607 Mulafosur   Al sud del poble, el riu Dalsà desemboca al mar i, com també altres rius, ho fa amb un salt d’aigua. Aquest salt és el Mulafossur i té una caiguda de 30 metres directament a l'oceà Atlàntic. Es tracta de la part final del riu, que flueix al llarg de la vall de Gásaladur. Aquesta vall es troba entre les dues muntanyes més altes de l'illa: l'Árnafjall i l'Eysturtindur. Una curiositat: a les Fèroe no existeix una presó oficial, sinó un centre de detenció de curta durada en Mjørkadalur, on els delinqüents compleixen condemnes breus. Els reclusos que han de romandre més d’un any i mig són enviats a presons de Dinamarca.

DSC07609  El barri dels frarets

     Seguim veient grups de frarets. No els tenim gaire lluny des de dalt del penya-segat i els podem veure bé. No s’espanten. Semblen molt tranquils de veure’ns aquí dalt. Veig com un d’ells menja alguna cosa, potser un peixet. I penso en el menjar, ja que la dieta d’aquest viatge organitzat a base de pic-nics em fa somiar peixos, arrossos, espaguetis... Gairebé tot el que es menja a les illes Fèroe prové de la mar a més, és clar, del xai. I gairebé tot s’asseca, es fermenta o es fumat. Escassegen els vegetals i el bestiar boví, per la qual cosa la cuina tradicional elabora els seus plats amb el que les illes proporcionen, com passa arreu. El xai fermentat, el bacallà sec, el marisc, naps, ruibarbre o patates i l’ocasional carn de greix de balena formen part de la seva tradició gastronòmica.

DSC07612 Soliari mira al mar

        El fraret és un ocell sociable i curiós, per això viu i es reprodueix en grans grups i formant colònies. És silenciós, normalment, però quan està en època de cria sol fer gemecs per fer-se notar. Pot presentar un comportament agressiu quan ha de protegir el niu o el poll. Als Països Catalans sovint es fa referència amb el nom de "fraret" al fraret atlàntic, l'únic que pot ser observat als Països Catalans.

PHOTO-2022-08-07-20-38-11

    Hem deixat el bonic poble de Gasadalur, que només té 10 habitants, i en una parada ens fem aquesta foto de grup. Avui ha estat també una visita relaxant, interesant i bonica. Penso en els pobles on no hi trobem quasi ningú pels carrers, no hi ha botigues en els petits pobles, potser nomes en els grans... Hi ha pocs cotxes circulant i carreteres estretes, amb espais per aturar-se i esperar que l’altre passi... Túnels molts, alguns estrets, on una M indica on hi ha una mica d’espai, com una micro balma, per aturar-se... Molt interesant i relaxant.

DSC07618 Sopa de peix

        Quan finalment ens hem situat a la casa on dormiren al poble de Sandavagur, amb l’Anna anem a un restaurant, a l’extrem del poble, damunt les roques sobre el mar, de nom Fiska Stykkid, on mengem una magnífica sopa de peix (ja estem tips de pic-nic) i de pas fem una curta xerrada amb quatre catalans d’Olot, els que ens han recomanat la sopa. Potser convé explicar que no tanquem el cotxe quan anem als pobles, tampoc tanquem la porta de casa en marxar. Ningú ho fa, ens explica en Francesco, tothom confia en els altres. És com les ovelles; on no hi ha llops, no tenen por d’anar soles pels prats i muntanyes. Si aquí no hi ha “llops” (lladres o corruptes) tampoc no cal partir pels cotxes o les cases... o els bitllets del ferry com explicava a l’altra crònica.

NOTA: No necessàriament els wp coincideixen al lloc on han estat fetes les fotos.

Track de la ruta (manual): https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/agps1448gasaladur-110349962

Aquí, crònica posterior:http://www.eoliumtrek.cat/index.php/europa/feroe-islands/1182-feroe-e6-sandavagur-vestmanna-snoppan-navegacio