(Chamonix) Ruta 1591 el 13/07/2024; 12,2 km; +355 -334; 3,5 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Les Bossons, Gaillands, llac Gailands, Les Praz, Chamonix. Participants: Anna G i Miquel. Tipus de sortida: travessa; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: El Mont Blanc es va conquerir el 8 d’agost de 1786.
Comencem la ruta a peu des del càmping Les Cimes, a Les Bossons; a les Gaillands, al final de la ruta Brévent Parc de Merlet. Avui serà una ruta de bosc i poques altures. Estem a 1000 metres i el punt més alt serà de 1127.
Passem el pont sobre l’Arve, riu que recull les aigües del costat nord-oest del massís del Mont Blanc. Cobreix una distància de 102 km, gairebé tots al Departament francès de l'Alta Savoia, excepte els últims quilòmetres que estan al cantó suís de Ginebra, on desemboca al riu Roine, un quilòmetre després que aquest hagi deixat el Llac Leman.
Seguidament prenem una pista que continua, a la dreta, bona part de la vall a aquesta altura. És molt agradable i boscosa, amb molta ombra.
Entre els pins i altres arbres, es poden observar els cims de la serralada sud de Chamonix, com l'Aiguille du Midi en aquest cas. Seguim aquesta pista, tranquil·lament, sense presses.
Més endavant una cruïlla ens explica que estem caminant per la Promenade de l’Arve.
Dos quilòmetres i mig després d’haver començat estem a la Forêt des Gaillands, on trobarem diversos elements d’interès. Cal recordar que ‘forêt’ equival al que en català en diem foresta o bosc.
El sender desemboca en un llac situat al mig del bosc. A la riba del llac hi ha les ruïnes d'una antiga capella. Però sabeu una cosa? Les ruïnes no són tan antigues i, en realitat, no són les d'una capella. Aquestes "ruïnes d'una antiga capella" van ser col·locades aquí per un extravagant escocès anomenat Lord Sinclair a la fi del segle XIX. En aquella època va adquirir el terreny i va construir un llac artificial amb una illa artificial, va afegir-hi una cova i ho va rematar amb les ruïnes d'una capella imaginària.
Dins d’aquest bosc, pel davant de les ruïnes, hi ha escampat un parc d’aventura.
Amb diversos recorreguts ofereix opcions als petits aventures, per edats. També n’hi ha per grans i fins i tot per la família. D’arbre en arbre, superant els límits amb passarel·les, ponts, cables, escales, salts i tirolines... i tots els recorreguts assegurats amb línies de vida.
Per entre els arbres s’observen unes parets verticals que es fan servir de pràctica d’escalada. Sempre ofereix uns minuts de curiositat veure com es van enfilant.
Baixem a la carretera on hi ha el centre de formació d’escalada i un bar, on resulta agradable seure uns minuts a prendre un refresc.
Just a tocar hi ha un bonic embassament: el llac Gaillands. És artificial i es va crear a principis del segle XX durant la construcció de la línia de tren de Saint-Gervais-les-Bains a Vallorcine. El material que es va excavar va deixar un clot molt gran que després es va omplir d'aigua que fluïa des del Lac a l'Anglais fins al riu Arve; així es va crear l'estany que hi ha avui.
Tenim una magnífica vista, avui dia clar i solejat, del Mont Blanc. Segur que no cal, però recordo que el Mont Blanc és el punt culminant i cim emblemàtic dels Alps i un dels més coneguts del món. Té una altitud de 4.808 metres, i és el més alt de la Unió Europea. Es va conquerir el 8 d’agost de 1786 i al centre de Chamonix, des d’on és veu perfectament el cim en dies clars, hi ha el monument on Jaques Balmat assenyala, amb el dit, a Horace-Bénédict de Saussure, l’objectiu.
Deixem el llac, després de fer la volta, ja que anirem més enllà i deixarem la vila de Chamonix a la nostra dreta. Una llarga filera d’autocaravanes i furgonetes descansen. Comentem que a Espanya (a Catalunya també) hi ha molts maniàtics contra les autocaravanes. Què passa? És que una persona amb una furgoneta no pot tenir el mateix dret d’aturar-se i visitar un lloc (o mantenir el seu vehicle tota la nit en un aparcament) pel fet d’anar en un vehicle dos pams més alts que un cotxe? Milions de cotxes per tota Espanya estan aparcats als carrers, no ho heu vist? Així què?
A França són més lògics, menys maniàtics i menys estúpids. És una pena, però al país d’on vinc hi ha massa obsessius desconsiderats.
Arribem a seguir els carrers de les parts altes de Chamonix. Algunes cases es construeixen de forma tradicional, amb les teules de fusta, com tota la vida. Chamonix va entrar a la història l'any 1091, quan el comte Aymon I de Ginebra va donar la vall a l'abadia de Saint-Michel-de-la-Cluse, al Piemont. Els monjos es van establir a la riba dreta de l' Arve. Aquest és el naixement del priorat de Chamonix. La comuna va ser un territori del Ducat de Savoia que formava part dels Estats de Savoia, ells mateixos posteriorment integrats al Regne de Sardenya. A continuació, sota la Revolució Francesa i el Primer Imperi, va ser quan van quedar sotmesos a territori francès.
Uns nou quilòmetres des del moment inicial arribem al costat del telecabina de La Flegère, que demà haurem d’utilitzar. La història del poble de Chamonix de Les Praz va ser molt primerenca i inseparable de la de Chamonix. Va ser a partir del segle XI quan monjos benedictins s'instal·laren a la vall del marge dret de l'Arve i construïren un molí a les Praz.
Ara ja ens endinsem a Les Praz i passem pel davant de l’església, de la qual no hi ha gaire història escrita i que em fa pensar en que deu ser molt moderna. Afegeixo, per perspectiva històrica, que el 21 de juliol de 1858 (fa quasi 176 anys exactes) el president del Consell del Regne de Sardenya, Camillo Cavour, es va reunir en secret amb l' emperador francès Napoleó III. Per què?
Per dins obtinc aquesta foto de l’interior senzill. Segueixo el comentari anterior: durant aquella reunió secreta, Napoleó III va acceptar ajudar el Regne de Sardenya a unificar Itàlia, amb la condició que el Papa es mantingués amo de Roma i que el Comtat de Niça i el Ducat de Savoia fossin cedits a França. Així és com fan les coses des del poder: intercanvien territoris, la gent passa a ser súbdit d’un altre paio... i ningú els hi pregunta res de res. El mateix que va passar amb les comarques del Rosselló, el Capcir, Vallespir, Cerdanya nord i Conflent, que en unes reunions secretes van ser cedides a França. Què se li va preguntar a la gent del poble? Tampoc res. El monarques, el nobles i el governants sovint actuen com a dictadors que menyspreen el que pensa i vol cada poble. La història és plena de monarques i governants desaprensius i irrespectuosos amb els pobles: mala gent; llàstima que no hi hagi un déu que els hi enviés un llamp alliberador.
Després seguim per un camí que circula per un bosc fins arribar al centre de Chamonix. Aquí acabarem l’excursió fent un dinar en un restaurant abans de pujar al tren gratuït que ens tornarà a Les Bossons. I com que encara parlem dels maniàtics, estem recordant que alguns ho justifiquen dient que les furgos i les autocaravanes ocupen més espai que els cotxes. Ah si? Així doncs caldrà prohibir aparcar al carrer als cotxes perquè ocupen més espai que les motos, oi? I més endavant, potser s’haurà de prohibir també les motos perquè ocupen més que un patinet. Què, senyors de limitades neurones, com ho veieu això?
NOTA: No necessàriament els wp coincideixen al lloc on han estat fetes les fotos.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a:https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/1591-chamonix-les-bossons-gaillands-llac-gailands-les-praz-chamonix-180547282
Aquí, una altra crònica anterior pel territori: https://www.eoliumtrek.cat/index.php/europa/franca/1279-1510-vallorcine-tete-col-de-la-balme-refuge-col-de-la-balme