(Dodecanès) Ruta el mes de maig de 2018; 14 km; +450 -450; 5 hores. Excursió, en el viatge al Peloponès, amb el següent itinerari: Ghialos, port de Simi, Emporios, basílica Nemborio, Panaghia Katholiki, monestir Roukouniotis, Agios Nimoraki. Participants: 6. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: L’any 1373 l’illa va ser conquerida pels Cavallers Hospitalaris de Sant Joan.
L’excursió és per l’illa de Simi (o Syme, o Symi), al Dodecanès. Però cal explicar que vam sortir ahir des de Rodos (la gran illa al sud-est) en aquest viatge que fem d’una setmana en veler per visitar les illes de Simi, Nisiros i Tilos.
Som sis amics i en Joan fa de capità (títol que té des de fa mesos). L’illa de Rodos es va quedant enrere. Podrem navegar a vela, perquè avui fa vent, unes 5 o 6 hores en direcció nord-oest fins arribar a Simi, amb aquest vaixell de 41 peus.
La costa turca no està massa lluny i com que teníem el vent de cara sovint hi navegàvem directes per després canviar de rumb d’una amura a l’altra. Naveguem pel Dodecanès (significa ‘12 illes’) i és un dels arxipèlags grecs de l’Egeu. Ens movem pel sud-oest de l’Àsia Menor. Estarem aquests dies envoltats d’història i de mites; certament l’origen de la nostra pròpia història i cultura mediterrània, ben diferent de la que va poblar el Centre i el Nord d’Europa i que va entrar des del nord per influir bona part de l’interior de la península Ibèrica.
A dins sempre hi ha algú, llegint, escrivint o dormint. La navegació és còmoda. La història del Dodecanès ha estat influïda per la importància de l’illa principal: Rodos (o Rodas, o Rhodos), però no en parlaré fins a la crònica que li dedicaré.
Per la tarda s’arriba al port de Simi, conegut com Ghialos. La bocana és ample i el port queda molt protegit per les penínsules de Satia (a NO) i la de Kato Lia (a NE), a més de l’illa de Nimos al nord.
El que queda de la tarda la dediquem a voltar pel magnífic poble de Ghialos que, junt amb el barri d’Horio (al turó del castell) forma la capital de l’illa de Simi. La nit ens cau còmodament instal·lats al vaixell en aquest port de la badia d’Harani.
L’endemà al matí, després d’esmorzar, sortim per començar una excursió que hauria de ser curta però es farà més llarga. Simi (en grec Σύμη), que antigament era coneguda com Metapontis, rep el nom de Sime, filla de Ialis que, d’acord amb la mitologia, va ser el primer habitant de l’illa junt amb Khthoni, fill de Posidó. Ialis era l’heroi de la ciutat de Ialisos (Rodos); també era descendent d’Hèlios, el déu del Sol, i de la nimfa Rode filla d’Afrodita, la deessa de la fertilitat a l’Olimp grec.
Seguim el carrer del port en direcció nord i passem pel costat de la Torre del Rellotge. A partir de la conquesta per part del Cavallers de Sant Joan el 1373, que s’havien fet forts a Rodos i escampat a altres illes per construir-hi fortificacions defensives, Simi va viure varis segles de prosperitat, fins que el 1522 tot el Dodecanès va quedar sota el domini de l’Imperi Otomà, però aquesta illa va conservar alguns dels seus privilegis i la prosperitat no es va veure massa afectada.
Hi ha les boniques cases de colors vius, amb botigues i restaurants. La vista que tenim de la badia queda tancada per l’illa de Nimos just al nord, separada de l’illa principal per l’estret de Dhiapori.
Aviat comencem a veure les cases d’Emporios, un petit nucli separat de Ghialos i al davant de la badia de Niborios. ‘Emporios’ significa un lloc on s’hi apropa gent per comerciar. Va donar lloc al llatí ‘emporium’ i d’aquí va passar a termes semblants en català i castellà. Fem servir moltes paraules provinents del grec, encara que no ho sabem. Per exemple ‘democràcia’ que prové del grec ‘demokratia’ (δημοκρατία); prové dels termes ‘demos’ (massa del poble) i ‘kratos’ (poder, sobirania). Ara que a Espanya alguns diuen que la democràcia està en perill, no oblidem doncs l’origen del terme.
Cap el final del nucli baixa per l’esquerra una riera ample, pedregosa. El mapa que portem ens diu que hem de pujar amunt. Ho fem i pocs metres més a l’esquerra un indicador ens permet pujar fins a la basílica de Nimborio.
Segons el mapa, des de la basílica podríem seguir en direcció sud un sender que pujaria a Kato Meria, però un tancat de filferro ens ho impedeix. L’altra alternativa és anar pel torrent pedregós, molt incòmode. Hem seguit, doncs, pel costat de la platja fins després de l’última casa i per una escala hem trobat un camí amb senyals blaves que indiquen un monestir. Es transforma en sender, que a vegades es perd, però queda clara la orientació.
Sempre cal orientar-se cap als turons del sud i aviat es veuen uns arbres i una casa. Allà s’endevina una pista.
Quan hem arribat a la casa (a 120 metres d’altura) connectem amb una pista asfaltada que ens portarà a una estreta i petita carretera sense trànsit. Fins a la casa hem fet uns 6 quilòmetres. Ara tot el que ens queda serà per asfalt. Més endavant hi ha una altra casa; parlo amb l’amo i m’explica un camí que trobarem a l’esquerra, però al final no el sabré trobar. Al costat hi ha una petita capella; és Panaghia Katholiki. ‘Panaghia’ (santíssima) fa referència a la Verge Maria i ‘Katholiki’ al terme ‘katholikos’ amb el significat d’universal. Per tant, en el món cristià oriental ‘katholikos’ no té cap relació amb l’església Catòlica occidental. El Gran Cisma d’Orient va dividir el cristianisme en el Catòlic romà occidental’ i el ‘Ortodox oriental’. Això va passar l’any 1054, quan el Papa Lleó IX i el Patriarca Miquel es van excomunicar mútuament.
Uns 600 metres més endavant passem pel monestir Michail Roukouniotis i aprofitem l’ombra per descansar una mica. El sol és molt fort. Es descansa bé perquè passa un aire agradable en aquest monestir dedicat a l’arcàngel Miquel.
Seguim i un quilòmetres més enllà, a l’esquerra surt un camí que baixa. Simi s’endevina allà baix. Aquí hi ha una bonica capella: Agios Nimoraki. El camí que seguim avall queda tallat en arribar a una casa. Tornem amunt per seguir per la carretera. Fins aquí hem fet uns 9 quilòmetres.
Un quilòmetre més endavant connectem amb la carretera que, pujant des de Ghialos i Pedi, va al sud fins a Panormitis. Estem a 303 metres d’altura, en un magnífic mirador del port de Ghialos.
Comencem a baixar cap al nucli urbanitzat i tenim unes vistes perfectes del turó de l’antic castell. Per disposar de perspectiva, diguem que aquell 1373 en el que ara és Espanya (que aquella època encara no existia com entitat jurídica) hi havia diversos regnes, estats o nacions: Castella, Lleó, Navarra, Catalunya, València, Aragó i Mallorca. Respecte d’Aragó, València, Mallorca i Catalunya, cal dir que disposaven de Corts, Constitucions i orgues de govern (Generalitat) semblants, lliures i independents.
Carrers avall, tot són escales. Aquesta part alta de la ciutat mostra cases abandonades, però per entre les seves baixades verticals s’endevinen les que ja s’estan restaurant potser per llogar-les a turistes o a vendre-les a europeus jubilats que volen gaudir d’aquesta illa que, tot i que és molt àrida, destil·la tranquil·litat, especialment en aquesta part alta de Ghialos, on les cases que tornen a reviure mostren una peculiar harmonia de colors. No és estrany que la mitologia volgués que les tres Gracies de Zeus (les seves filles) aquí haguessin nascut: Aglaia (la bellesa), Eufròsina (el goig) i Talia (la felicitat).
Escales i més escales que fan patir els genolls. Gaudir de pau i tranquil·litat també comporta condicions, com les d’aquestes baixades.
Una casa gran una mica aïllada i una bandera. Davant de la costa turca i per tal de recordar la seva llibertat. La bandera compta amb nou línies horitzontals, alternant el blau i el blanc. Cada línia es correspon a una síl·laba de la frase ‘E-lef-the-ri-a-i-thà-na-tos’ (‘Llibertat o mort’). Tot i que els colors blau i blanc es van fer servir des del 1820, el format actual va ser adoptat, com a bandera estatal, l’any 1978.
Això em porta a recordar que la bandera de Catalunya consta documentada des de l’any 1050 i és probablement una de les més antigues d’Europa que s’han documentat. La d’Espanya, en canvi, és molt moderna, del 1785.
També, si parlem de Corts o Parlaments, el de Catalunya costa del 1192, mentre que el primer d’Espanya va ser el 1834 i va durar ben poc. El parlament (les Corts) de Catalunya van durar fins el 1715, moment en que Felipe V va ordenar (incomplint les Constitucions catalanes) la liquidació de les Corts, de la Generalitat i de les Constitucions. El mateix va passar amb les institucions pròpies d’Aragó, de València i de Mallorca.
Finalment tornem a ser, prop de les tres de la tarda, al port. Falta ara buscar un restaurant, a l’ombra, i dinar.
La vista de les cases d’un dels costats del port és extraordinària. Desprenen el gust italià per la bellesa, natural i instintiu. Itàlia la va ocupar en el cotext de la guerra italo-turca l’any 1912 i va durar fins després de la Segona Guerra Mundial.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/simi-symi-ghialos-rodas-25159382