(Dodecanès) Ruta el mes de maig de 2018; 4 km; +50 -50; 3,5 hores.   Ruta urbana amb el següent itinerari: Port Mandraki, Ciutat de Rodos, mesquita Soliman, Carrer dels Cavallers, Palau del Gran Mestre.   Participants: 6.   Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.

 mapa1028 mperfil1028 

 FA ANYS: Després de la Segona Guerra Mundial, Rodes va ser un protectorat anglès, fins que va passar a formar de Grècia el març de 1948.

P1150325 N mat cap a Rodhos 

1, Aquesta ruta urbana és a Rodos (Rodes o Rodhos) després que hem tornat de fer una volta per les illes del Dodecanès. Ahir vam salpar de Simi i després de visitar el monestir de Panormitis vam creuar cap al port de Mandraki a Rodos.

P1150337 R Bocana al Port 

2, La bocana del port Mandraki presenta les seus dues magnífiques escultures dels dos cérvols. Segons la tradició en el lloc d’aquestes dues columnes hi havia el llegendari Colós de Rodes.

P1150334 R Rodhos ciutat 

3, Un mapa de la ciutat ens mostra com el port i la ciutat antiga, emmurallada, estan situats a l’extrem de llevant. La posterior expansió i especialment el creixement del turisme han saturat tota la resta de la punta nord, l’oest i el sud de la vila fortificada. Lògicament el que és més interessant està entre muralles.

 4, Començo la ruta al davant del monument a Alexandros Diakos. Grècia va entrar en la Segona Guerra Mundial quan Itàlia va declarar la guerra l’octubre de 1940. Aquella guerra brutal iniciada per homes inhumans de pensament feixista. A Itàlia, Musolini; a Alemanya, Hitler. És legal tenir pensament de dretes o d’esquerres, però quan hi ha persones que son seguidors del pensament de nazi, fa que la societat sigui menys tolerant. Alexandros Diakos, que havia nascut a l’illa de Chalki va ser el primer grec en morir en aquella guerra, el novembre de 1940 a Rodes.

 5, Cal seguir el passeig davant de mar: Passeig Eleftherias, que significa Llibertats. Una paraula tan brillant i tant castigada.

P1150339 R Primeres muralles jardins i botigues  6, Al final del passeig veiem ja les muralles a la dreta; una porta amb una multitud de botigues per turistes i més enllà una torre, Pyrgos Agiou Paulou (Torre de Sant Pau).

P1150340 R Pintors 

7, Entre les botigues hi ha els pintors que s’especialitzen en els rostres dels turistes. Anem cap a la porta de la muralla. A principis del segle XIV, l’Orde dels Cavallers de Sant Joan de Jerusalem va ser una de les organitzacions militars més poderoses de l’Europa cristiana i entre els anys 1309 i el 1523 va governar Rodes, convertint-la en una impressionant ciutat fortificada.

P1150341 R Entrem a Vila Vella  8, Entrem a la ciutat emmurallada per la porta Eleftherias; a l’esquerra de la foto es veu el baluard de Sant Pau (Pili Agiou Paulou). Les muralles són espectaculars; daten de 1330 i tenen 12 metres de gruix i 4 quilòmetres de llarg.

P1150345 R Temple Afrodita  9, Pel carrer Apellou tenim a la dreta l’edifici del Museu d’Art Modern i a l’esquerra les restes del temple d’Afrodita. Aquest és exemple de l’esplendor de l’antiga Grecia, dedicat a la deessa de l’amor i la bellesa, en la mitologia grega. Estem ben a prop de la plaça de Symi i després de la Porta de la Llibertat (Eleftherias). Al Museu Arqueològic hi ha una estàtua d’Afrodita Púnica; es creu que era la venerada al temple avui enderrocat.

 10, Al costat mateix de les ruïnes hi ha un gran edifici de pedra amb una ampla escala. És la façana septentrional de l’Alberg d’Auvernia, un dels edificis dels Cavallers que, com sabem, s’organitzaven per llengües o nacions. L’escala exterior que he esmentat es tracta d’una característica arquitectònica de l’Egeu.

P1150349 R detalls medievals  11, Tot el recinte històric permet aturar-se a observar multitud de detalls medievals: escales, portes, mosaics, finestres... Aquest casc antic de Rodes és un dels barris medievals més antics d’Europa que es manté en bon estat i que ha estat sempre habitat. En l’actualitat, però, sembla que el turisme ha fet canviar la densitat de la població local.

PCOLOS 

12, L’illa de Rodes va ser una de les repúbliques marineres més famoses gràcies al control de les rutes comercials de l’Egeu a la cruïlla amb Àsia Menor i Xipre. Amb la seva riquesa van construir, dins del segle III aC, un immens colós de bronze per presidir l’accés per mar a la seva ciutat. L’autor de l’obra va ser Cares de Lindos i era tan magnífic que va merèixer ser inclòs en la llista de les Set Meravelles del Món Antic, tot i que la seva vida va ser molt curta. Un terratrèmol el va destruir quan encara no havia complert un segle. El colós estava dedicat al déu Helios (la personificació del Sol). Es calcula que la construcció va acabar l’any 226 aC i tenia 34 metres d’altura. Després del terratrèmol i la destrucció, les restes van quedar vuit segles a la vista de tothom. Sembla que va ser l’any 654 dC moment en que, segons el cronista Teòfanes Isàuric, una força dirigida per Muawiyah I va capturar Rodes i va vendre les restes de l’estàtua a un noble d’Edessa.

P1150083 R Font i plaa i escut occita  13, Uns metres més endavant, a la dreta, hi ha la plaça dels Màrtirs Hebreus. Al centre una font amb quatre cares i una creu a cada una d’elles. La frontal em recorda la creu d’Occitània. Fa referència als membres del barri jueu que van ser detinguts i extradits al camp de concentració i extermini d’Auschwitz. De Kos i de Rodes van ser assassinades 1800 persones; només es van salvar 120 jueus, els altres van formar part dels 6 milions d’exterminats.

 14, Com a curiositat he de dir que Catalunya, el segle XIII, disposava de 75 consolats per la mediterrània. Un dels consolats estava a Rodes. Els consolats es basaven en el “Llibre del Consolat del Mar”, un compendi de lleis de dret marítim que va regir durant segles per dirimir els mecanismes del comerç a la mediterrània. D’origen català, va ser traduït a gran quantitat de llengües i va acabar servint de base per a la regulació marítima actual a nivell internacional. El mèrit del “Llibre” és que va ser la primera recopilació de les lleis marítimes existents i disperses des del dret romà i seguides pel grec, bizantí, rodi, venecià, genovès, francès i castellà.

P1150087 R acces Museu Arc  15, Passem per sota d’un gran arc i deixem a la dreta el carrer Ippoton (del qual en parlarem més endavant). Arribem al davant del Museu Arqueològic, una gran construcció que havia estat l’Hospital del Cavallers. Va ser construït, en estil gòtic, entre els anys 1440 i 1481 també com a magatzem i com armeria. Des de l’entrada s’accedeix al gran pati interior. Es pot adquirir una entrada que inclou també el Palau dels Grans Mestres (amb descompte per a gent de més de 60 anys).

P1150097 Museu Arc Figures 

16, En les sales hi ha una gran quantitat d’objectes localitzats en les diverses excavacions arqueològiques durant el període italià, així com esteles i estàtues d’època hel·lenística de l’escola de Rodes i també mosaics del període romà. Diguem que el “període italià” va començar el 1912, després de la guerra italo-turca. Les tropes italianes van ocupar Rodes i les illes del Dodecanès; l’any 1923 van ser annexionades a Itàlia amb el nom de ‘Isole Italiane del Egeo’.

P1150100 Museu Arc  17, Un cop al pati interior porticat, s’ha de pujar per la gran escala fins a la planta alta, on realment es trobava l’antic hospital. La gran sala de malalts estava dividida en dos naus i disposava d’un centenar de llits.

P1150352 R Font i barri jueu  18, Cal seguir caminant recte, en direcció sud fins a la plaça Hipòcrates, al centre de la qual hi ha una magnífica font d’origen otomà. Els voltants són plens de terrasses de bars. Es tracta d’una plaça extraordinària, però la densitat de bars i de gent li treuen l’encant. Quasi a tocar hi ha l’espectacular Porta de la Marina. A l’est d’aquesta plaça hi havia el barri jueu des del segle II dC fins a les deportacions de la Segona Guerra Mundial.

 19, La més antiga referència als jueus de Rodes figura al llibre de Macabeos. Segles més endavant, l’any 1500, el Gran Mestre d’Aubusson va expulsar els que no es van voler convertir al cristianisme. Però l’any 1522, mira per on, Soliman el Magnífic va invitar als jueus de diverses parts del seu imperi a repoblar el barri jueu de Rodes i la majoria que ho van fer van ser els sefardites. Cal recordar que els sefardites eren els jueus que van ser expulsats l’any 1492 pels reis Fernando i Isabel: els Reis Catòlics; catòlics però intolerants. Aquests jueus van aportar la seva llengua: el sefardí; una llengua romànica derivada del castellà antic i de l’hebreu. Encara avui existeix, al barri, la sinagoga Kahal Shalom.

 20, Des de la plaça de la font he girat a la dreta pel carrer Sokratous, de pujada. Jo l’anomenaria “carrer del martiri” si no tens gaire interès en comprar res i vas acompanyat de persones de les que s’aturen a cada botiga; per això el millor es quedar amb la parella o els amics a una hora en un lloc i anar al teu aire. Quan s’acaba el carrer i comença el carrer Apolloniou tenim al davant els murs rosats descolorits d’una mesquita.

P1150354 R Mesquita  21, La Mesquita de Solimà va ser construïda l’any 1523 per commemorar la conquesta de Rodes per part de Solimà, conegut com El Magnífic, que va ser el desè soldà de l’imperi otomà. L’any 1808 va ser reconstruïda i és un dels emblemes de la ciutat. Actualment, però, està tancada al públic, el minaret va ser desmuntat el 1989 i s’espera que comencin les obres de rehabilitació, cosa que trigarà donada la situació de crisi de Grècia derivada del descontrol financer d’ara fa uns anys.

 22, Carrer amunt arribo a l’església d’Agios Georgios (Sant Jordi) i aquí torno enrere fins a la mesquita un altre cop. Els italians van conservar el que havia quedat del palau dels cavallers i van reconstruir el Gran Palau del Mestre; també van crear un institut per l’estudi de la història i cultura de la regió. D’altra banda van destruir molts dels edificis otomans que hi havia.Des de la mesquita, ara, giro a la meva dreta, en direcció sud, fins a tocar la muralla a la torre Panagias.

P1150360 R Algun petit hotelet  23, Prop de la muralla, ara sense bars ni botigues, encara puc veure alguna moto i algunes bicicletes al davant de cases amb les portes obertes. Aquí hi viu gent el país. També destaca algun petit hotelet, com el d’aquest fotografia, que ocupa una casa i que seria molt més agradable que els hotels turístics de ponent de l’eixample exterior de les muralles. La resta de carrers de la ciutat vella emmurallada, per on hi ha els bars i les botigues es pot comprovar quan es fa fosc i tot queda tancat que no es veu cap llum en cap finestra, el que significa que la gent de la ciutat ha fugit de la part turística de la vila. Serà aquest el futur de totes les ciutats magnífiques on el turisme s’hi aboca massivament? Seran expulsats els habitants de tots els barris turístics de ciutats que reben turistes?

P1150361 R Carrers alts i coberts  24, Segueixo caminant sense destí ni objectiu. Ara gaudeixo de la tranquil·litat. Es segueixen veient els arcs sobre els carrers i, precisament per aquí, encara es manté una casa construïda per sobre del carrer, com devia ser a tots els carrers.

P1150353 R Contraforts i botigues  25, Una satisfacció és deixar-se anar per barris i ciutats com aquesta. Badar mirant i observant. Vaig vagant pels carrers i en els extrems propers a les muralla del sud i de ponent els carrers estrets i amb arcs per sobre van perdent la densitat de botigues de venda d’obsequis per visitants. Miro atentament aquests arcs i intento imaginar l’aspecte d’aquest carrer que per sobre dels arcs hi havia més habitatges. Així el carrer devia ser fosc, com un llarg túnel. La densitat de població va obligar a construir per sobre del carrers existents.

 26, Passo pel davant de la petita església de Saint Fanourios, de planta baixa i que sembla d’estil molt modern. La realitat és que conté frescos del segle XIII. L’interès particular d’aquesta església és que el culte a aquest sant va començar precisament a l’illa de Rodes. Durant el període otomà aquest temple va funcionar com mesquita, amb el nom de Peyal Mescit.

P1150362  27, De seguida deixo a l’esquerra la plaça Platonos. Hi ha una magnífica font i al darrera la mesquita d’Ibrahim Pasha, construïda el 1521 i reformada el 1928; diuen que l’interior és per visitar, però està tancada i no hi puc entrar. Per aquí segueixo en un entorn de pau que aviat s’acabarà quan torni a creuar el carrer Socratous més endavant.

P1150366 R carrer Paraigues 

28, Segueixo pel carrer Lachitos, direcció nord, amb l’objectiu d’arribar al carrer dels Cavallers (Ippoton) . Les botigues i les seves decoracions comencen a lluir i a modificar la imatge cobrint el color extraordinari de les antigues pedres de colors i d’objectes: més que una barri de la ciutat històrica sembla que estiguem dins d’uns grans magatzems comercials.

P1150367 R Cavallers carrer  29, De front tenim el carrer del Cavallers (Ippoton), el més famós de tots ja que és on es poden trobar molts dels albergs de les diverses nacions. Els cavallers de Sant Joan van arribar a Rodes el 1309 i es van organitzar en funció de llengües. Al principi els cavallers estaven organitzats en vuit llengües o nacions: Alvèrnia, Provença, França, Catalunya/Aragó, Itàlia, Alemanya, Castella i Anglaterra. De fet, des de la conquesta de Sicília per part de Catalunya, procés que també s’anomena conquesta de la Corona d’Aragó, l’any 1282, Catalunya va esdevenir una potència a la mediterrània. Pere II de Catalunya, acceptava el fet que la conquesta era també en nom de la Corona d’Aragó (unió federal d’Aragó amb Catalunya, que compartien sobirà però eren independents en institucions, constitucions i Corts).

 30, La realitat, però, havia estat que en les Corts Generals de Monsó del 1236, els membres de les Corts aragoneses van renunciar en participar en les operacions a la mar mediterrània, accions que van quedar a partir d’aquell moment a l’exclusiu esforç de Catalunya. Probablement la llengua del palau de Catalunya i Aragó, devia ser majoritàriament el català amb la participació d’uns quants nobles que parlaven l’aragonès (ja que a Aragó sempre s’havia parlat l’aragonès, fins que es va anar perdent per la imposició del castellà a partir del 1714). Cal afegir que els mariners, comerciants i cavallers acostumaven a entendre i comunicar-se en llatí, català, aragonès, castellà i occità.

P1150115 Casa Spain  31, Tot el carrer esta format per palaus o albergs. Seguint carrer amunt passem pel costat de l’alberg que una placa identifica com de “Spain”. Realment és l’alberg dels grups de llengües de la península que hi estaven presents, però Espanya no existia com entitat jurídica. De fet, en referir-se als nobles o cavallers castellans, en els documents històrics a vegades es feia referencia als ‘espanyols’. I quan es tractava de parlar de la gent del Principat de Catalunya es parlava de catalans o aragonesos, per la referència a la Corona d’Aragó, ja que incloïa el Principat de Catalunya i el Regne d’Aragó (cal tenir clar que “Corona” d’Aragó no és el “Regne” d’Aragó).

P1150368 R Cavallers Escuts 

32, Uns rètols informatius mostres escuts de l’època. Es pot llegir que el dit alberg de “Spain” estava format per dos edificis adossats. Els escuts representatius eren el de Castella i Aragó (diu el text) i el de Navarra. L’escut no és pas dels inicis, probablement devia ser molt del final, potser ja dins del segle XVI (més o menys cap el 1510), quan a la península Ibèrica el rei era Felipe el Bell amb Juana I La Boja.

 33, Quan diu Castella i Aragó es refereix certament a la Corona de Castella i a la Corona d’Aragó. Per Corona de Castella s’entenia el conjunt de títols del rei dins la península, però principalment els de rei de Castella i rei de Lleó. Espanya com unió jurídica neix a partir del segle XVIII, quan Felipe V va abolir les constitucions dels estats (o països o nacions, com es vulgui) d’Aragó, de Catalunya, de València i de Mallorca; és en aquell moment quan tota la península del rei Felipe V queda sotmesa a una única autoritat (la del rei totalitari) i les seves legislacions queden totes sotmeses a les legislacions i normes del sistema existent al Regne de Castella. És també el segle en que la majoria de funcionaris públics a Catalunya van ser expulsats i substituïts per funcionaris provinents de Castella i la llengua del país (el català) passà a ser perseguida.

P1150117 R Castell entrada  34, El patí exterior d’accés al castell dels Grans Mestres de l’Orde de Cavallers de Sant Joan és formidable. Els orígens de l’Orde de Sant de l’Hospital de Jerusalem, també coneguts com Hospitalers, es remunta al 1048, quan es va fundar un hospital per pelegrins al costat de l’església del Sant Sepulcre a Jerusalem. L’orde, al 1099, va adoptar la regla de Sant Agustí, l’hàbit negre i una creu banca de vuit puntes. Es va convertir en una força militar que va intervenir contínuament contra l’Islam.

 35, Una curiositat és que l’Orde va comptar amb una branca femenina de monges: Monges Comanadores de Sant Joan de Jerusalem. La seva primera seu va ser al monestir de Santa Maria de Sixena, construït per ordre de la reina consort Sança de Castella, muller del Rei Alfons El Cast d’Aragó i Catalunya. El rei Alfons està enterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet.

P1150118 R Castell interior  36, El pati interior, pati d’armes, no presenta concessions a la decoració: és eclèctic i funcional. L’any 1291 van ser expulsats de Jerusalem i es van embarcar cap a Xipre. Després, buscant una nova seu, van conquerir Rodes 1310 i va ser a partir d’aquell moment que se’ls va anomenar Cavallers de Rodes.

P1150371 R Porta St Antoni potent  37, Un cop es visita el castell es pot seguir caminant cap el nord per passar la Porta de Sant Antoni, on hi ha uns bancs per seure a l’ombra i acostuma a haver-hi diversos pintors. Des d’aquest espai es pot copsar la gran importància dels diversos cercles de muralles defensives. Per cert, cal comentar que en el període italià, es van demolir les cases que s’havien construït a tocar de les muralles de la ciutat per part dels otomans; també es van convertir en jardins els cementiris jueus i otomans que envoltaven la ciutat medieval.

P1150376 R Rest Ouzokafenes  38, La ruta s’acaba i al vespre hi tornem a entrar, tots, per sopar. Ho fem al petit restaurant Ouzokafenes, al carrer Menekleous, que té una terrassa amb boniques i tranquil·les vistes, ja que està apartat de la massificació dels carrers comercials. És el segon cop que hi tornem no només pel que es menja sinó per l’amabilitat del personal.

PImagen Navegaci  39, Aquesta setmana hem navegat fent una circular: Rodes, Simi, Nisiros, Tilos, Simi i Rodes; un total d’unes 200 milles nàutiques aproximadament. El nostre programa buscava navegar a cada illa, fer nit a port, visitar l’illa l’endemà i després navegar cap a l’illa següent.

P1150132 N estem al Port 

40, Ahir vam atracar al port i després de posar ordre a tot l’interior del vaixell ens vam preparar a fer la volta per la històrica ciutat i per la visita de l’illa els dos dies següents. Com apunt final, recordem que després de la segona Guerra Mundial, es va convertir en un protectorat militar britànic. En oposició a Turquia que en volia l’annexió i, es va unir formalment a Grècia pel tractat de pau amb Itàlia del 7 de març de 1948.

IMG 2883 Vespre al port Mandraki  41, El vespre al port Mandraki és extraordinari i relaxant. Un dels cérvols es retalla, entre els pals, contra el sol de ponent. Aquí s’acaba aquest viatge i la visita a la ciutat de Rodes.

 Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/rodos-urban-walk-port-mandraki-mesquita-soliman-carrer-dels-cavallers-palau-del-gran-mestre-25284686