(Groenlàndia) Ruta el 28/08/2017; 6 km; +130 -130; 3 hores. Última excursió organitzada amb el següent itinerari: Hostel Narsarsuaq, Arboretum, Signal Hill, instal·lacions militars, hostel. Participants: només hi anem una part del grup, la resta se’n va a la Vall de les Mil Flors. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil. (NOTA: el track s’ha tallat al mig, però és fàcil seguir fins a dalt i fer la circular de tornada a l’hostel, tal com s’explicarà).
FA ANYS: Groenlàndia va aconseguir la independència de facto l’any 2009.
Ahir per la tarda vam arribar al port de Narsarsuaq. Hi havia un vaixell de pesca dels que deuen dedicar-se a l’activitat. Narsarsuaq és una petita població, amb un centenar d’habitants, on hi ha l’aeroport que permet connectar es vols amb Dinamarca.
Aquest matí m’he llevat aviat i prenc un cafè. A la sala només hi soc jo. L’Oscar, que estava abans, ha sortit a l’exterior. El silenci del moment és agradable, perquè per mi és el silenci buscat per la reflexió, per la pau. És aquell silenci que no té res a veure amb el silenci depressiu o el de la por. El silenci, sabem, pot ser més eloqüent que qualsevol paraula. També, diuen els terapeutes, el silenci pot portar a experimentar una solitud absoluta, de la mateixa manera que qui busca la solitud absoluta, també utilitza el silenci com eina.
Hi ha el silenci dels enamorats que es miren als ulls; no els hi cal parlar, ja s’ho estan dient. També hi ha el silenci que ens imposen. I tenim el silenci de qui es tanca dins de sí mateix i no obre la porta de la comunicació amb ningú més. Hi ha el silenci místic, que sovint es percep dins d’un temple. Hi ha silencis que venen del plor, per la persona estimada que hem perdut. Hi ha molts silencis. Algun cop el silenci evoca la mort.
Per avui estava prevista l’excursió cap al que en diuen la Vall de les Mil Flors, però alguns (la meitat del grup) no tenim gaire ganes de fer una excursió llarga i ens ve de gust fer una cosa més curta i tranquil·la. Som sis; alguns s’han sentit incòmodes en algun moment aquests dies. Amb les instruccions del que podem fer a l’Arboretum, que ens ha fet un altre guia, ens dirigim cap a l’hotel que està més avall dels elementals edificis de l’aeroport.
Al darrera de l’hotel hi ha una placa d’informació; uns senyals vermells marquen la ruta que puja per un camí. Per primer cop, a Groenlàndia, ens endinsem en un espai arbrat. Resulta reconfortant.
Comencem a trobar arbres que superen l’altura d’una persona. Això que és normal a les nostres terres, aquí a Groenlàndia és una veritable curiositat.
He de dir que ens hem mogut per un món increïblement poc poblat. A Groenlàndia només hi viuen unes seixanta mil persones, de les quals 54.000 són nadius i parlen el kalaallisut (que nosaltres coneixem com a groenlandés). És una llengua esquimoaleutiana i tot i que Groenlàndia encara està vinculada al Regne de Dinamarca, el kalaallisut és l’única llengua oficial des de l’any 2008. Recordem que Groenlàndia va aconseguir un estatut d’autonomia el 1979 i una independència de facto el 2009.
Una carrerada de bolets (d’una espècie que no conec), s’estan protegits sota les branques dels arbres.
La llengua dels inuït és el kalaallisut i per a l’escriptura fan servir l’alfabet llatí. He trobat que aquest idioma es va començar a documentar l’any 1742.
El fet que sigui “la” llengua oficial de Groenlàndia, que és una regió autònoma, dins del Regne danès, em fa pensar en les dificultats que tenim a Catalunya per la nostra llengua; durant segles prohibida pels monarques espanyols i després per les dictadures, encara en l’actualitat (en que Espanya es declara un estat democràtic) sovint des del govern espanyol dificulten que la Justícia a Catalunya utilitzi el català, condicionen les estratègies d’ensenyament en català i sovint hi ha forta difusió de programes de TV que ataquen la llengua i la cultura catalanes difonent afirmacions falses, com que els catalans menystenen els de parla castellana. Originalment, el primitiu inuït va arribar al nord-est de Groenlàndia per pobles esquimals provinent, durant el segle XIII, des d’Alaska i Canadà. Els primers danesos i noruecs que van arribar a l’illa, a inicis del segle XVII, es van encarregar de descriure la llengua dels habitants: el kalaallisut.
Mentre pujo el primer arbre que em crida l’atenció és aquest amb imatge d’avet però amb la característica que presenta les pinyes (de format compacte) en forma vertical, com les espelmes en un canelobre. Això em recorda el pinsapo. També, un carrerada de bolets, ocupen un espai sota l’arbrat.
En aquest cas és un “Abies lasiocarpa”. El gènere de les “Abies” compta amb unes 50 espècies, entre les quals hi ha la que jo coneixia l’”Abies pinsapo” i que dóna nom al famós Pinsapar de Ronda. Encara que aquests exemplars poden a 40 o 50 metres d’altura, és molt poc probable que aquí arribi a assolir-la.
Seguim pujant pel camí sense pèrdua que va fent llaçades. Aquí tenim un bedoll pubescent (“Betula pubescents”) que, al contrari de l’Abies que és de fulla perenne, és caducifoli. Probablement aquest sigui un exemplar únic aquí ja que els seus cosins, de la subespècie “tortuosa”, són realment els bedolls de l’àrtic, els quals prenen formes més properes als arbustos,recargolats i arrapats a terra per protegir-se de les condicions del país.
Aquell any 2009, el 26 de novembre, dotze periòdics catalans van publicar, de manera conjunta, l’editorial “La dignitat de Catalunya” defensant l’Estatut d’Autonomia de l’any 2006. Per impuls del Partit Popular (el PP, partit de dretes espanyol) es va iniciar el procés de revisió pel Tribunal Constitucional d’Espanya. El Tribunal Constitucional, d’acord amb un article d’El Periódico, tenia el prestigi molt malmès. El Tribunal va acabar retallant i deixant sense contingut els canvis fonamentals de l’Estatut català, en contra del Parlament de Catalunya, les Corts Generals i la voluntat ciutadana lliurement expressada a les urnes.
Una estona després arribem a la part alta on el bosc s’acaba i comença el terreny ja conegut per nosaltres de prat alpí.
Arribem dalt del tot, al cim del Signal Hill. Podem veure una gran part de la plana al·luvial que prové de la glacera situada a nord-est. També podem observar una part de la pista d’aterratge de l’aeroport. L’aeroport realitza, segons vam veure, cinc o sis vols diaris i al vespre queda tancat.
Una mica abans del cim s’ha aturat el track que anava gravant amb el gps, seguidament explicaré com seguir. Primer cal arribar al replà superior des d’on es veu una pista clara, que primer puja una mica, i després gira en direcció sud i en descans.
Cal seguir-la perquè és ample i no té desviacions. Anem veient un parell d’edificis petits abandonats i nombrosos pals molt alts amb cables, trencats, que pengen. Són les instal·lacions d’una antiga emissora de ràdio que probablement prové de la Segona Guerra Mundial i que devia estar relacionada amb aquesta mateixa pista d’aeroport que, en aquells moments estaria ocupada per l’exèrcit nord-americà.
Pista avall, en un replà prop d’una construcció en ruïnes, hi ha aquest rètol. Ja només cal seguir la direcció que indica Hostel i per camí sense pèrdua es torna al punt de sortida.
En l’actualitat tothom sembla admetre que el moviment per la independència de Catalunya té el seu origen en aquella decisió del Tribunal Constitucional, sota la influència del partit de la dreta, PP, segons alguns mitjans comentaven. També hi ha la sensació, sovint manifestada en els mitjans de comunicació, que el Partit Popular ha estat el màxim promotor del desig d’independència dels catalans, amb la seva actitud bel·ligerant. Totes les comunitats autònomes d’Espanya tenen l’estatut d’autonomia que han volgut, excepte Catalunya (segons també es manifesta als mitjans de comunicació).
D’acord amb el llatí: “natio” és el territori i la població amb una cultura, tradicions, lleis i llengua pròpies, diferents de les dels territoris propers. Aquesta definició coincideix amb Catalunya. No coincideix amb Espanya. En canvi Espanya sí que és un estat. El problema català l’explicava la Sexta Noticias el 2014 tal com es pot veure en el vídeo que incloc al final.
Ja estem a l’hostel. Per la tarda van arribant tres grups més: un altre de trekking (els mateixos que ens van venir a substituir a la cabana Poulsen; feien la mateixa ruta però a l’inversa); un grup de caiac de ruta llarga; i un altre de caiac de ruta més curta. La tarda s’omple de l’alegria dels que acaben: uns fan l’onada al guia; uns altres acaben un concurs de pedres que el guia els hi va proposar i aplaudeixen els guanyadors; el tercer grup també estan tant feliços que no paren de riure i aplaudir. Els tres guies d’aquest grups formen part de les taules i activitats. Tots els grups es fan fotografies.
Mentre escric això (12 de setembre de 2017), ha passat un dia de la Diada de Catalunya amb una altra gegantina manifestació a Barcelona d’un milió de persones i el Director de La Vanguardia escriu en l’editorial: “En les sis grans concentracions s’ha passat de reclamar un pacte fiscal a exigir poder votar per demanar la independència. Què ha passat durant aquest temps? Raphael Minder, corresponsal del The New York Times, acaba de publicar un llibre on destaca que durant aquests sis anys ha calat dins la societat catalana la sensació de maltractament. El Govern d’Espanya ha acumulats silencis i el Govern de la Generalitat ha amuntegat greuges”.
El nostre grup estem en una quarta taula. El guia no s’hi asseu, està més enllà o a l’exterior (com ha fet cada dia). Nosaltres fem la nostra, però no tenim guia a qui fer l’onada, ni podem votar sobre cap activitat que el guia ens hagi proposat, ni riem o cridem gaire fort. El nostre grup, observo, s’ha impregnat de les condicions del guia: no fer gaire soroll, no riure gaire, ser silenciosos... Ell, tan circumspecte, tan introvertit, no hi és.
Però, quan sortim a l’exterior l’endemà al matí per anar a l’aeroport, ens fem una foto de grup encara que el nostre guia no s’hi posi.
Aquí acaba la última crònica del viatge a Groenlàndia que ha organitzat Greenland Adventur. Un viatge interessant, però que en alguns dies m'ha semblat molt uniforme; potser amb un guia més participatiu i implicat, hauria gaudit més.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=19496112
Segueix el vídeo publicat per La Sexta Noticias a youtube el 11 de setembre de 2014: