(Islandia) Ruta 1605 el 10/09/2024; 4 km; +115 -115; 1,5 hores. Visita urbana per fer una volta pel poble. Participants: Hanny, Isabel i Miquel. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.
FA ANYS: Els primers colons a Islàndia consten del segle IX.
Hem arribat al poble de Elgisstadir amb l’autocaravana des del port de Seydisfjordur. Aquesta primera foto és la del vaixell abans de salpar des de Hirtshals (Dinamarca) fa tres dies. Vam estar 7 dies fins arribar a Hirtshals des de Barcelona i cal una mica més de dos dies de navegació per anar des de Dinamarca a Islàndia; el viatge inclou una aturada de poques hores a les Illes Feroe. A les Illes Feroe ja hi vaig fer un viatge el 2022. Deixo el vincle a la crònica del dia a Torshavn.
Aquesta és la primera crònica a Islàndia (després de les 4 publicades l’any 2013). Del present viatge en publicaré 10.
Un dels dies de navegació vam tenir aquesta magnífica posta de sol. El viatge que inicialment tenim previst suposava estar des del 10 de setembre fins al 2 d’octubre a Islàndia. Però, com sempre, vas modificant els objectius segons l’interès, els nous descobriments o el clima. En el nostre cas, problemes amb el clima i amb l’autocaravana Pilote ens van obligar, sobre la marxa, a avançar una setmana la tornada.
Avui dia 10 hem començat a veure els penya-segats d’Islàndia. La història d'Islàndia és curta en comparació de la majoria dels països europeus, ja que la presència humana a l'illa va començar a finals del segle IX. També des d'un punt de vista geològic, Islàndia és una illa jove, ja que es va formar fa aproximadament 20 milions d'anys després d'una sèrie d'erupcions volcàniques submarines a la dorsal mesoatlàntica.
Durant aquest viatge per Islàndia farem la ruta circular que fa la volta a tota l'illa, tal com es pot veure en el mapa que he preparat amb el Google Maps. Totes les visites i cròniques estan fetes des d'un punt de la ruta indicada. Per a més precisió podeu entrar a 'wikiloc' (amb el vincle al final de cada crònica) i podreu veure amb tant detall com vulgueu el punt d'inici i la població o accés al càmping, o la carretera principal 1 que és la bàsicament hem seguit.
El vaixell ha atracat a Seydisfjordur. Des del port, a l’est d’Islàndia, s’ha seguir la carretera 93. Nosaltres sortim del vaixell, ens aturem només un moment per canviar una mica de moneda i prenem la carretera que va a Eglisstadir, la nostra primera aturada. La carretera es va enfilant una estona cap unes muntanyes nevades i comença a nevar també. Ens toca anar amb molta prudència.
Cal tenir en compte que la carretera més segura és la 1, la Ring Road, però no es pot descartar al nord trobar neu o gel quan s’acaba l’estiu.
Un cop a Eglisstadir hem anat directament al càmping del poble. Potser cal afegir, per situar-nos, que els primers colons van ser els vikings, al segle IX, quan centenars de persones van emigrar a causa de les guerres civils provocades per l'ambició d’Harald I de Noruega. És trist veure com la història ens parla de les ambicions i actituds d’uns monarques usurpadors i salvatges que provocaven dolor als pobles originaris; un fet molt generalitzat en la majoria de les monarquies; algunes de les quals subsisteixen amb les fortunes que van fer al seu moment.
Aquest càmping, com altres de tota la xarxa d’Islàndia, tenen una sala menjador i cuina pels estadants, a més dels serveis de lavabos, dutxes, rentadores i calefacció.
Després de dinar deixem el càmping i anem a caminar una mica. Egilsstadir és una ciutat a l'est d'Islàndia, una de les més grans de la regió d'Austurland. Va ser fundada el 1944 com un centre per a la zona rural circumdant. Va ser triada per ocupar un lloc a la terra de la granja Egilsstadir perquè aquest és el lloc on les principals carreteres de la regió conflueixen.
Bàsicament es tracta d’una població moderna, amb uns 2000 habitants. Egilsstadir ha crescut fins a convertir-se en la ciutat més gran de l'est d'Islàndia i els seus principals serveis són el transport i l'administració central. La ciutat compta amb aeroport.
Agafem la desviació cap el fiord Lagarfljot, un llac de 112 m de profunditat que acull, diuen, una estranya criatura submarina: el lagarfljótsormur (o cuc de Lagarfljót). Vol la llegenda que és un monstre marí que habita al llac des del 1345. Segons el folklore local, es creu que és el cosí del monstre del llac Ness. La llegenda s'ha convertit en una atracció turística popular a la regió, inspirant obres d'art i literatura i captivant les ments de visitants i vilatans de la mateixa manera.
Pel camí tot un ramat de vaques pasturen, suposo que habituades al fred perfectament, ja que ara la temperatura és baixa: 6 graus.
Arribem a un hotel i pel darrera passem un bosquet a través del qual s’endevina l’aigua del fiord.
Finalment anem a tocar l’aigua gelada del fiord. Però del cuc no en veiem cap rastre, de la mateixa manera que no vaig veure cap senyal del Ness, a Escòcia.
Fa un aire fred, només cal veure com m’he hagut d’equipar. Ah, i si 6 graus em sembla fred, només cal esperar uns dies per saber que 6 graus quasi es podrà considerar calor. Per fonts literàries se sap que Islàndia va ser visitada per primera vegada per monjos irlandesos (segle VIII), que van ser expulsats per colons víkings a finals del segle IX. Tot i això, no s'han trobat vestigis arqueològics d'aquests assentaments.
Les roques que estan a tocar de l’aigua mostren la seva constitució geològica: són roques granítiques. Recordem que estem en una part d'una dorsal o serralada oceànica, en altres paraules és una esquerda al fons de l'oceà. En aquest cas, la dorsal discorre al llarg de l'Oceà Atlàntic. Aquesta esquerda separa les plaques tectòniques Americana i Euroasiàtica, té uns 15.000km de longitud al llarg de tot el globus de la Terra i està en constant moviment divergent, és a dir, s'estan separant.
Trobo també unes fulles del que crec que és una “Sorbus aucuparia”, que a Catalunya en diem moixera de guilla. Aquest plançó difícilment creixerà, però la planta, en condicions adequades, pot arribar a ser un arbre, com en veurem més endavant. El fruit és un important recurs per als ocells, que, alhora, són vectors de dispersió de les llavors.
Aquí hauré acabat la primera crònica dins d’Islàndia d’aquest viatge. Ja es veurà que, bàsicament, en contrast amb el viatge del 2013 en que es tractava de fer excursions, en aquest cas ens dedicarem a visitar, a conèixer poc a poc el país i per tant totes les cròniques seran de rutes curtes.
NOTA: No necessàriament els wp coincideixen al lloc on han estat fetes les fotos.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/egilsstadir-reykjahlid-186287781
Aquí, la crònica del 2022 a Torshavn (durant el viatge a les Feroe): https://www.eoliumtrek.cat/index.php/europa/feroe-islands/1179-feroe-e3-torshavn-suduroy-sumba-akraberg-famjin
Comentaris