(Islàndia) Ruta 1607 el 11/09/2024; 3 km; +37 -37; 1,5 hores. Volta urbana per visitar l’entorn de Keykjahlid. Particiopants: Hanny, Isabel i Miquel. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.
FA ANYS: L’any 1729 va entrar en erupció el volcà Krakla.
Hem arribat a Reykjahlid, des d’Eglistadir, en 168 km i unes 3 hores, donat que hem trobat gel i neu, com ja s’ha vist en la crònica anterior.
Arribem al càmping de Reykjahlid, una estona després d’haver visitat Hverir. Es tracta d’un càmping tranquil, com molts que hi ha per Islàndia, no tant marcats i dividits en parcel·les com a molts llocs d’Europa, però realment molt més tranquils i agradables.
Vista del poble. Aquest poble és un dels més propers al llac de Myvatn, on també hi ha unes termes. Pensàvem anar-hi però les condicions del dia ens han fet canviar d’opinió.
Diguem també que Myvatn és una de les zones volcàniques més joves i actives d’Islàndia. L’any 1875 va entrar en erupció i va ser una de les més mortíferes de la història islandesa. La seva caldera, inundada, ha creat un llac de 11 km2 i més de 240 metres de profunditat.
Caminem per un entorn de laves efusives. Buscant informació he trobat que el volcà Krafla va entrar en erupció per última vegada el 1984 i que no gaire lluny es troba el cràter Víti (que significa "infern" en islandès), que avui sembla força inofensiu i té un llac blau al fons.
Si la informació esmentada fa un instant l’haguéssim tingut abans, potser hi hauríem anat. Però els viatges satisfactoris impliquen un cert grau de descobriment, que també suposa, lògicament, un grau d’acceptació de les renúncies.
Per cert, les laves molt líquides, a mesura que es van refredant, en la seva superfície poden desenvolupar aquestes curioses formacions que sembles cordes. Un exemple extraordinari d’aquest efecte es pot trobar a l’àrea de Los Lajiales, a la població de La Restinga, a l’illa canària de El Hierro.
Aquí em sembla veure una mena de dolina. Recordem que una dolina (paraula d’origen eslové que significa vall o depressió) fa referència a un tipus especial de depressió geològica característic dels relleus càrstics. En castellà es coneix como “torca” (així hi ha els “Torcales d’Antequera”). Probablement sigui un enfonsament d’una cova subterrània formada quan la lava superior es va endurir i la inferior va seguir deixant un túnel.
Seguim veient altres trencaments.
Durant els anomenats incendis de Mývatn, provocats per l'erupció del proper volcà Krafla en 1729, el poble va ser destruït per un torrent de lava. Tot i això, els habitants es van salvar quan el flux de lava es va aturar davant de l'església del poble en un terreny més alt, suposadament gràcies a les oracions del rector. L'església encara hi és, tot i que l'edifici actual data del 1972.
El poble de Reykjahlíd té aproximadament 300 habitants i està situat a les ribes del llac Myvatn i les cases afectades van ser reconstruïdes després de l’erupció del 72.
Seguim la volta i encara fem aquesta foto del cementiri de l’església.
Aquesta vista és part del llac de Myvatn, que té una fondària, molt considerable, de 240 metres. Sota aquest llac, doncs, reposa un dels supervolcans de la Terra, similar al de Yellowstone al Estats Units.
Aquesta sima, coneguda com Oskjuvatn, té a prop el cràter Víti,que ja he esmentat: l’Infern”. Actualment és un llac d’aigües lletoses que es mantenen tot l’any a 28 graus. Un lloc, per tant, on els visitants s’hi van a banyar.
NOTA: No necessàriament els wp coincideixen al lloc on han estat fetes les fotos.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/1607-reykjahlid-urbana-laves-187241734