1613, Islàndia, Jokulsarlon, Vatnajokull, Glacier Lagoon, Platja Diamants

(Islàndia) Ruta 1613 el 19/09/2024; 5 km; +1 -1; 5 hores.    Caminada pel costat de la Glacier Lagoon i la Platja de Diamants. Participants: Hanny, Isabel i Miquel.    Tipus de sortida: anada i tornada;  Dificultat: fàcil.    

FA ANYS:  L’any 1940 Islàndia va ser ocupada pels Marines.

    El dia 19, en ruta des de Vik fins a Höfn ens aturem a Jokulsarlon. Hi ha un aparcament molt gran, amb centre de visitants inclòs i, com sempre, serveis de wc.

    Aquest mapa ens mostra on estem. Jokulsárlón és un llac glacial que confronta amb el parc nacional de Vatnajokull, al sud-est d'Islàndia. Les seves aigües blaves i tranquil·les estan esquitxades d'icebergs de la contigua glacera Breidamerkurjokull, que forma part de la glacera Vatnajokull.

    Com ja vaig experimentar l’any 2013 es veu molta gent que fa cua per pujar al camions amfibis, recuperats dels que els americans van deixar a l’illa durant la Segona Guerra Mundial.

    El llac que es forma pel final de la llengua glacial és força gran i s’hi veuen surant grans bolcs de gel. Concretem una mica el que dèiem de la Segona Guerra Mundial: la invasió d'Islàndia, també coneguda pel seu nom codi Operació Fork (literalment Operació Forquilla), va ser una operació militar anglo-canadenca conduïda per la Marina Reial Britànica i els Reals Marines el 10 de maig de 1940 durant la Segona Guerra Mundial per ocupar Islàndia (‘wikipedia’).

    Entre aquests icebergs hi naveguen els camions com altres vaixells. Recordo que el 2013 en el viatge organitzat per Tierras Polares, vam pujar en un d’aquests camions/vaixells. Inicialment executada per marines britànics per evitar que Alemanya prengui possessió de l'illa, la força d'ocupació va ser reforçada al llarg de la guerra per elements de l'exèrcit i tropes canadenques, i el 1941 va ser totalment rellevada per forces dels Estats Units.

    Hi ha un petit mirador alçat damunt de la morrena glacial. Hi pujo i després segueixo un sender que hi ha al damunt. Recordem que una morena és la massa d’arrossegalls caiguts damunt una glacera, o arrencats pel glaç, transportada i dipositada per la mateixa glacera, formada per materials detrítics mal triats, sense estratificació i formant relleu.[

    Des d’aquí dalt faig algunes fotos dels icebergs, alguns dels quals es van desfent amb el temps.

    També trobo algunes mates de peucrist (“Alchemilla alpina”). El peucrist, herba desinflamatòria o peu de Crist, és una espècie de planta amb flors pertanyent a la família de les rosàcies original de les regions septentrionals d'Europa i Àsia. En català es coneix també com a ‘herba estelada’ perquè les fulles recorden la forma d'un estel i com a ‘peu de crist’ a causa dels lòbuls de les fulles que s'identifiquen amb les llagues de Jesucrist. He llegit que com a medicinal s'utilitza en infusió contra inflamacions intestinals, dolors abdominals i gastroenteritis, però d’això no en feu ús sinó sou experts.

    Un bon tram més endavant hi ha un grup de gent, que he vist que arribaven en un autocar, que van a pujar en unes llanxes pneumàtiques.

    Coincideixo amb la Hanny. Avui cadascú ha anar al seu aire. Ara està fent una petita i bonica fita amb els còdols de la platja. Per cert, aquell mateix 1940, ja acabada la Guerra Civil espanyola, el règim franquista (1939-1975) va provocar l'exili de milers de ciutadans i va posar en marxa una repressió bestial contra els moviments catalanistes i d'esquerres. N'és una prova l'afusellament, el 1940, del president Lluís Companys. La política d'autarquia i les conseqüències de la guerra van conduir al col·lapse econòmic i la misèria. En un primer estadi, la dictadura es va assimilar als règims feixistes d'Itàlia o d'Alemanya, però en el context de la Guerra Freda va començar un acostament discret a la comunitat internacional.

    Aquest és l’iceberg més gran que he vist. La dimensió dels icebergs depèn bàsicament de l’altura de la llengua glacial, quan més alta és, més grans poden ser els fragments que es trenquen. En el cas d’aquest entorn, l’altura no és massa gran i per tant els fragments tampoc.

    Un cartell mostra la formació d’una glacera. D’aquell temps va quedar clara una frase clarificadora: Si a la teva terra, l’exèrcit no parla la llengua de la teva terra, ets un territori ocupat.

    He anat tornant i ara vaig en direcció a la platja. Abans hauré de passar per sota del pont de la carretera. El camí de pedres i grava segueix per l’esquerra del braç d’aigua que permet desaiguar l’aigua de la llacuna al mar.

    Arribo a la platja. Es coneguda com Platja dels Diamants, en referència als trossos de gel que hi queden varats a la sorra o a la platja mateix.  

    Els blocs de gel (els icebergs) es frenen per la poca profunditat de l’aigua i resulten varats dins la llacuna. Després es van desfent i fent-se petits fins que poden anar surant fins al pont i posteriorment a la platja.

    Resulta bonic observar els blocs i fragments que queden encallats en la platja o dins del mar.

He de dir que sento enveja pels islandesos als quals Dinamarca els va permetre la seva independència. I felicito als danesos per tenir un país i un parlament tant respectuós i demòcrata que ho va permetre. Molt diferent és España; l’any 2017 van enviar milers de policies i antidisturbis per evitar que 2 milions de catalans poguessin votar (votar!) un referèndum sobre la independència. Va haver-hi, diuen els mitjans, més de 900 ferits i encara hi ha, sembla, que quasi 1400 processats (‘publico.es’) per diverses motius de la preparació del referèndum. Quan tornem a passar la frontera dels Pirineus hauríem de pensar si és possible sentir el mateix agraïment i respecte al que em referia de la cultura democràtica de Dinamarca, però en relació a España.

    Es una platja molt visitada, com es pot veure. Per cert, moltes notes que poso les obtinc estudiant la Wikipedia i he d’agrair la feina que fan (els de wikipedia) oferint-nos tanta informació lliure. Personalment i al menys un cop a l’any els hi envio una petita aportació, perquè seria una pena que no poguessin seguir.

    De tornada veig que ha sortit una mica el sol i puc fer una foto més clara que les que tenia del frontal de la llengua glacial. L'àrea del Vatnajokull és de 7 700 km². Cobreix el sud-est del país i correspon a més del 8% de la superfície total. És la glacera més gran d'Europa en volum (uns 3.000 km³) i la segona en àrea, només superada per Austfonna a Nordaustlandet, a l'arxipèlag de les Svalbard (Noruega).

NOTA: No necessàriament els wp coincideixen al lloc on han estat fetes les fotos.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/1613-islandia-jokulsarlon-vatnajokull-glacier-lagoon-platja-diamants-187243540