(Islandia) Ruta juliol 2013; 6,12 km; +273 -273; 2,5 hores. Excursió organitzada per Tierras Polares amb el següent itinerari: Aparcament Skogarfoss, ruta de les cascades del riu Skogar i aparcament. Tipus de sortida: anada i tornada al mateix punt; Dificultat: fàcil.
FA ANYS: A finals del segle IX dC, Islàndia era refugi de monjos irlandesos que van abandonar-la quan van començar a arribar els navegants víkings, que eren considerats pirates pagans. Aquella època, els sobirans a la Península Ibèrica eren Ramiro I a Astúries, García Iñiguez a Navarra i Wifred I a Catalunya. La resta estava ocupada pel regne de Granada.
Hem arribat a l’aparcament davant de l’espectacular cascada de Skógarfoss, amb una caiguda de 62 metres, on hem deixat el cotxe per al grup de 8 persones que formem en aquest viatge organitzat per Tierras Polares i guiat per l’Andrea. Tierras Polares és una organització especialitzada en el món del fred, el gel i la neu. Va ser creada per Ramon Larramendi un cop havia completat l’expedició Circumpolar de 1990-1993, que va ser un viatge de 14.000 km en trineu de gossos i en caiac. Va anar des de Groenlandia fins a Alaska en tres anys d’exploració continuada. Larramendi es va convertir en un veritable pioner de l’exploració polar a Espanya, on no hi havia tradició d’expedicions d’aquestes característiques.
Prenem el camí evident que puja fins dalt d’un mirador al costat superior de la cascada. Aquest corrent d’aigua prové del riu Skogar i en el seu recorregut té 24 salts d’aigua de mides diferents. El sender, clar i evident, va seguint l’esquerra del curs del riu. Nosaltres avui seguirem un bon tram dels 10 km de longitud del riu, però no arribarem fins dalt del tot, ja que la boira ens fa perdre la visibilitat. Hauríem de poder gaudir de la vista de les glaceres de Mýrdallsjökull i Eyjafjallajökull, però el dia tapat no ens ho permet. Em costa adaptar-me a la comprensió i pronunciació de l’islandès, encara que al final del viatge començaré a comprendre una mica l’estructura d’alguns dels noms de lloc. Ahir vaig aprendre que “vik” és badia, perquè vam dormir al poble de Vik. Per tant Reykjavik, voldrà dir “la badia de Reykia”.
Seguim el sender, al costat d’una quantitat considerable d’aigua. No recordo haver estat mai en un lloc on hi ha tanta aigua i cascades. L’islandès és una llengua pertanyent a la família indoeuropea, en la rama germànica. Tractant-se d’un país petit, intenten defensar la seva llengua (cosa que els catalans comprenem perfectament, perquè les llengües majoritàries acostumen a ser poc respectuoses amb les altres) i no incorporen noves paraules, com per exemple televisor, mòbil,... Per exemple “mòbil” es diu “sími” (que literalment vol dir “fil”). El que ja he aprés és a dir gràcies (tak) i hola (hae). Per cert “bon dia” és “godan daginn”.
Anem fent fotografies d’aquest magnífic paisatge verd. Llàstima que no puguem veure la muntanya nevada del Eyjafjallajökull. L’any 2010 va entrar en erupció. L’activitat sísmica va començar el 2009, però va ser el 20 de març del 2010 quan es va produir la primera erupció en la regió de Fimmvörduháls, a uns 8 km del cràter principal. La gran quantitat de cendres que va expulsar va provocar un important col·lapse de l’espai aeri de quasi tot el nord d’Europa. Aquell fet va afectar els plans de viatge de milions de viatgers pel continent i també va aturar el turisme, temporalment, a l’illa, ja que les rutes d’excursionisme van quedar tallades.
Seguim caminant i passant alguns rierols. També seguim pensant en aquella erupció. El 14 d’abril del 2010, una nova erupció, aquesta ja des del cràter principal, va afectar la glacera, la qual cosa va provocar el desgel i intenses i sobtades inundacions dels rius propers que van exigir l’evacuació de més de 800 persones. El riu Markarfljót es va desbordar i va provocar danys importants en la principal carretera del país, que va quedar tallada. Aquesta erupció va ser explosiva, com la del Stromboli. Islàndia, de la mateixa manera que les illes Ascensió o Açores, formen part d’una part que emergeix de la serralada dorsal del centre de l’Atlàntic. L’activitat sísmica i volcànica d’aquesta dorsal és molt intensa. De fet Islàndia està situada per sobre del paral·lel 64, mentre que la punta sud de Groenlandia, al cap Faroel es troba al 60, més al sud. Veient un Atlas és perceptible que, en diagonal nord-est a sud-oest, hi ha la Dorsal Reykjanes amb profunditats de 500 metres fins a 1200. Més al sud, per sota del paral·lel 55, comença la Dorsal de l’Atlàntic Nord amb profunditats de 2500 fins a 3500 metres.
Immersos en aquest món geològic extraordinari seguim al costat del riu Skogar. Convé recordar que Islàndia és la segona illa europea en superfície, amb quasi 103.000 km2. La població de l’illa és descendent dels víkings . Van ser aquells homes que van colonitzar-la provinents de Noruega el segle IX dC. La població està situada a les costes litorals i actualment és d’uns 300.000 habitants, encara que més de meitat viu a la capital, Reykjavic.
Hem donat la volta i anem baixant. A mida que som més avall, la boira es va desfent i tenim més visibilitat. Físicament Islàndia és més una illa atlàntica que europea i de fet és probable que cada cop sigui menys “europea”, ja que el sistema de fractura de plaques es va formar al mesozoic i segons la teoria del moviment de continents es va anar produint una progressiva separació entre els continents europeu i americà.
Finalment, tornem a ser a la cascada inicial que, ara, es pot veure millor.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=4840255