(Islàndia) Ruta el juliol 2013; 8,16 km; +309 -309; 3 hores. Excursió organitzada per Tierras Polares amb el següent itinerari: Punt d’informació del P.N. Skaftafell, mirador de part de la glacera Vatnajökull, cascada Svartifoss. Tipus de sortida: circular. Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: A l’any 1000 l’Alping (l’assemblea nacional islandesa) va decidir introduir el cristianisme i la primera seu episcopal es va establir a Skálholt. En aquells temps, però, el poder era exercit pels caps locals (“godar”) que eren independents els uns dels altres. En aquella època, la Península Ibèrica disposava de sobirans a Lleó (Ramiro III), Navarra (Sancho Garcés II), Catalunya (Ramon Borrell III) i Castella (García Ferández).
Ja fa uns dies que estem a Islàndia. Cal dir que s’ha d’agrair l’idea de Larramendi de crear l’empresa de viatges Tierras Polares. A més d’haver estat un vehicle per a la seva activitat personal, permet compartir el valor de la seva experiència i fa més accessibles les terres del nord de la Terra a molta gent, com ara nosaltres. El viatge que fem inclou unes excursions curtes i senzilles sense cap dificultat. Normalment es dorm en albergs, però també ho fem en tenda col·lectiva (un dia) i en una casa-refugi. La temperatura, el mes de juliol, està entre els 4ºC de mínima, els 13º de màxima i quan acabarem el viatge haurem tingut dies de pluja i vent, de sol i un dia de calamarsa i una mica de neu.
L’inici de la caminada és al costat del centre d’informació del Parc nacional de Skaftafell. Estem a la vista de la glacera de Vatnajökull. Islàndia compta amb quatre grans glaceres: Mýrdalsjökull, Langjökull, Hofsjökull i Vatnajökull. Aquest últim és el més gran d’Islàndia i amb els seus 8100 km2 el segon d’Europa en extensió. Ara bé, en volum és el més gran amb 3000 km3.
Poc temps després de la colonització de l’illa, la zona de Skaftafell es va anar transformant en una àmplia zona de producció agrària. Cal saber que les condicions climàtiques de l’illa no són especialment dures, tot i la seva situació, perquè rep la influència de les aigües càlides de la Corrent del Golf. L’erupció del öraefajökull, l’any 1362, va suposar un desastre de gran magnitud i va eliminar la totalitat de les activitats agràries i humanes de l’àrea. Des d’aquell moment, el territori va passar a ser conegut com “Öraefi”, és a dir “el desert”. Les posteriors erupcions, de cendres i sorres, del Grimsvötn, van seguir afectant el territori i des del 1988 l’agricultura tradicional va desaparèixer a Skaftafell.
La ruta va pujant per un camí perfectament senyalitzat fins a fer la major part del desnivell. Hi ha una magnífica vista d’un dels cims: el Grimsfjall de 1719 metres d’altitud.
Ens anem apropant a una de les llengües de la glacera. La glacera ha vist reduir, en els últims 40 anys, la seva extensió en uns 230 km2, probablement com a conseqüència del escalfament global o bé de la pròpia activitat volcànica subterrània.
Des del mirador de Sjónarnipa tenim una bona imatge d’una part de la glacera. El Vatnajökull té uns 100 km de nord a sud i uns 150 d’est a oest. Es calcula que el gel que el forma té un gruix que va de 400 a 1000 metres. A l’extrem sud d’aquesta immensa glacera hi ha el volcà més alt de l’illa, el Hvannadalshnúkur, de 2111 metres d’altitud. Al centre mateix hi ha un volcà molt actiu, el Grimsvötn, amb un extens cràter que forma una gran cubeta llac que entra en erupció cada uns quants anys. Es pot parlar de les erupcions de 1934, 1983, 1998 i el 2010. D’aquesta última es poden veure unes quantes fotografies a: http://www.vulkaner.no/v/volcan/grimsvot-e.html
La ruta a peu va tornant, ara fent un bucle per apropar-se a la famosa cascada de Svartifoss, que ha excavat un arc en un espai de magnífiques columnes de basalt cristalitzat. El basalt és una roca volcànica rica en silicats de magnesi i ferro i resulta una de les més abundants a la superfície de la Terra. Se sap que és molt habitual a la Lluna i a Mart i s’ha trobat en alguns meteorits. Quan surt a la superfície en una erupció compta amb una temperatura que va de 1100 a 1250 ºC. En aquest cas presenta un format de columnes hexagonals força espectaculars.
La cascada és magnífica i és famosa perquè és la que va servir per inspirar l’església de Reykjavik. Els islandesos tenen reconeguda la llibertat de religió per la constitució. El 80% són luterans, religió que és considerada com a religió de l’estat. La religió no cristiana minoritària però amb més creients és la Ásatrúarfélagio, religió neopagana, politeista i originària en anys anteriors al cristianisme. Islàndia va ser el primer país del món en reconèixer una religió neopagana en el context legal.
Una cop acabada l’excursió hem seguit amb el cotxe i hem anat al llac Jökulsárlón que és el llac glacial més gran i més conegut d’Islàndia. Està situat entre el Parc Nacional de Skaftafell i la ciutat d’Höfn. Va aparèixer l’any 1935 per la retirada de la llengua de la glacera i el 1975 va créixer fins a 18 km2. La característica més evident és que està ple d’icebergs i blocs de gel que es van desprenent de la llengua glacial de Breidamerkurjökull. Des de la ribera es poden observar foques i aus marines. És un indret que ha estat utilitzat per a filmar nombroses pel·lícules. És possible fer una travessia pel llac amb uns vaixells amb rodes força curiosos.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=4840262