(Islàndia) Ruta el juliol 2013; 5,5 km; +60 -60; 2,5 hores. Excursió organitzada per Tierras Polares amb un itinerari de grampons. Tipus de sortida: circular. Dificultat: fàcil, utilitzant grampons a sobre de la glacera.
 |
 |
FA ANYS: El segle XIV tres erupcions consecutives de l’Hekla van destruir els camps de conreu i van matar molts animals. La societat islandesa va entrar en decadència i va passar a dependre de la corona noruega, que encara va imposar condicions més dures: els transports van estar monopolitzats pel nou poder, els impostos multiplicats i les exportacions perjudicades, com acostuma a passar sempre quan algú estranger es fa amb el poder d’un altre poble: el sotmet i l’explota. Salvant les distàncies, una cosa semblant va passar (a Espanya) amb el poder de sobre parts de la mateixa península i altres territoris, com el cas de Sud Amèrica.
Per aquesta tercera excursió ens hem desplaçat des del lloc on hem dormit per anar un altre cop a la desembocadura del llac glacial dels icebergs. A la platja mateix de Jökulsárlón hi havia diversos petits blocs de gel que són les restes dels que han anat baixant per la nit, durant la marea baixa.
Després ens hem dirigit per una de les pistes de terra fins a un punt on hem pogut gaudir d’un magnífic llac format per una de les llengües glacials de la glacera de Vatnajökull. Avui toca fer una excursió curta, que ens ha de portar fins a un punt on ens posarem els grampons i podrem fer una passejada per dalt de la glacera.
El paisatge és magnífic, amb l’aigua blava i els blocs de gel. De tant en tant un espetec i un soroll greu que ressona, ens fa aturar i mirar a veure si veiem la caiguda dels blocs de gel, però el front del gel és molt llarg i com a molt podem endevinar unes onades que es van estenent.
Aquestes aigües se’n aniran al mar. Després de la independència, el 1944, la base de l’economia de l’illa és la pesca. La pesca representa més de les tres quartes parts del volum total d’exportacions. Els mars que envolten Islàndia són rics en bancs de peixos con a conseqüència de la confluència de la Corrent del Golf i les aigües fredes de l’Atlàntic septentrional.
Ens calcem els grampons i comencem a endinsar-nos per un gel còmode per caminar.
Mentre ens anem endinsant a la glacera, vaig pensant si de cop no ens sortirà algun dels déus de la mitologia nòrdica. Mirant una de les diverses esquerdes al gel, aquestes provocades per les aigües superficials, penso si no em sortirà Skadi, la deessa del hivern, encara que m’estimaria més trobar-me amb Forseti el déu de la justícia, la veritat i la pau. Però potser a algun dels meus companys potser li agradaria més trobar-se amb Frigg, la dóna d’Odín, i deesa de la fertilitat, de l’amor, el matrimoni i les arts domèstiques. Seguim la nostra ruta, sense topar-nos amb cap dels déus mitològics.
Caminar per la glacera aporta alegria al grup. Estic pensant que avui és dia 10 de juliol, dimecres. Els islandesos, igual que els portuguesos o els grecs, no estaven gaire contents amb els noms llatins dels dies de la setmana, que fan referència a déus pagans i per això ho van canviar. Avui és el Midvikudagur, que vol dir “dia en meitat de la setmana”. El dimecres per ells és el dia del mig perquè la setmana comença el diumenge, igual que fan els nord-americans. Per tant, el dijous serà el Fimmtudagur (cinquè dia). En canvi del dissabte en diuen Laugardagur (el dia de rentar). A Catalunya tenim la tradició de “fer dissabte”, el que vol significar que abans s’aprofitava el dissabte per a netejar la casa. La tradició segurament prové del fet que en les èpoques de persecució dels jueus, s’aprofitava aquest dia per rentar i posar la roba a estendre. Donat que els jueus dedicaven el dissabte a déu i no podien fer cap activitat, era una manera de distingir-se i demostrar que s’era cristià i no jueu.
Deixo les meves disquisicions i seguim la caminada. Ens aturem i anem fent unes senzilles pràctiques d’enfilar-nos per uns pendents de gel. Toca anar fent fotografies a tots els que pugen i baixen: Teresa, Mar, Esther, Conxa, Marga, Toni i Paco. Penso que recordem els noms de pila dels companys. A Islàndia no tenen cognoms. El sistema islandès funciona de la següent manera: darrera del nom hi afegeixen el nom del pare i un sufix (“-son”, si és noi o “-dóttir” si és noia). Per exemple una noia que es digui Björk i sigui filla de Gudmunds, es diria Björk Gudmundsdóttir.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=4840282