(In my web, click on the flag above to have the translation in your Language) (Piemonte) Ruta 1434 el 20/06/2022; 7 km; +130 -130; 2 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Parking lago, giro al lago Morasco, refugio Bim Se. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.
FA ANYS: L’any 1999 el govern italià va reconèixer les característiques lingüístiques i culturals de la comunitat walser.
Vaig aparcar ahir a la tarda al parking de AC del Llac Morasco. El dia s’ha llevat molt tapat però la previsió no és de pluja. És un àrea d’aparcament sense serveis, on passen a cobrar 10€. Però venint de terres baixes amb molta calor, haver dormit a uns 15 graus ha estat perfecte.
Uns cartells ofereixen informació del cost i també de les rutes possibles. Estem al Piemont, una de les vint regions d’Itàlia. Està situada al nord-oest i es coneix com Piemonte en italià. En piemontès i occità s’anomena Piemont. Està envoltada pels Alps des dels Occidentals fins al Pas Simplon. Els seus pics més alts són el Monte Rosa (Duforspitze) (4638 m), el Cerví (4482 m), el Gran Paradiso (4061 m) i el Monviso (3841 m). De fet ara venim del Valais, a Suïssa, on hem estat prop de dues de les muntanyes esmentades.
Començo a caminar en direcció nord-oest de cara a la presa de l’embassament. M’aturo un moment per mirar enrere, la vall, on destaca l’església de Santa Anna de Riale. Riale (Chärbäch, en Walser ) és el llogaret més septentrional del Piemont i es troba a 1718 metres d'altitud als Alps centrals (Lepontins). Forma part del municipi de Formazza.
Pujo suaument i trobo el cartell amb alguns dels camins i concretament la ruta 10 que correspon a la volta al llac. La Val de Formazza forma part del conjunt de pobles que provenen de la llengua ‘walser’. Formazza, (Pomat, en walser), és la més Antigua colònia Walser italiana fundada per pastors i agricultors alemanys de l’alta vall del Reno (Goms). Es van situar en aquest territori cap a finals del segle XII traspassant la vall de Gries i aquí, a Morasco i Riale, a la part més alta de la vall van formar el primer assentament. Sobre el segle XIII, amb l’assentament a Fondovalle i Antillone, es va consolidar el camí migratori al cor dels Alps.
Una mica després arribo a l’altura del dic. Cal afegir que actualment els walser són una minoria molt petita. L’any 1999 l’estat italià va reconèixer aquesta comunitat amb l’estatus de “Comuna Walser”, amb la finalitat de tutelar la cultura i la llengua. Diverses poblacions del Piamonte i Valle d’Aosta estan reconegudes. La presa de de 565 metres d'amplada i 55 metres d'altura, creada en els anys 30 per generar electricitat per les necessitats de la vall, va suposar submergir l’antic poble existent de Morasco; del nom del poble prové el de l’actual embassament.
La pista planeja fins a passar pel costat d’una de les construccions de la central Morasco que rep també el nom de Piero Ferrerio. Mentre l’any 1999 a Itàlia es tractava de protegir el walser, a Catalunya només deu anys abans (1989) un Reial decret del govern espanyol suposava que es prohibien les inscripcions al registre Mercantil en català. És interessant assenyalar la barreja de secessionisme lingüístic i anticatalanisme que apareix als territoris que formaven, amb Catalunya, l'antiga Corona d'Aragó: a l'Aragó, al País Valencia i a Les Balears; i això des de la guerra de Felipe V el segle XVIII. La repressió del català encara continua, l’any 2019 l'administració espanyola de l’Estat obligava que la Generalitat Valenciana, havia de comunicar-se únicament en castellà amb el govern català i el balear (tres territoris que utilitzen històricament el català). Fan falta més exemples per entendre que Catalunya exigeixi ser independent? No ho voldrien a altres territoris d’Europa si els maltractessin?
Aquí trobo una Oxytropis campestris que és una planta perenne típica de terrenys sedimentaris. Existeixen tant grogues, com amb flors blaves, sent les més corrents les primeres. Parlant d’història, també em ve a la memòria que el març de 1999 es va produir la catàstrofe de l’incendi (que va durar 53 hores) del Túnel del Montblanc on hi van morir 39 persones, la temperatura dins del túnel va arribar a 1000 graus i va obligar al tancament de la ruta durant tres anys.
El camí ha anat pujant suaument i arriba fins a un pont penjant que porta, a l’altra banda, a la Central de Morasco.
Així en 2,5 km he arribat a la cua de l’embassament. Tota aquesta vall forma un torrent anomenat riu Gries. L’aigua prové d’aquesta evident cubeta glacial envoltada de cims: Battelmallhorn (3046m), Piccolo Corno de Gries (2930m) i Punta de Valrosa (2928m).
Paso el riu de Gries que, en aquest espai planer, es divideix en diversos braços. Diguem que la llengua walser és un dialecte alemany de Suïssa arcaïtzant que té el seu origen en el dialecte alemany parlat a l'edat mitjana al Cantó del Valais. Cal recordar que l'any 1397 amb l'acord de Münster es va obrir una ruta mercantil a través del coll de Gries; el camí de la mula es va ampliar com a ruta comercial transalpina i el trànsit comercial entre Berna i Milà hi va passar durant segles. Amb l'obertura del ferrocarril del Gotthard l'any 1882, es va aturar el trànsit comercial pel coll de Gries.
La pista ara gira cap a l’altra banda del pantà i s’orienta a sud-est.
Aquí hi ha una Helianthemum nummularium, una petita planta herbàcia perenne amb flors grogues fràgils que pertany a la família de les cistàcies. Són plantes rústiques, fàcils de plantar, que decoren de manera excel·lent parets o jardins de roca si es col·loquen adequadament en condicions de recer dels freds vents del nord.
Passo, doncs, per l’altre accés al pont penjant.
Hi ha un rètol on s’hi veu una fotografia. L’any 1951 es va construir aquest pont per facilitar l’accés a la central donat les grans nevades que s’acumulaven a la vall del Gries. En l’àrea de Morasco surten diversos camins que porten a diversos refugis, entre els quals, dos son propietat de l’Operació Mato Grosso i un de CAI. Aclarim que l'Operació Mato Grosso va ser fundada el 1967 pel sacerdot italià Ugo de Censi a Val Formazza, com una organització no governamental de joves voluntaris italians, que desenvolupa activitats de lluita contra la pobresa al Brasil, Bolívia, Equador i Perú.
Es va caminant, també planerament, per l’altra banda del pantà. Ara l’aigua pren unes tonalitats diferents ja que el sol ha començat a sortir.
Ara veig aquell edifici que havia vist amb el rètol de Central de Piero, que queda emmirallat a l’aigua. Potser he fet uns 4 km. És una volta relaxant i tranquil·la.
El camí puja una mica més i em permet una vista diferent de la que tenia al principi de la caminada. A més, ara, la llum del sol hi afegeix matisos abans inexistents.
Ara toca anar baixant i ja es veuen les construccions i el refugi als peus de la presa.
Uns quants revolts i ja passo pel costat del refugi Bim Se, un nom ben curiós. L’estructura forma part del complex utilitzat els anys 30 per la construcció de la presa. Això explica les altres construccions, que semblen tancades i velles, als voltants. Va ser obert com a refugi excursionista privat l’any 2009 i és punt de partida de les diverses excursions que es poden fer des d’aquí. Té una disponibilitat de 24 llits.
Finalment, en aquest curta caminada, encara m’entretinc en fer una foto a aquesta Dactylorhiza majalis, que és una orquídia de pantà de fulla ampla, que es considera euroasiàtica. Distribució: a Itàlia aquesta planta és comuna, però només es troba als Alps (excepte les províncies de Varese i Bèrgam ). Fora d' Itàlia es troba a tots els relleus europeus (excepte els Alps dinàrics i les muntanyes balcàniques ).
No necessàriament els wp estan al lloc de les fotografies
Si vols la ruta per a gps, pots anar a:https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/1434-val-formazza-lago-morasco-106537354