(In my web, click on the flag above to have the translation in your Language) (Dolomites) Ruta 1441 el 5/07/2022; 12 km; +190 -880; 5 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Passo Tonale, (Cabinovia a Paradisso), Passo Paradiso, Lago Monticello, capanna Presena, Val Presena, Torbiere del Tonale. Participants: Albert B, Marta C, Albert C i Miquel. Tipus de sortida: travessa lineal; Dificultat: moderada.
FA ANYS: El 6 d’abril de 1917 EUA va declarar la guerra a Alemanya, en el context de la Gran Guerra.
Anem a buscar el telecabina de Passo Tonale que puja fins a Paradisso i Presena, al grup de Brenta, que és el massís dolomític més occidental. Estem en una de les zones protegides més grans dels Alps, amb dos extraordinaris massissos més al nostre abast, encara que siguin ja més alpins que dolomítics: el grup Adamello-Presanella i el grup del Cevedale.
Damunt de l’estació inferior del telecabina, destaquen els cims del Parc Adamello Brenta. El coll central és el Passo Paradisso, a l’esquerra (de la foto) hi ha la serra Monticello amb el Monticello Superiore (2607m) i a la dreta del coll hi ha la Punta di Castellaccio (3026m). Nosaltres aquest cop ens concentrarem en l’Adamello-Brenta. Afegim que el Parc compta amb 625km² i és l'àrea protegida més gran del Trentino. Fundada el 1967, s'estén al Trentino occidental i inclou les serres de l'Adamello i el Brenta.
Baixem del telecabina al Passo Paradisso, on hi ha un refugi del mateix nom. Des d’aquí podem veure la serra més potent amb la Cima Presena (3069m) i la seva glacera. Però ara resulta que el funicular que puja s’acaba d’avariar, per tant no funciona. Decidim pujar a peu fins al refugi Capanna Presena.
El camí que hi puja fa també de pista d’esquí i per tant es tracta d’un ascens progressiu. Pel camí, entre roques, a l’esquerra, un monument (dels molts que es troben per aquestes muntanyes) dedicat a les víctimes de la Primera Guerra Mundial. Recordem que el President nord-americà Wilson va recomanar finalment declarar la guerra a Alemanya el 2 d'abril del 1917 i va demanar a aquells que estiguessin en contra que s'unissin a la causa «per posar fi a totes les guerres» i «eliminar el militarisme del món»; el Congrés va votar i va aprovar la declaració de guerra quatre dies després.
A l’esquerra ens queda el bonic llac de Monticello.
L’amic Albert Cerdan, ha anat fent amunt i nosaltres entre aturada i aturada per gaudir del paisatge ens fem una foto al costat del llac. El llac Monticello ocupa el fons d'un circ muntanyenc i els seus marges estan formats en gran part per restes de morrenes. Les seves aigües provenen de la glacera del mateix nom i d'unes poques basses. El color és verd clar i la transparència és molt baixa.
Les vistes al nord són també espectaculars. A la primera serra hi tenim els cims dels Tonale Ocidentale i Tonale Orientale, tots dos de quasi 2700 metres. La serralada més llunyana hauria de ser ja el Parc dello Stelvio amb el Corno dei Tre Signori de 3360 metres.
Arribem al refugi Capanna de Presena davant de la glacera que baixa entre Cima Presena (3069m) i el Corno di Lago Scuro (3164m).
Una estona a dalt, fent un cafè i després baixem, decantant-nos a la dreta per prendre el que en diuen Sentiero della Pace. El sender de pau o camí de la pau és una ruta de senderisme alpí a les Dolomites del Sud del Tirol i del Vèneto del nord d’Itàlia. Segueix antics senders militars del front sud de la Primera Guerra Mundial i és un dels més importants senders alpins de llarga distància a Itàlia. Com podem entendre, tot i que es diu de “la Pau”, realment va ser un entorn de mort i desgràcia en una Europa farcida de maleïts personatges radicals i autoritaris.
Entrem en un món pedregós, absolutament mineral. Del que he comentat al punt anterior, em resulta sorprenent que en una Europa amb diverses, però clares, vinculacions amb el cristianisme, s’hagi històricament desenvolupat una actitud bel·licista tan marcada? El cristianisme, sembla clar, no ha aconseguit pacificar els desitjos i els esperits dels mateixos mandataris que sovint anaven a missa o sota pal·li i després ordenaven disparar a matar.
Pel camí, poc marcat, però que s’endevina perfectament, hi ha restes de trinxeres. Va ser justament aquí, en aquestes belles muntanyes, on hi va haver un dels fronts més cruents de la Gran Guerra. I avui se’n conserven molts vestigis (sovint indicats i museïtzats) que serveixen de record d’aquella barbaritat. En canvi a Espanya, s’hi troben molts pocs records, suportats per l’administració central de Madrid, que ens recordin la barbàrie de l’any 36; crec que no volen que es recordi. És un error; s’ha de recordar i explicar a les noves generacions per evitar que torni a passar.
Aviat veiem la vall al fons, on haurem d’anar. El camí, encara no, però aviat començarà a baixar més decididament.
Ara sí, ara veiem que anem per la ruta 281. Per l'alpinista Reinhold Messner, que va créixer a les Dolomites de l'Alto Adigio (o Tirol del Sud) i es va convertir amb el temps en la primera persona a conquistar els catorze vuit-mils del món, aquestes muntanyes són les més belles del món. Per mi suposen un dels paisatges més espectaculars i surrealistes d'Europa.
Una cova per munició. El maig de 1915, la frontera entre Itàlia i Àustria-Hongria era la línia establerta al final de la tercera guerra de la independència italiana en 1866 i l'annexió de la regió del Vèneto; era una zona principalment muntanyosa i la seva part occidental corresponia gairebé amb l'actual frontera administrativa de la regió de Trentino-Alto Adige.
Aquí a l’esquerra hi havia muntada una caserna militar. Per aquí es va desenvolupar la coneguda com “Guerra Blanca”, que van ser el conjunt d'esdeveniments del front italià entre les tropes del Regne d'Itàlia i de l'Imperi austrohongarès, en els escenaris d'altitud mitjana i alta dels sectors operatius d'Ortles-Cevedale, Adamello-Presanella i Marmolada.
El pedregar segueix baixant. Per situar-nos en el món, afegim que aquell any 1917 es va produir la Proclamació de la República Xinesa amb el Kuomintang en el poder (el Kuomintang va ser un partit polític nacionalista xinès de Taiwan, fundat després de la Revolució de Xinhai de 1911 que enderrocà la dinastia Qing d'origen manxú).
Després ens apropem a una petita vall verda. Anem deixant a la nostra esquerra els Monticello del Mezzo i el de l’est. Per perspectiva històrica diguem que a Espanya, en aquell 1917 van empresonar al que va ser President de la Mancomunitat de Catalunya, Enric Prat de la Riba. El govern de Madrid el va empresonar per un article d’opinió que parlava d’unes revoltes vitivinícoles que hi havia hagut al Rosselló, i va ser vista com un element separatista; sembla clar que la mentalitat espanyolista, intolerant i absolutista predominava.
Una aturada per descansar i veiem, al sud, les glaceres, que van desapareixent, entre la Cima Bisazza i la Cima Cercen.
Hem baixat ja més de 600 metres i podem veure la vall amb la pista a la qual hem d’anar.
Ens cal passar un túnel, resultat de les instal·lacions militars del 1914. Respecte d’Espanya i Catalunya, l’historiador i professor Enric Pujol ha escrit sobre els casos dels presidents de Catalunya a qui, en algun moment, a Espanya, s’ha jutjat, destituït, exiliat, empresonat, executat o condemnat, en els últims 100 anys. El resultat és que 10 dels últims 12 Presidents de Catalunya han estat represaliats. Algú encara pot pensar que és estrany el clamor d’independència dels catalans?
Finalment ja tenim el poble de Passo Tonale al davant, una mica més i ja hi serem.
No necessàriament els wp estan al lloc de les fotografies
Si vols la ruta per a gps, pots anar a:https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/dolomites-passo-tonale-passo-paradisso-lago-monticello-presena-107716843
Aquí, una altra crònica anterior: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/europa/italia/801-passo-campo-carlo-magno-malga-di-vigo-llac-malghette-rifugio-lago-delle-malghette-madonna-di-campiglio