(Dolomites de Fassa) Ruta el 24/06/2018; 16 km; +410 -1280; 4,5 hores. Excursió amb el següent itinerari: Campitello di Fassa, Col Rodella, Refugio Col Rodela, Ruta Frederich August, refugio Sandro Pertini, refugio Sasso Piatto, Ref Micheluzzi, Baita Fraines. Tipus de sortida: travessa lineal, quasi circular. Dificultat: moderat. (NOTA: els desnivells de la meva ruta en gps crec que són excessius, per això els he ajustat en aquesta crònica).
 |
 |
FA ANYS: L’any 1860, les forces piemonteses van arribar a la frontera napolitana i Garibaldi, que estava impulsant la unitat italiana, va lliurar els territoris ocupats a Victor Manuel II.
Surto del càmping al matí. A l’edifici de recepció hi ha la bandera de l’estat del Tirol, que suposo fan servir com identificació del Tirol del Sud que és aquest on està situada aquesta part dels Dolomites. La Vall de Fassa és a la província autònoma de Trento, però més concretament forma part de ‘Ladínia’.
Arribo en cotxe fins a Campitello, on hi ha l’estació inferior del funicular (funivia) que puja fins al Col Rodella. Es posa en marxa a les 08:30. El nom en ladí del poble de Campitello és ‘Ciampedel’. Als rètols de les carreteres figuren sempre els dos noms: en italià i en ladí.
A l’estació superior les vistes són aèries i magnífiques, com passa sovint en pujar dalt d’un d’aquests remuntadors. En direcció nord-est hi ha les muntanyes del Grupo Sella.
Al costat hi ha l’edifici del refugi dels Alps. Estic a 2400 metres.
El segle XIX, doncs, és quan es crear per primer cop Itàlia. És un context de creació dels estats (un concepte nou en aquell moment) i que intenta equiparar el concepte nació amb estat, tot i que és una ficció política. Un estat no és una nació i una nació no sempre té un estat. També, desapareguts els imperits colonials i amb l’impuls de la revolució industrial els estats europeus es llencen a explotar Àfrica. Els missioners, protestants o catòlics, ofereixen l’excusa de la missió civilitzadora com a pantalla davant les veus discrepants.
La vista més espectacular la tinc en direcció oest, que és per on he d’anar: el massís del Sasso Piatto. Amb els cims destacats (esquerra a dreta) del Sasso Piatto, el Dente, el Grohmann i l’extrem de la dreta que ja forma part del Sassolungo.
Hi ha una forta baixada de grava i pedres soltes fins al refugi de Frederich August, ben observat per la Punta Grohmann (3114 m).
Com sempre, mai no falten els senyals indicadors de les rutes. Ara tocarà caminar per la 557 fins que arribaré al refugi de Sasso Piatto. Aquest camí és també conegut com ‘Ruta de Frederich August’. Tant el refugi com el nom de la ruta, duen el nom en homenatge a Frederich August III de Sajonia, que va viure del 1865 al 1932. Sembla que va ser un home que estimava els Dolomites i que fins i tot va obrir algunes vies d’escalada.
Les vistes sobre la vall de Fassa van passant com un documental aeri.
El camí va planejant i també pujant i baixant suament.
Arribo al refugi Sandro Pertini, encara a 2300 metres. També fa homenatge al president de la República italiana, Sandro Pertini, que va ser un amant dels Dolomites. Aquest nom del refugi va ser assignat el 1986. Sandro Pertini (1896-1990) va pertànyer al Partit Socialista Italià. Va ser condemnat a l’exili pel règim feixista de Benito Mussolini.
De tant en tant, alguna forta pujada. Com que tots aquests camins són molt utilitzats, també s’hi fan sovint tasques de manteniment.
Seguint amb el tema de la colonització imperial d’Àfrica, l’efecte va ser l’ocupació de diferents territoris, l’explotació dels colonitzats, la desaparició de les seves creences religioses i també, sovint, un efecte destructiu sobre moltes llengües.
Molt endavant, trobem una bifurcació: avall cap a la granja de Malga Sasso Piatto i a la dreta manté l’altura el sender. A l’esquerra, en aquest punt, cal seguir una mica una proa de roca que ens fa de mirador del Grup de l’Antermoia.
Cal seguir el sender més alt que es dirigeix al refugi del Sasso Piatto, darrera del qual es veu l’Spitz i el Molignon.
Seguim el camí (en general són camins fàcils de seguir) fins arribar al refugi que es veu molt nou. Es tracta d’un refugi que inicialment era una granja. Va ser comprat, el 1935, per Anton Kasseroler i es va fer popular entre els excursionistes pel formatge que venia i així es va començar a crear el refugi. Durant la guerra va quedar tancat, però es va reconstruir la dècada dels 50’s. La imatge que presenta actualment és de l’última ampliació del 2016. Avui el gestiona un dels set fills, Thomas Kasseroler, amb la seva muller, Petra.
Per descansar una mica va bé entrar i prendre un cafè i una porció d’estrudel.
A Campitello s’hi arriba més amunt de Vigo di Fassa, el poble que mereix una aturada per visitar el Museu Cultural Ladí. Dins del museu es possible conèixer una cultura popular densa de llegendes sobre fades, bruixes, gnoms i gegants, enmig de les màscares de carnaval, un dels més antics dels Alps. El ladí també ha anat perdent parlants amb els anys des de la constitució de l’estat italià, un efecte tristament promogut pels governants europeus per a vergonya seva.
Ara ja toca anar avall. Primer passem la tanca que ens porta a la Malga de Sasso Piatto, granja i també cafeteria.
Respecte dels idiomes, cal afegir que és molt trist que a Espanya sistemàticament s’ha atacat i deixat sense contingut, ni recursos, ni normativa protectora les llengües diferents del castellà (gallec, basc i català). El castellà va ser massivament prohibit pel rei Felipe V o pels seus delegats, com Patiño que va dir que “no s’ha de permetre l’existència de llibres en llengua catalana, ni tampoc escriure ni parlar en català a les escoles”.
Per entre vaques anem baixant, ara que el camí es torna molt més dret.
Caldrà una bona estona de baixar, passant per prats i boscos, fins que arribem al refugi Micheluzzi. Es tracta d’un refugi totalment restaurat l’any 1992. La seva història s’endinsa molt enrere quan Luigi Rizzi (segle XIX) feia de guia de muntanya i era el preferit del rei de Bèlgica, quan aquest recalava a la vall per descansar. En aquell temps era una granja. Després va ser heretada per Maria Orsola, casada amb Battista Micheluzzi, d’on li ve el nom actual.
Estem, per tant, a la vall de Duron, una vall freqüentada durant el Mesolític (fa 11.000 anys) per pobladors que eren fonamentalment caçadors. No va ser fins a l’Edat del Ferro que es va començar a arrelar una població estable. Els caminants bàsicament ens movem per prats i bosc d’avets i làrix.
Ara ja es va per camí ample, que també és pista per cotxes autoritzats i que segueix el curs del riu Duron.
Finalment s’arriba un altre cop, però entrant per ponent, a Campitello.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/dolomites-campitello-di-fassa-col-rodella-ruta-frederich-august-refugio-sasso-piatto-ref-micheluzzi-26045531