(Dolomites, Alta badia) Ruta el mes de juny de 2018; 13 km; +240 -700; 4 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: San Cassiano, Piz Sorega, Bioch, Pralongiá, Pra de Stores, Setsas, Armentarola. Participants: Dolors del Carme, Joan i Miquel. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: El 24 de juliol de 1858, Cavour va escriure un carta al rei de Cerdenya Victor Manuel, proposant-li diversos estats a la Península Itàlica.
Comencem aquesta excursió a San Cassiano, una població situada, des de Cortina, més enllà del Passo Falzarego. San Cassiano està a 1557 metres i pugem al telecabina que ens ha de fer arribar a 2003 metres.
Per nosaltres tres és un viatge curt i lògicament còmode en aquest telecabina ràpid que, lògicament, està preparat i pensat per les èpoques d’hivern ja que a dalt hi ha una gran extensió apta per activitats de neu. El grup del Toni avui fan una llarga travessa, a la que no ens va bé afegir-nos ja que anem amb un cotxe apart. Estem en el territori de l’Alta Badia dins de l’Alto Adige. Tota aquesta regió va ser romanitzada i anys després va passar a la monarquia dels Habsburg, després de la invasió de les tropes de Napoleó.
L’estació superior, a Piz Sorega, està a 2003 metres. De seguida podem observar la gran quantitat d’equipaments pensats per una bona estada per a famílies: jocs per nens, espais per a infants, gronxadors i un gran restaurant i refugi. Aviat ens orientem a partir dels pals indicadors.
El que immediatament ens sobta és l’espectacularitat del lloc. Alta Badia ve a ser un altiplà verd i irregular des del qual es poden observar grans grups dels massissos dolomítics. Els aniré comentant, però ara de moment aquesta foto està dedicada a la Marmolada i a la seva glacera que es manté blanca al seu damunt.
Anem, en direcció sud, seguint la ruta 21A que passa per un altre establiment de restauració de nom Las Vegas. Mantenim l’altitud; estem a 2011 metres.
Prats cap a tots els costats. I cabanes de pastor, de les èpoques en que portaven el bestiar aquí dalt a l’estiu. Ara no se’n veu cap d’animal: ni ovelles, ni cabres ni vaques.
Algunes cabanes, s’han convertit en casetes, potser pels mateixos propietaris o bé les deuen llogar. Alguna té al davant unes terrasses amb taules i bancs. Segur que dóna més diners la cervesa pels turistes que la llet de les ovelles.
Un prat sencer de flor blanca; jo la tinc coneguda com flor de cotó, però no sé si realment es diu així. Sovint, desconeixedors de la història, tenim idees molt simples del que ens envolta; per exemple, diríem que Itàlia ha existit sempre, però no és així. A principis del segle XIX, Itàlia no existia com a estat ni com cap mena d’entitat jurídica unificada.
Respecte de la història de la Península Itàlica diguem que després de les revolucions de 1848, liderades pel revolucionari Giuseppe Garibaldi, aquest va aconseguir una certa unificació del sud. Però per la seva banda, la monarquia del nord de la Casa de Savoia (regne de Sardenya) també volia un estat italià unit, però, com és lògic, si era ell qui el governava. Generalment, la idea que convé tenir una ‘gran nació’ és pròpia dels que estan al poder (polític o financer).La realitat és que per la gent del poble els països petits són els que asseguren millor nivell de vida. Només cal revisar: Luxembourg, Andorra, Suïssa, Mònaco, San Marino, Dinamarca,... a cap dels seus habitants li agradaria estar en un ‘gran estat’.
El paisatge és extraordinàri i les vistes molt extenses i per això caminem amb la mirada posada en el panorama. És una caminada molt tranquil·la. En 2 quilòmetres arribem al refugi Bioch.
Hi ha molts mapes i taules d’orientació. Nosaltres, al refugi Bioch, ens desviem cap a sud-est per la ruta 23.
Ens aturem i comencem una vista de 360º. Primer una vista del Gruppo Sella. A l’esquerra hi ha un coll, és el Passo Pordoi (2339m); després el cim que segueix més amunt, amb neu és el Piz Boé (3152m); cap el centre hi una un cim aplanat, és els Piz da Lech (3009m); el cim triangular de més a la dreta és la Cima Pisciadú (2985m). Al final de la serra hi ha un coll ample que és el Passo Gardena (2121m).
Ara una altra de La Marmolada. Comença a l’esquerra la Punta Serauta (2962m) i de seguida hi la neu eterna de la glacera; els dos petits cims que destaquen una mica cap al centre son la Punta Rocca (3309m) i la Punta Penia (3343m); el coll que ve a continuació, molt destacat i també nevat, és la Forcella Marmolada (2896m) i les tres piràmides que, en descens, venen a la dreta són: el Gran Vernel (3210m), la Punta Cornates (3029m) i la Pela de Vernel (2677m).
Aquesta excursió és un gran mirador. Ara ens girem a nord cap a la vista del Gruppo Santa Croce. Els dos cims destacats a l’esquerra són el Monte Cavallo (2907m) i el Sasso delle Dieci (3026m); després ve un coll: la Forcella della Croce (2612m); La serra més destacada al centre és el Piz de Medesc (2713m); i tot seguit, molt destacada, la Forcella de Medesc (2584m). El cim de la dreta del tot ja pertany al Lavarella.
Una altra vista, aquesta del Gruppo Lavarella. El Piz Lavarella (3055m) està a l’esquerra; hi ha tot una serra planera, tapada per boira i després una punta, és Piz Conturines (3064m)
Això no s’acaba! Una vista del Gruppo Fanis que segueix. Aquest grup es veu del centre de la foto a la dreta: el primer cim és la Cima Fanis Nord (2969m), després la Cima Fanis di Mezzo (2989m) i la tercera és la Cima Fanis Sud (2980m); A partir del coll que s’endevina a la dreta que comença el vessant de la Tofana di Rozes, que a la foto no es veu sencera.
I per últim una vista del Gruppo Tofana i Laguazuoi. El cim amb una mica de neu és la Tofana di Rozes (3225m); després ve el Gran Lagazuoi (2835m) i un coll que ens tapa l’avet i el cim de la dreta és el Lagazuoi (2762m). A la dreta la vertical de roca porta al Passo Valparola i al Passo Falzarego.No sé si hi ha cap altre indret en tots els Dolomites com aquest mirador, amb aquestes perspectives panoràmiques.
Arribem en poca estona al refugi Pralongiá (2157m), des d’on veiem també el Pelmo i Civetta. Aquí seguim un tram de la ruta 23 i després agafarem la 24A. La resta del grup també hauran de passar per aquí, però encara trigaran estona.
Pel Pra de Stores anem en direcció al sud, al Setsas (2571m).
Arribem dalt un cim arrodonit amb una creu, és el Störes, des d’on seguim tenint una magnífica perspectiva dels voltants.
Per contextualitzar el moment històric d’aquell mitjan de segle XIX, diguem que a Espanya, sota la monarquia de Isabel II, O’Donnell va formar govern que va tenir com a primera feina reduir la corrupció electoral i va desenvolupar la xarxa ferroviària. Però la corrupció política i econòmica va seguir, segons diuen. També, com que era un ‘país gran’ van considerar que el ‘prestigi’ era fer guerres i així tenim la Guerra d’Àfrica (1859-1860) i la Guerra de Cochinchina (1858-1862). A la primera van morir uns 10.000 soldats i a la segona uns 1000. Poc contents devien estar els familiars dels soldats que van morir, ja que sempre els soldats acostumen a sortir de les classes de més pocs recursos.
Des de la creu hem tornat enrere i anem a recuperar el 24A. Des d’aquest punt, anirem baixant tota l’estona. La ruta s’endinsa dins de bosc i caminem per un ambient d’una verdor intensa.
En un tram trobem molta Cua de Cavall (“Equisetum arvense”). És el primer cop que la veiem aquí. Normalment brota al costat dels rius o rierols. Són plantes d’origen molt primitiu vinculades a les falgueres; se’n coneixen unes 50 espècies a tot el món. Té diverses propietats que la fan útil pel tractament de problemes urinaris, obesitat i artritis, però també contenen altres components de certa toxicitat. De fet se sap que són molt tòxiques pels animals com els cavalls , ovelles, bous i vaques i que poden arribar a produir la mort.
L’últim tram de baixada cap a la vall ens fa anar per uns prats florits. Sembla que travessem un immens jardí floral. Arribarem al costat de l’hotel Gran Ancei.
Seguim la pista que va entre la carretera i el riu Ciascian, planejant de tornada.
Finalment entrem al poble de San Cassiano (o San Ciascian, en ladí).
Ens dirigim al centre (el poble no és gaire gran) on trobem un restaurant pizzeria que té bona pinta, al costat mateix de l’església dedicada a Sant Cassià i que va ser construïda el 1782. Aquest poble compta amb la majoria de població que es comuniquen normalment en ladí.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/dolomites-alta-badia-san-cassiano-piz-sorega-bioch-pralongia-pra-de-stores-setsas-armentarola-26172903