(Dolomites Adamello Brenta) Ruta el 10/08/2019; 11 km; +270 -270; 4 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Passo Campo Carlo Magno, Grasso Fassanella, Malga di Vigo, llac Malghette, Rifugio lago delle Malghette. Participants: Titin i Miquel. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.
FA ANYS: L’any 1906 es va adoptar la denominació d’Alto Adige per aquest territori.
Avui anem a aparcar al Passo Campo Carlo Magno. Hi hem vingut des del càmping Faé, molt tranquil i correcte, situat a San Antonio de Mavignola. Un cop aparcats i com sempre hi ha una caseta on cobren el tiquet de l’aparcament. Comencem a uns 1650 metres. La innovació del nom va ser cosa d’Ettore Tolomei seguint els usos napoleònics que tenien com a explícita voluntat la de difuminar la identitat alemanya d’aquesta terra. S’evitava esmentar el Tirol sota la pantalla abstracta de la geografia física.
Des de l’aparcament baixem una mica (a NE) la carretera per girar per una pista que segueix en direcció nord.
La pista planeja per entre bosc on hi ha acumulació de troncs d’aprofitament forestal.
Una hora després arribem a Malga di Vigo situada a la Piana delle Malghette, a 1800 metres. Una antiga granja que, aprofitant l’existència de les pistes d’esquí ha estat restaurada com a refugi i restaurant.
A partir de la Malga di Vigo la pista es transforma en un sender de muntanya entre bosc que, en uns 20’ ens porta fins al llac de delle Malghette. També hi ha al costat el restaurant i refugi del mateix nom. La imatge que presenta el refugi amb el llac és molt suggerent.
Un pal amb indicadors de diversos camins, a la dreta del punt on hem arribat, ens informa del camí a seguir per fer la volta al llac. De fet és un camí planer, còmode i evident que el va voltant en sentit antihorari. Parlant de l’any 1906 cal recordar que el mes de maig despr´s de la boda del rei Alfonso XIII i la reina Victoria Eugenia van patir, a Madrid, un atemptat amb bomba del qual van resultar il·lesos; però van morir tres oficials i cinc soldats.
Durant la volta es pot gaudir del silenci i la pau del llac. També del panorama de les serres a sud-oest: la serra de Ginevria i els cims de Zeledria (2426m), Nambin (2678m) i Artuich (2614m) formen un ample circ glacial amb diversos llacs que són els mateixos que subministren l’aigua al Malghette: Scuro, Tre Laghi i Alto; tots a ponent.
L’herba cotonera (“Eriophorum latifolium Hoppe”) prolifera a les molleres alcalines i també la trobem als Pirineus.
A l’extrem oest del llac es veu la progressió d’un fet natural: la torbera. La torbera és habitual d’aiguamolls de muntanya i es forma per un lent procés de putrefacció de matèria orgànica que s’hi diposita i dóna lloc a la torba. Es tracta d’hàbitats delicats que són importants per a la biodiversitat. Uns rètols ho expliquen.
Seguim donant la volta fins que arribem un altre cop al refugi on ens ve de gust seure de cara al llac per gaudir del paisatge, descansar i dinar. Procés que comença amb una bona cervesa.
El col·lega ha demanat un bistec i sembla que se’l mira pensant per on ha de començar. Els inicis del segle del 1900 van ser uns anys de fets importants: entre Itàlia i Suïssa es va obrir el túnel ferroviari del Simplon; els mariners del cuirassat Potemkin es van revoltar, van aixecar la bandera roja i van assassinar els oficials; Es va produir la terrible matança d’obrers a Sant Petersburg; Panamà va accedir a la seva independència de Colòmbia; Noruega es va independitzar de Suècia; i ja el 1909 els americans Robert Peary i Matthew Henson van ser els primers en arribar al Pol Nord.
Després comencem la baixada per un seguit d’escales i el sender que baixa fort. Certament hem fet bé de començar la ruta en sentit antihorari. La gent que puja ho fa esbufegant força; algú sembla una locomotora.
Finalment tornem a ser al Passo de Campo Carlo Magno. Han passat moltes coses des del 1906. Ara, més de 110 anys després, en moments polítics molt moguts a Espanya, el famós cantautor Paco Ibáñez va assegurar en una entrevista a ‘El Periódico’ que l’independentisme és el desig dels que estan farts de ser humiliats, i criticava “l’actitud amenaçant de l’Estat (espanyol)”.
Avui anem amb temps i aprofitem per aparcar a l’entrada de Madonna (dins és molt difícil aparcar, per no dir impossible) i anem a visitar la població.
He de dir que personalment m’ha decebut. En tractar-se d’una població que va ser lloc de descans per l’emperador austríac i la princesa Sisí, va créixer per oferir servei a la noblesa i alta burgesia centreeuropea. Per tant no hi ha poble, només hotels i botigues de marques de preu alt: una mena de centre comercial per la gent que no sap que fer amb els diners. Molt més interessant i agradable és el poble de Pinzolo que està més al sud.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://www.wikiloc.com/hiking-trails/passo-campo-carlo-magno-malga-di-vigo-llac-malghette-rifugio-lago-delle-malghette-madonna-di-campig-39847848