(Itàlia)   (Gran Paradiso)   Primera excursió dins de l’extraordinari massís del Gran Paradiso. Agost 2012. Hem acampat al càmping de Pont, al final de la vall de Valsavarenche, després de fer un fotimer de túnels (inclòs el famós del Montblanc). La ruta en gps és només la pujada, la baixada la vam fer pel mateix camí. Total uns 12 quilòmetres, amb desnivell de + 800 i – 800.

 Mapa  Perfil

 El Gran Paradiso és un massís situat als Alps entre les regions italianes d’Aosta i el Piamonte. Nosaltres per arribar-hi hem vingut pel costat del Montblanc, i pel Parc Nacional de la Vanoise, que segueix aquí, a Itàlia, en el Parc Nacional del Gran Paradiso. El cim culminant és precisament el Gran Paradiso que, amb 4061 metres, és el cim més alt d’Itàlia.

P1130627 Camping Pont  

 

 

 

 

Des del càmping es veu la vall del Torrent de Savara i al final els cims nevats de més de 3000 metres amb el coll del Grand Etret, que per sí sol ja és prou important amb els 3201 metres d’altitud. Val a dir que l’origen etimològic de Gran Paradiso és d’origen popular i ve a ser una italianització sonora del nom originari que, en el dialecte regional, era “Grand Parei”, que tindria el significat de “Gran Paret”.    

P1130634 Ruta Torrent Tzant   

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

De moment el camí, una pista planera va seguint el torrent en direcció sud, passa pel davant del Refugi Restaurant Tetras Lyre i tot seguit s’endinsa a l’avetar per començar a pujar.

 

P1130638 Ziga-zagues 

 

 

 

 

 

 

 

El camí, molt ben calçat facilita un ascens molt dret que arribarà pràcticament fins al refugi. Aquesta zona forma part dels Alps occidentals, d’acord amb la classificació del sistema alpí. Originàriament, l’any 1926 i després del IX Congrés Geogràfic Italià de 1924, va ser adoptada una subdivisió del gran sistema dels Alps en tres grans blocs: orientals, centrals i occidentals, però més endavant, l’any 2005, es va adoptar una subdivisió internacional (coneguda com SOIUSA) que divideix el sistema en orientals i occidentals i després cada grups es subdivideix encara en altres divisions.

P1130639 Aigua de la gelera del G Paradiso 

 

 

 

 

 

 

 

Nosaltres seguim amunt i deixem a l’esquerra un torrent d’aigua que, evidentment deu provenir directament de la glacera del Gran Paradiso. Calculo que devem estar a uns 2500 metres. Potser cal afegir que els Alps Occidentals encara es divideixen en sud-occidentals i nord-occidentals. Aquest massís per on caminem està situat dins del nord-oest, que també té 8 noves subdivisions, que ja no em dedico a explicar però que són un exponent de la magnitud de tot el que ens envolta.

P1130641 Tresenta 3609m i Ciarforon 3642m 

Per sobre nostre comença a destacar de forma evident i potent l’extrem superior nevat del pastís que forma La Tresenta (3609m) i el Ciarforon (3642m) al seu costat. Unes quantes cabres corren per dalt d’uns penya-segats i també podem gaudir d’una marmota que s’enfila dalt d’una roca, a prendre el sol i des d’allà se’ns queda mirant.  

P1130645 Marmota

 

 

 

 

 

 

 

P1130648 Ref V Emanuele II 2732m  Fem una mica més d’esforç i ja veiem la silueta inconfusible del refugi. Porta el nom del que va ser el primer rei d’Itàlia, tot i que va mantenir l’ordinal 2 (II) que era el que ja disposava com a rei de Savoia. Això el va fer impopular amb els estats integrats del sud. Cal saber que Itàlia, tal com ho entenem ara, és realment molt jove. Amb Garibaldi va procedir a unificar els diversos estats a mitjans del segle XIX i de fet la unificació no es va considerar completa fins que Roma fou designada com a capital i això va passar el 1871, per cert després que el 1870 l’exèrcit ataqués la ciutat i el papa Pius IX tingués que refugiar-se dins del Vaticà. D’aquell fet, el rei Vittore Emanuele va ser excomunicat per l’Església catòlica.

P1130653 Jo 

 

 

 

 

 

 

Ens hi estem una estona descansant i després decidim seguir caminant per pujar al coll que s’encara a l’Schiena d’Asino, a uns 2900 metres, des d’on es veu precisament aquest turò que s’interposa davant de l’extrem superior nevat del Gran Paradiso (4061m).

P1130652 Etiquetes   P1130651 Porta refugi i el Titin

P1130661 El G Paradiso treu el cap darrera el Schiena Asino 

 

 

 

       

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El cim més alt va ser escalat el 4 de setembre de 1860 per J. Cowell, W. Dundas, J. Payot i J. Tairraz. Actualment les ascensions comencen des d’aquest refugi o bé des del refugi Chabod, que està situat una mica més al nord, en el torrent de Costa Savolere.

P1130664 la Tresenta Ciarforon Monciair coll Grand Etret  mare Percia i Punta Foura   Anem baixant un altre cop cap el refugi. Aquesta fotografia permet observar la tartera que hi ha en aquesta direcció (el refugi quasi no es veu i està situat en l’extrem dret de la imatge). Al fons La Tresenta, el Ciafforon i els altres tresmils al costat del coll Grant Etret.

 

P1130650 Llac Moncorv i la Tresenta 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Un altre cop al refugi aprofitem per demanar un plat de pasta i unes bones cerveses. A la sortida encara podem fer una fotografia de La Tresenta reflectida al petit llac que hi ha als peus del refugi: el Moncorvé.

 P1130671 P1130673 

La flora alpina aquí també destaca per la seva coloració i decora el camí de baixada com si fos un jardí, que certament és força coherent amb aquest parc nacional que, de fet, va néixer com a continuació de la Reserva Real de Gran Paradiso que, el 1856, va crear el rei Vittorio Emanuele (que per cert, es deia: Vittorio Emanuele Maria Alberto Eugenio Ferdinando Luca Tommaso di Savoia-Carignano!).

P1130675  Finalment tornem a ser al torrent de Savara que, per cert, baixa força ple. Aquí s’ha fet evident que hi ha un sender que va per l’altra banda del riu i per tant passem el pontet que hi ha i així tornem per un camí diferent al punt de sortida.

Si vols accedir al track per a gps, por anar a: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=3195809