(Lofoten, Noruega) Ruta el 22/06/2016; 6 km; +400 -400; 3 hores. Excursió organitzada per Muntania amb el següent itinerari: Yttersand, Roren, Mulstotinden. Participants: Remei, Joana, Vinyet, Marta, Dolors, Jordi, Joan, Consol, Miquel i Hugo. Tipus de sortida: parcialment circular; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: L’any 872 el sobirà Harald Harfrage, dit El Ros, va conquerir tot Noruega, després de la batalla d’Hafrsfjord.
Hi ha un aparcament just davant d’un tancat, al davant de la platja d’Ytersand, que ve a significar sorra exterior. Estem a l’extrem més septentrional de l’illa més meridional de les Lofoten, Moskensoya.
El camí està molt marcat i és fàcil, però dret. La verticalitat està resolta amb un camí ben traçat que fa revolts. Als nostres peus queda la plana formada pels residus de l’erosió de les muntanyes, puntejada per diverses cases escampades.
Dalt, a uns 300 metres, fa molt vent, però ja es veu tot el llom, suau, que va fins a la punta, Aquest llom rep el nom de Roren, que es podria traduir per batedor, probablement fent referència al fort vent que ens sacseja.
Les vistes cap el sud són magnífiques. Primer la platja i més enllà la llarga serra d’agulles: Stortinden (stort: gran), Stabben (stabb: estable), Sautinden (sau: ovella) i Stjerntinden (stjern: estrella).
Aquest territori de cales i fiords amagats fa pensar en els vikings. Noruega, en els seus inicis, va suposar un gran impacte quan, durant el segle IX els pirates nòrdics van aplicar la tècnica d’incursions per una bona part del nord d’Europa. Van establir també alguns assentaments: illes Shetland, Hébrides, prop de Dublin i fins i tot a Normandia (d’on li ve el nom de “homes del nord”).
Des de la punta de Mulstotinden, situada dalt d’un espectacular penya-segat vertical, es veu l’altra punta, el Hustinden que significa Muntanya de la Casa.
L’any 874 el sobirà Harald Harfrage, dit El Ros, va conquerir tot Noruega, després de la batalla d’Hafrsfjord. Aquell mateix any a Catalunya els catalans van nomenar Guifré el Pilós com sobirà, considerat vinculat a l’estirp carolíngia i va expulsar els sarraïns d’Osona, Montserrat i fins a gran part de Tarragona. Va ser el fundador dels històrics monestirs de Sant Joan de les Abadesses i Santa Maria de Ripoll.
Ens quedem encantats veient les vistes i el mar d’un blau intens.
Aquell mateix any que citava, el 874, a la península ibèrica ja feia un segle i mig que Astúries era sobirana i Navarra acabava de nomenar el seu segon sobirà, Fortún Garcés, ja que el primer , García Iñiguez, havia estat capturat precisament durant una incursió dels normands. Encara no existia el comtat de Lleó (iniciat el 910 per Fruela) ni el de Castella (que no es va formar fins el 929).
Hem seguit el cordal i baixat a una petita i suau vall per pujar un altre cop fins a l’altre punta, on hi ha un munt de roques amb un llibre de signatures. A recer de les roques, una petita cabana fa de refugi... encara que està tancada amb clau.
Fent una mica de volta circular hem anat tornant i acabem a dinar a la platja de sorra blanca, on un parell de valents, en Joan i la Vinyet, han decidit tastar el fred del mar del Nord. Però l’aigua és temperada, com a conseqüència de la Corrent del Golf. Es pot dir que estem a la part més septentrional del món on les temperatures no baixen molt dels zero graus. Per exemple, Svolvaer, on vam estar els dies passats, acostuma a tenir una mitjana de -1,5 graus el mes de gener.
En ruta cap el sud de l’illa, cap a un poble de nom molt curt: Ä (que es pronuncia com la nostra vocal O). Es tracta d’un antic poble de pescadors, que ha derivat plenament cap el turisme. L’activitat històrica i encara activa avui, és la pesca del bacallà.
Una parada per fer fotos al bacallà assecant-se, arribant a Sorvagen. El bacallà es penja per parells, lligats per la cua, per deixar-los assecar. D’aquest procés en diuen “sparregarn”. Les peces de més de 6 quilos es separen per salar-les.
Aquí uns caps secs de bacallà. Els caps, s’assequen també a l’aire. Després seran exportats a Nigèria, on els bullen amb fruits i pebrot vermell. La part essencial són les proteïnes que aporten.
Entrem al Museu del Peix Salat de Sorvagen. Un fullet ens explica moltes coses, però destaco que els ous de bacallà fresc es posen a salar en botes de 110 quilos, on es barregen amb 7 quilos de sucre i 14 de sal. Un temps després els ous es fumen i es barregen amb espècies. La venda posterior es fa preferentment a Noruega, on el producte rep el nom de “kaviar”.
Em vist un vídeo, on s’explica que un 80% del bacallà s’exporta a Portugal, encara que em sembla molt, ja que també s’exporta a Itàlia. Finalment ens fem una fotografia amb el propietari del Museu, Steinar Larsen, un home molt simpàtic que parla una mica el castellà (té casa a Tenerife), amb qui hem parlat força estona.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=13800721