Everest 1996 Anatoli Bukreev G. Weston DeWalt
Desnivel (1998)
El 10 de maig de 1996 dues expedicions comercials liderades per guies experts ataquen el cim més alt de la Terra, però una tempesta terrible junt amb una sèrie inexplicable d’errades i problemes afegits van transformar aquell dia de glòria en una jornada tràgica.
Vint-i-tres persones, homes i dones, castigats per l’altura i per ràfegues de neu i vent, perduts dins la boira i la foscor i sense oxigen de suport estan a punt de morir. Bukreev, guia i un dels millors i més forts alpinistes del món es nega a abandonar l’esperança i després de baixar del cim, torna a fer dues ascensions més per tal d’anar salvant algunes de les persones atrapades. No pot salvar però el cap de l’expedició Mountain Madness, Scott Fisher, que mor com altres escaladors.
Un llibre potent i emocionant que presenta alguns problemes derivats de l’idea que té molta gent de les grans muntanyes: tothom hi pot pujar, i ¿és veritat aquesta afirmació? DeWalt reivindica la imatge de Bukreev, que Jon Krakauer, menbre de l’altra expedició involucrada en l’atac al cim, Adventure Consultants, havia malmès en un article i el llibre Into Thin Air (traduït com a Mal de Altura en castellà i La Febre del cim en català).
El dia 6 de desembre de 1997, Anatoli Bukreev va rebre el premi del Memorial David Sowles, del Club Alpí Americà pel seu esforç i abnegació per ajudar els seus companys escaladors. Ell però havia marxat al Nepal. El 25 de desembre d’aquest any sortien de la tenda penjada en una aresta del Annapurna I, a 5.950 metres d’altura. El dia era molt bo i anaven ascendint per un corredor, però de cop uns blocs de gel es van despenjar de l’aresta, més amunt fora de la vista. Bukreev no va tenir temps de fugir d’aquells blocs, grans com una casa, que li van caure a sobre i el van sepultar.