(Terra de Foc Argentina) Ruta 1716 del 13/03/2026; Viatge expedició organitzada Australis per l’Estret de Magallanes. Dia 1. Tipus de sortida: navegació (i excursions curtes) entre Ushuaia (Argentina) i Punta Arenas (Chile).
DIA 1
SÍNTESI: Embarcament a les 18:00 i nit a bord, direcció sud.
VOLTA AL MÓN: El 20 de setembre de 1519: va ser la data definitiva en què va salpar a mar obert des de Sanlúcar de Barrameda (Cadis), després d'enllestir els últims preparatius i carregar provisions, la flota. Estava formada pels vaixells San Antonio, Concepcion, Victòria, Santiago i Trinidad, que era la nau que comandava Fernando de Magallanes. Les cinc naus comptaven amb una tripulació original de 240 homes.
Aquest viatge en vaixell comença a Ushuaia (Argentina) i acaba a Punta Arenas (Chile). Un esquema de la ruta.
Són les sis de la tarda i em dirigeixo, després de 4 dies a Ushuaia, al vaixell. Quina aventura! Estaré navegant per una de les zones més mítiques i salvatges del planeta: el trajecte des del Canal de Beagle fins a l'Illa d'Hornos (on es troba el famós Cap d'Hornos) és una ruta carregada d'història, perill i una bellesa desoladora. Després seguirem el Canal de Beagle i acabarem a l'Estret de Magallanes a Punta Arenas.
El vaixell és el Ventus Australis de la naviera Australis Expeditions. Es tracta d’un vaixell dissenyat el 2017 amb una eslora de 89 metres, mànega de 14,6 i capacitat per a 210 passatgers. La tripulació és d’uns 60 membres.
El vaig contractar fa mesos i després vaig reservar els vols de Barcelona a Buenos Aires i després fins a Ushuaia. He estat 4 dies a cada una d’aquestes ciutats. La navegació serà de 5 nits i acabarem a Punta Arenas, on també hi passaré 4 nits per després volar a Santiago de Chile on, després d’uns dies, ja de tornada cap a casa.
M’han assignat la cabina 203, força ample i amb una gran finestra; perfecte. El vaixell no va del tot ple ara que ja s’acaba la temporada de l’estiu austral.
Val a dir que la geologia que veuré des de la coberta del vaixell és, literalment, el final de la columna vertebral d'Amèrica. El que tindré davant dels ulls no seran només muntanyes, sinó la Serralada dels Andes "enfonsant-se" en l'oceà en direcció a l’Antàrtida.
En algun moment ens permetran visitar el pont de comandament, cosa que es fa en grups. Aquest vespre, encara dedicaré una estona de lectura al llibre que porto: “La Terra és rodona” de Juan Michel Barrault, que és molt interessant.
Sé que entrarem en el territori dels fiords xilens. Els fiords no existirien sense la combinació de dos elements gegants: les glaciacions i les plaques tectòniques. D’una banda l'erosió glacial: durant les últimes glaciacions, rius de gel massius van excavar valls profundes en forma de "U". Quan el gel es va fondre, el mar va inundar aquestes valls, creant el laberint de canals per on navegarem. A més hi ha l’element de la subducció: estarem sobre una zona on la placa terrestre de Nazca s'enfonsa sota la placa Sud-americana. Això fa que la terra s'estrenyi i s'elevi, creant uns fantàstics relleus molt abruptes.
L’Australis va navegant, mentre jo vaig pujant i baixant per fer-me una composició de lloc de les cobertes del vaixell. Tot fàcil i poca estona ja que no és gran.
He pogut fer una foto del mapa detallat de part de la Patagònia que inclou la ruta que farem. Durant la ruta, si ens fixem en les parets dels canals, veurem unes roques de color gris clar, molt dures i massives: és el Batòlit Patagònic i es tracta de roques ígnies (granit) que es van formar sota terra fa milions d'anys a causa del magma. L'erosió ha tret la capa superior i ara aquestes "arrels" de la muntanya estan exposades. Són tan resistents que aguanten l'embat constant dels vents i la pluja sense gairebé vegetació en les zones més altes.
Encara que quasi, per l’hora, no veig ni els turons que m’envolten, sé que acabem de deixar el Canal de Beagle. Potser he de dir que el canal rep el nom d’un vaixell (el Beagle) que va formar part de dues expedicions que buscaven ampliar el coneixement de les costes sud-americanes. Durant la primavera (1826-1830), el seu capità Pringle Stockes és va llevar la vida i va ser sepultat a la vora de l’Estret. Així que la nau va passar a ser la capitana de l’expedició i Robert Fitz Roy, amb només 23 anys, el capità general.
Per cert, potser cal afegir que en aquesta segona expedició, el capità va embarcar un jove naturalista anglès anomenat Charles Darwin el qual dècades després va publicar la seva obra “Teoria de la Evolució per Selecció Natural”.
Hem començat a navegar fa una estona, passades les vuit del vespre. El meus pensaments van ara a la família, fills i nets; també a uns bons amics, navegants, en Jordi Gual i en Joan Parcerisa i la Núria i penso com els hi agradaria fer aquesta travessa. També em venen a la memòria els moments emocionants quan, l’any 2020, anava dalt del vaixell Ushuaia en direcció a l’Antàrtida exactament per aquest mateix inici de ruta que ara seguim.
Ens dirigim al sud entre la Península Dumas i l’illa Navarino. L’expedició està en marxa: hem salpat!
Com a punt final afegeixo aquí altres cròniques anteriors d’interès:
Caminada per la vorera del Beagle: https://www.eoliumtrek.cat/index.php/mon/argentina/850-tierra-de-fuego-dia-7-ensenada-zaratiegui-ruta-costera-canal-de-beagle
Cròniques del 2020 (Antàrtida): https://www.eoliumtrek.cat/index.php/mon/antartida