(Patagonia) Ruta el 28/01/2020; 3 km; +120 -200; 3 hores. Caminada senzilla per fer la volta de les plataformes davant del Perito Moreno. Després he fet una volta amb el vaixell als peus de la glacera. Participants: he coincidit amb la Ana i la Laura (les dues venen de Suïssa). Tipus de sortida: quasi circular; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: L’any 1852 va néixer el naturalista Perito Moreno.
Aquesta és la primera excursió estrella del viatge. He dormit a El Calafate i amb autocar avui ens porten fins a l’aparcament de l’àrea de visitants del Perito Moreno.
El Calafate va sorgir en les primeres dècades del segle XX. Al principi, no era res més que un punt d'aprovisionament dels transports de llana, realitzats en carreta, des de les estances de la regió. Va ser fundada oficialment el 1927 pel govern argentí, a fi de consolidar el poblament de la regió i aquest procés va començar amb la creació d’una presó per a reincidents. En l’actualitat té una població superior als 30.000 habitants.
Coincideixo amb dues noies que venen de Suïssa, una és de Càceres (Ana) i l’altra suïssa (Laura) i el bon ambient que es dóna en aquesta terra farà que coincidim també al Chalten. La glacera Perito Moreno està situada a l'Argentina, entre els graus 47 i 51 de latitud sud, i neix del Camp de Gel Patagònic Sud, compartit per Argentina i Xile. S'estén sobre el braç sud del llac Argentino, amb un front de cinc quilòmetres de longitud i 150 metres d'alçada (dels quals 60 estan emergits).
Des de l’inici hi ha diverses rutes marcades en colors per sobre d’unes passarel·les que no tenen pèrdua i que per fer la volta sencera només cal seguir qualsevol desviament sempre per l’esquerra, així de fàcil. Des de la passera comencem aviat a omplir els ulls amb el blanc i els blaus del gel antic de la magnífica glacera.
Hi ha un tram que baixa per dins d’un bosc, com si en l’obra de teatre baixessin el teló i et deixessin pendent de gaudir del que hi ha al darrera. Però és un tram molt bonic i relaxant.
El nom prové de Francisco Pascasio Moreno, un naturalista i explorador argentí, generalment conegut com Perito Moreno (l'expert -pèrit- Moreno) que havia nascut a Buenos Aires el 1852.
El camí fa diversos revolts i des d’un d’ells se’ns presenta una bona part del frontal de la glacera. És una de les glaceres més imponents del món i ha estat considerada la vuitena meravella per les espectaculars vistes que ofereix. Situada en una zona envoltada de boscos i muntanyes, queda dins del Parc Nacional Los Glaciares.
Cal seguir caminant, sempre per dins del camí. Veiem el lloc on cada uns quants anys s’hi forma una barrera. Actualment no hi és perquè ja es va trencar l’any passat. El 22 de novembre del 2019 es publicava la noticia que aquest any només havia durat dos mesos el dic que s’havia format al gel i havien quedat els dos llacs separats. El qualificaven d’inusual per l’època de l’any en que es produïa.
Camino i m’aturo, camino i m’aturo. Observo, respiro l’aire fresc, gaudeixo del moment. De tant en tant se sent un ‘crac’ o un ‘bromm’ del trencament d’un tros de glacera. En aquesta fotografia es pot veure els trossos i blocs de gel damunt de l’aigua del llac que es forma pel gel.
Alguns blocs de gel queden com enlairats, amb forat de la seva pròpia erosió. Segur que si hi tornés d’aquí a una setmana aquest pinacle ja no el tornaria a veure.
Els pals amb els senyals orientant-nos estan a totes les cruïlles, però jo sempre prenc per l’esquerra. Val a dir que La glacera Perito Moreno té una velocitat, mesurada en uns 4 km del front, d'aproximadament 2 metres de desplaçament per dia, és a dir, al voltant de 700 m per any.
De l’explorador Perito Moreno és interessant explicar que durant els seus viatges va preocupar-se per contactar amb les nacions indígenes de Patagònia. Gaudia estudiant els seus orígens i el seu passat i d’aquesta manera va treballar nous horitzons a l'antropologia sud-americana. També va entrar en contacte amb alguns homes de ciència europeus (com el francès Paul Broca) a qui incitava a prendre els pobles indígenes d'Amèrica del Sud com a assumpte d'estudi. Molt impressionat per les condicions de vida d'aquestes poblacions, Moreno es va esforçar en humanitzar les relacions entre els argentins i aquests indígenes exigint que el govern els assignés terres i escoles, i protestant contra els mètodes utilitzats fins llavors per ‘civilitzar-los’.
He arribat a un extrem del frontal i ara se’m presenta, esbiaixada, la cara est del Perito Moreno. Dels 60 metres d’altura, em fa l’efecte que encara són més.
Continuo, faig fotos. Tothom fa moltes fotos. Hi ha alguns balcons amb bancs on seure, descansar i mirar. Estic molt content de ser aquí davant d’aquesta meravella de la natura. Aquí es pot apreciar, a l’esquerra, el petit istme de roca que mira cap a la part de la glacera que té al davant. A mida que la glacera vagi trencant-se en aquest punt i per la poca fondària, aquí, de l’aigua, el gel s’acumularà, quedarà fixat a la roca i s’anirà formant la barrera de gel natural.
És un món immens de gel que marxa lluny fins al seus orígens. Està al Parc Nacional Los Glaciares, creat el 1937 a la província de Santa Cruz, al sud de la República argentina. Aquest parc, de 724.000 ha, té en total 356 glaceres. Però la massa de gel es troba a la zona coneguda com a Andes Australs a l'Argentina, a la frontera amb Xile. Per la seva magnífica bellesa natural, constitueix una meravella al món i va ser declarada "Patrimoni de la Humanitat" per la Unesco el 1981.
Una vista des del satèl·lit ens mostra la immensa massa glacial des de la qual es forma la llengua final que podem gaudir al davant nostre.
Sento un ‘catacrac’ molt proper. Em giro i soc a temps de veure com cau el tram que s’ha trencat i s’endinsa dins l’agua generant unes onades. Aquests sorolls em recorden els que sentia per la nit dormint en una tenda a la zona de Fletanes, al sud de Groenlàndia, a tocar del trencament de la glacera que provenia de la banquisa. Insereixo el vincle de la crònica d’aquella excursió al final d’aquesta pàgina.
Amb tot això he arribat, en unes dues hores, al petit port (de fet un embarcador flotant). En un costat un ocellet em mira i no crec que sigui amb curiositat, ja està acostumat a veure gent; segur que em mira per si li llenço un trosset de pa. Probablement es tracta d’un ‘Comesebo Patagónico’ (“Phrygilus patagonicus”) també anomenat fringilo patagònic o ial patagón. S'alimenta de llavors , flors, nèctar , fruites i insectes , [8] A vegades busca aliment entre les escombraries de zones habitades.
Dins del programa s’ha pujar a un vaixell que ens aproparà a la glacera, així que faig la cua, pugem i endavant.
Per perspectiva històrica diguem que a Espanya, Bravo Murillo, President de Consell de Ministres durant el final de la Dècada Moderada va elaborar el projecte constitucional de 1852 que tenia com a objectiu tornar a una normativa ultra-conservadora més pròpia de l'Antic Règim. L'oposició a el text constitucional va ser tal que aquest projecte no va prosperar.
A mida que ens hi apropem, encara que el vaixell no ho fa gaire i manté una distància prudent, com que estem a ran d’aigua la paret vertical de la massa de gel sembla més alta.
La boira ha anat baixant, lliscant per la superfície gelada de la glacera. El vaixell va girant. Sentim ‘cracs’ i ‘crecs’ però no ens hi apropem. De fet els tenim massa lluny. Potser el vaixell és una mica massa prudent, penso jo. I recordo aquella frase que he copiat en el meu diari de viatge que diu “Més val un optimista atrevit, que un pessimista prudent”.
Finalment ja tornem a l’embarcador, tot deixant flotar, al nostre costat un iceberg mitjà. Per cert abans parlàvem de conservadors, ara parlant també d’Espanya cal recordar que el director de l'Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso, comunica en una conversa al ministre de l'Interior en funcions, Jorge Fernández Díaz: "Els hem donat en tots els morros, els hem destrossat el sistema sanitari, els hem acusat, estem perjudicant també el CTT (Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació, de Catalunya)" (lavanguardia.com). Aquest breu comentari permet entendre com se sent la població d’una regió d’un país quan un ministre del govern participa de tal conversa i quan la justícia no hi fa res.
Crònica del glaciar de la banquisa a Groenlàndia Sud: http://eoliumtrek.cat/index.php/europa/groenlandia/580-groenlandia-qaleragliq-fiord-tunulliarfiq-campament-fletanes
Si vols la ruta per a gps (només orientativa), pots anar a: https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/patagonia-dia-3-el-calafate-perito-moreno-46971890