(Yellowstone) Ruta el 01/09/2018; 16 km; +500 -500; 5 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Grand Loup Road, Cascade Lake, Observatori Peak. Participants: 8. Tipus de sortida: anada i tornada al mateix punt; Dificultat: fàcil.
FA ANYS: L’any 1797 el president d’Estats Units, John Adams, va ordenar obrir un consolat a la ciutat de Barcelona.
Hem baixat des del Glacier National Park i ara ens endinsem a Yellowstone. Una aturada per la carretera per fer-nos un fotografia i seguir. Entrem dins de l’àrea que va ser la primera del món en ser qualificada com Parc Nacional; va ser declarada com a tal l’any 1872.
La primera excursió prevista comença en un aparcament de la carretera Grand Loup Road.
Mirem el mapa per situar-nos per on caminarem. Estem a la zona nord del parc. Està situat a la capçalera dels rius Snake i Yellowstone, que marxen l’un cap l’Atlàntic i l’altre cap el Pacífic. Estem a l’estat de Wyoming que, amb capital a Cheyenne i 490 mil habitants, és l’estat menys poblat.
Comencem a caminar per una gran plana, sense arbres però també sense vistes ja que tot és planer. El parc de Yellowstone està format per diversos altiplans d’uns 2000 metres d’altitud; el cim culminant és l’Eagle Peak (3462m). Al centre del parc hi ha una caldera volcànica d’un 50 quilòmetres de diàmetre aproximat. Part de la caldera és el llac de Yellowstone, té una superfície de 350 km2 i a l’hivern es glaça i s’hi forma una capa de gel d’un metre de gruix.
Arribem al costat mateix del Cascade Lake, tot i que no sembla gaire possible que hi hagi cap salt d’aigua en un terreny tant pla.
Amb suavitat ascendim per uns lloms envoltats d’arbres verds, petits, i molts arbres morts i secs. Sembla que a Estats Units els focs forestals no els apaguen (excepte en els casos d’habitatges o pobles) i deixen que el foc s’apagui de forma natural. Per això és veuen grans extensions de boscos amb arbres secs, uns que encara estan drets i altres que amb els anys han caigut. Tot plegat ofereix un aspecte estrany.
Una foto en aquest cementiri d’arbres. El tipus de pi és el ‘lodgepole’ (“Pinus contorta”), una espècie pròpia de l’oest americà qualificada com piròfila pel fet que sovint les pinyes alliberen els pinyons en un incendi forestal.
Arribem dalt del que s’anomena Observatori Peak, des d’on tenim unes vistes dels voltants molt uniformes i sense gaire elements destacats.
Mirant al sud es pot veure, com únic aspecte a considerar, la gran cubeta ondulada i sense vegetació que forma el centre de Yellowstone. Després de menjar una mica ens posem en marxa i tornem a baixar. Cal dir que com excursió ha tingut un interès molt relatiu que no justifica els milers de quilòmetres des de casa, en canvi el que veurem en el trajecte en cotxe posterior serà un dels punts claus d’aquest viatge.
De tornada, m’entretinc fent fotos a les matricules de l’aparcament, ja que l’excursió d’avui no oferia interès per fer-ne gaires. És curiós com a USA cada estat decideix moltes coses, entre altres com ha de ser la seva matricula dels cotxes; la qual cosa demostra que no cal que els Estats hagin de regular-ho tot i buscar obsessivament la uniformitat.
Hem seguit amb el cotxe cap el sud i ens aturem a l’aparcament del Midway Geyser Basin. Ara estem al costat d’un dels llocs geològics més interesants del món, produït pel moviment de la placa tectònica nord-americana. Aquest hauria de ser realment l’objectiu principal de la sortida d’avui.
Mirant lluny es veuen fumaroles per tot arreu. Estem al cràter d’un gran volcà responsable de nombrosos efectes volcànics de fa 2,1 milions d’anys. El camp volcànic central del Yellowstone Plateau és un conjunt de quatre calderes volcàniques properes. Tot plegat forma un conjunt de considerable dimensió: 64 per 93 quilòmetres d’extensió.
Hi ha una ruta per visitants que fa una volta d’uns 3 quilòmetres per visitar aquest entorn extraordinari. Al començament passem un pont per sobre del riu Snake, on podem observar les aigües termals que hi baixen directament des d’una bassa superior. En aquests punts és on, a l’hivern, l’aigua no es congela per la lògica aportació de les aigües termals que s’hi vessen.
Ens fem una foto, ara més contents de poder gaudir d’aquesta curiositat geològica tant interessant. L’emissió més jove de lava es va produir fa 70.000 anys i l’erupció més forta, que va afectar l’extrem occidental de Yellowstone, és de fa uns 150.000 anys.
El Servei Geològic d’Estats Units controla Yellowstone les 24 hores del dia des de diverses sondes de detecció. Cada any s’experimenten uns 1500 petits terratrèmols d’entre 2 i 4 graus en l’Escala de Richter.
La bassa superior que vessa al riu és l’Excelsior Geyser. Alguna cosa em recorda una curiositat: el 1797 el segon president dels Estats Units va nomenar cònsol a Barcelona en la persona de William Willis. L’objectiu va ser obrir una via de comunicació directa amb el desenvolupament industrial de la capital catalana. Va ser la tercera ciutat en disposar de consolat dels Estats Units, després de Belfast i Nàpols.
Pugem un pendent suau que ens permet veure la gran extensió que ocupen les surgències (‘springs’) i els diversos colors que hi queden integrats en els fangs de superfície.
Si abans es veien els blancs, ara tenim al davant els colors vermells.
Seguint el pensament en els consolats cal dir (perquè molta gent no ho sap) que Catalunya va crear, a l’edat mitjana, una xarxa de consolats per tota la mediterrània. El primer que està documentat és el de Trani (Península itàlica) l’any 1063; amb els anys n’hi havia molts: Pisa, Gènova, Roma, Damasc, Alexandria, Tunis, Marsella,... i fins a més de 70. Les seves normes, les Lleis del Consolat del Mar, van esdevenir, amb els anys, la base pel dret marítim internacional.
Per tenir una referència històrica, quan el 1264 es va obrir el d’Alexandria el sobirà a Catalunya era Jaume I el Conqueridor. Aquell any a la península Ibèrica hi havia altres regnes (o estats o nacions) com Navarra quin rei era Teobaldo II, o els regnes de Lleó i de Castella que compartien monarca amb Alfonso X.
La passera ens permet passar pel davant del Grand Prismatic Spring que, diuen, és la més espectacular de les surgències, o deus termals, de Yellowstone. També està considerada la més gran dels Estats Units i la tercera del món. Aquesta gran font sorgeix de terra a 70 graus i omple un diàmetre de 90 metres.
El primer registre històric de Yellowstone correspon a uns caçadors de pells que van creuar la conca el 1839 i van descobrir aquest entorn geològic. Els colors són el resultat dels bacteris que hi viuen i que creixen al voltant d’aquesta aigua rica en minerals. Produeixen colors que van del verd al vermell.
Una altra perspectiva de la bassa del Grand Prismatic. El seu color blau intens és conseqüència de la profunditat del centre de la bassa i l’alta puresa de l’aigua. Anem al cotxe per seguir en direcció al sud. Cap el sud també hi ha el llac Yellowstone, que no visitarem. Sembla que des del 2004 la base, el sòl sota l’aigua del llac, s’ha anat elevant i això fa suposar l’existència d’activitat geològica en la càmera de magma que s’hi manté i que es va formar fa uns 640.000 anys.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/yellowstone-grand-loup-road-cascade-lake-observation-peak-midway-geyser-grand-prismatic-spring-28496080