{jcomments off}(In my web, click on the flag above to have the translation in your Language. If it doesn't work, copy-paste it into Google Translator.   (Himalaia) Ruta 1472 el 24/10/2022; 9 km; +660 -950.    Ruta dins del Trekking al Camp Base de l’Everest.     Participants: Candela, Anna, Josep V, Rosa, Salva, Toni C, Cristina, Xavier B, Rafa V, Hanny, Elisa, Jordi G i Miquel.   Tipus de sortida: travessa lineal; Dificultat: difícil.

 cmapaet10  cperfilet10

FA ANYS: El 9 de juny de 1924, George Mallory va desaparèixer juntament amb el seu company de cordada, Andrew Irvine.

DSC08789 Ruta al EBC   S'endevina el camí de pujada al Kala Pattar, que realment sembla molt senzill, però certament pujar des del lodge (a 5150 metres) fins als 5500 metres del Kala Pattar sembla més senzill que la realitat que amaga, potser excepte pels que estiguin molt forts.

DSC08790 Lodge Gora Shep i pumori

 

 

 

 

 

 

 

 

 

     Deixem el Lodge, però aquesta ascensió és de pujada i baixada; per tant els que no hi pugem ens quedem a la zona dels lodges. Inevitablement l'esforç en altitud obliga a un consum alt d'energies i qui mes qui menys en nota a faltar unes quantes. Jo guardo els records i les vistes del primer cop que vaig venir i certament és un mirador extraordinari.

PHOTO-2022-11-02-16-44-46 Vista K P Toni

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

      Vista, al matí, del Kala Pattar, on s’aprecien els senders que pugen amunt. Imaginem la mirada que devia tenir George Mallory mirant aquests gegants. L’escalador Mallory, nascut el 1886, va prendre part en les tres primeres expedicions que es proposaven escalar l'Everest (1921, 1922 i 1924). Va desaparèixer, el 9 de juny de 1924, juntament amb el seu company de cordada, Andrew Irvine, a més de 8000 metres a la cara nord-est de la muntanya. Encara avui persisteix el dubte sobre si van aconseguir fer cim, tot i que opinions molt enraonades opinen que és poc probable. El 1999, una expedició va intentar la recerca de Mallory i Irvine. L’expedició va ser organitzada per Eric Simonson, amb l'ajuda de l'investigador Jochen Hemmleb, juntament amb un equip d'escaladors nord-americans, britànics i alemanys. L'equip esperava, particularment, trobar una càmera al cos d'Irvine que, si hagués arribat al cim, hauria de tenir una foto. Poques hores després de començar la recerca l'1 de maig de 1999, Conrad Anker va trobar un cos a la cara Nord, a 8.155 m; per a sorpresa seva, era el de Mallory, no el d'Irvine.

PHOTO-2022-11-08-11-28-53

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   Comença la pujada que no és gaire exigent, però que si es puja fins a dalt suposa un desnivell de 410 metres que, en principi, no sembla massa però comptant que estem per sobre de cinc mil d’altitud, cal prendre-s’ho amb calma. Per damunt d’aquesta muntanya terrosa sobresurt un gegant vertical, el Pumori que no és menyspreable amb la seva altitud de 7161 metres, amb el cim que fa frontera amb el Tibet.

PHOTO-2022-11-08-11-28-54   A mida que es va pujant, les vistes permeten veure tot un entorn d’agulles, cims i sobretot de gel i neu.

PHOTO-2022-11-08-10-50-49 1     La vista se’n va cap a la glacera del Khumbu i la piràmide majestuosa de l’Everest. La glacera fa un gir acusat a la dreta, enfilant-se a la Vall del Silenci; en aquest inici del gir s’hi situen, en època d’escalada de primavera, les tendes i els domos de les diverses expedicions, amb les cuines, tendes comunes i individuals, on s’hi poden concentrar unes 1500 persones i s’hi produeixen uns quatre mil litres d’orina diaris.

PHOTO-2022-11-08-10-50-49 3

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

      Prop del cim del Kala Pattar hi ha unes banderes d’oració. La vista continua sent impressionant. La glacera està perdent gel cada any i cada cop apareixen més esquerdes als llocs on s’acostumen a muntar les tendes, per això ara s’està pensant en reubicar el futur camp base a un emplaçament on no hi ha gel tot l’any, segons Taranath Adhikari, director general del departament de Turisme del Nepal (‘BBC’).

Però, a més, tot canviarà ja que un terç de les glaceres ubicades en llocs del Patrimoni Mundial es fondran d'aquí a tres dècades, detalla l'informe de la Unesco. Les últimes glaceres del Kilimanjaro desapareixeran, igual que les glaceres dels Alps i el Parc Nacional Yosemite als Estats Units. El canvi climàtic serà inexorable.

PHOTO-2022-11-08-10-50-49   Aquesta és la última d’aquestes fotos que m’ha passat el company Toni que, amb la Cristina, van arribar al cim. Diguem que la gran quantitat d’escaladors, xerpes i guies, va acumulant, poc a poc, una gran quantitat de residus. Les autoritats intenten minimitzar-ho obligant les expedicions a tornar les restes avall i també promocionant expedicions de neteja. Però no és fàcil ja que, per exemple, l’any 2019 (abans de l’aturada per la pandèmia del Covid), s’havien donat un total de 408 permisos d'escalada, un rècord històric des del 1953.

DSC08791 Glacera i pedregar avall   Un cop tots agrupats un altre cop al Lodge, comencem a baixar per refer tot el pedregar en direcció a Lobuche. Ara com és de baixada ha de ser millor, tot i que les diverses pujades i baixades, exigeixen el seu esforç. Amb algun company parlem del tema recurrent de les cues a l’Everest. Per a qui interessi, vaig publicar un article titulat “Embús a l‘Everest, una perspectiva” (el vincle està al final).

DSC08792 I semblava facil     Arribem al punt que veiem la pista llarga i que recordem com planera, però se'ns farà llarga. Nosaltres tornem tots sans i estalvis. Recordem que almenys 310 persones han mort intentant arribar al cim de l'Everest (nosaltres no hem pujat tant amunt; molt menys, just als peus). Les morts s'han atribuït a allaus, caigudes, col·lapse de seracs, exposició, congelació o problemes de salut relacionats amb les condicions a la muntanya. No s'han localitzat tots els cossos, de manera que no es disposa de detalls sobre aquestes morts. Per cert, potser destacar que el 25 d'abril de 2015, 19 persones, la majoria en un sol dia a l'Everest, van morir en una allau al camp base després del terratrèmol de 7,8, al qual ja he fet esment en alguna altra crònica d’aquest viatge.

DSC08793 Falten pedres No tinc esma ni per fer fotografies i només veig pedres i pedres i rocs i rocs... i amunt i avall. Avui dormirem molt bé a Lobuche i jo aniré recuperant la ‘c.o.s.’ que a la nit ja serà de 74%.

Hem partit de 5140 metres

Dormirem a Lobuche, a 5050 metres

NOTA: No necessàriament els wp coincideixen al lloc on han estat fetes les fotos.

Article “Embús a l’Everest, una perspectiva”: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/notes-i-reflexions/reflexions/1095-embus-a-l-everest-una-perspectiva

Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/agpset10gorakkpgoraklobuche-118842283

Aquí, la següent crònica: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/mon/himalaia/1212-et11-ebc-trek-lobuche-a-pheriche