Logo

        Segur que ho heu vist, cada vegada hi ha més autocaravanes per les carreteres. Es veuen en diversos models, furgonetes camper, furgonetes grans adaptades, o autocaravanes (perfilades, caputxines,...).

        Per què una persona pot arribar a pagar entre 50 i 70 mil euros per una furgoneta camper o una autocaravana? N’hi ha de molt més cares, però també de molt més barates o camperitzades pel propietari, amb paciència i “manetes”. La resposta és senzilla: la llibertat.

        La llibertat d’imaginar una ruta per visitar pobles, rius, platges o muntanyes i sobre la marxa anar decidint si et ve de gust quedar-t’hi un dia més... o modificar la ruta, afegir-hi una visita inesperada, o connectar amb altres persones i decidir fer un tram plegats. Sempre amb la llibertat de decidir, en el cas d’uns dies previstos de pluja si vols modificar la ruta cap a unes platges amb més sol. O, si fa massa calor, potser vols decidir pujar altura i anar a uns pobles de muntanya més temperats.

        L’autocaravana ens ofereix un espai intern no gaire gran, com és lògic, però ens hi adaptem perquè el valor de la llibertat és molt més important, per nosaltres, que la comoditat. Podríem anar a un hotel (molt més barat que una autocaravana), però actualment els hotels s’han acostumat a tancar reserves i per tant no pots decidir: tens comoditat però has perdut la llibertat.

        Jo també reservo un hotel quan faig un viatge, per exemple, de quatre dies a Roma; llavors m’adapto a les condicions de temps que tindré. Però no em resulta pràctic reservar hotels quan vull gaudir d’una ruta. En ruta els hotels no em serveixen. L’autocaravana (AC) o la furgoneta camper no són competència dels hotels, ja que els hotels no ens poden oferir la llibertat que m’ofereix la furgoneta camper. De la mateixa manera que no és el mateix tipus de viatge el que es fa viatjant en hotels, en càmpings o en hostels o albergs (que són ofertes diferents), també és una forma diferent l’autocaravana.

        Vull parlar dels càmpings. Jo havia anat de càmping, però em vaig cansar aviat de la moda dels càmpings que o bé omplen mig càmping de caravanes de tot l’any o dels que omplen mig càmping de bungalows, per no parlar dels que es diuen “ressort”. És evident que tenen el dret de decidir el tipus de negoci que volen, però a l’estiu, molts d’aquests fan festes i música al vespre. Jo comprenc que hi ha un mercat de gent que el que busca és precisament la festa; per això surten de vacances, per gaudir de la festa al vespre quan fa menys calor. Però a mi, que m’agrada viatjar per conèixer la natura i caminar i que em llevo aviat, aquesta oferta dels càmpings fa temps que la tinc totalment descartada.

        Per tant, els viatgers d’autocaravana tampoc són bons clients dels càmpings: aquests no ofereixen el que el autocaravanista busca, al menys el que busco jo. De fet em molesta entrar en un càmping i que al vespre facin soroll. He arribat a haver estat amb la furgo (fa anys) en un càmping de muntanya i, a les 10 del vespre, senzillament ho he tancat tot i he marxat (havent pagat per endavant), a aparcar en un carrer allunyat dins del poble.

        Queden càmpings, però sobretot per França, Itàlia, Alemanya, on s’hi pot anar... Europa és el paradís dels autocaravanistes. En molts, trobes l’estil del càmping que no fan festa ni soroll i a les 10 o les 11 tothom està tranquil·lament instal·lat, sense soroll. Dóna gust. Una cosa que han de tenir en compte els càmpings és que l’autocaravanista en ruta, vol poder marxar a les 7 del matí, si li és necessari. Alguns ho tenen en compte i altres no: d’aquests fujo.

         Per tant, puc dir que l’autocaravanista no és competència dels hotels ni dels càmpings. Són negocis diferents amb una oferta que el campista no li va bé i no la vol. Per què volem pagar el manteniment de la piscina i de les zones de jocs, dins del preu que costa un càmping, si no ho farem servir. Potser sí que algun autocaravanista és això el que busca, però altres no ho necessitem. Jo, amb rutes de tres o sis setmanes, acostumo a fer tres dies en càmping (dos o tres vegades): escric, em relaxo, rento roba, llegeixo...; en aquests dies el càmping (sempre i quan no facin festa i soroll al vespre) compleix les meves necessitats, però no en ruta. Hi ha d’haver de tot. I amb normalitat, respecte, tolerància i acceptació. Per tant, l’autocaravanista vol poder viatjar sense estar obligat a anar a un càmping.

        Així doncs, perquè hi ha tants ajuntaments (al menys en veig encara molts per Catalunya i la península) amb nombrosos rètols que prohibeixen les autocaravanes (cosa que, he de dir, és il·legal). Si vaig amb cotxe hi puc aparcar, però si vaig amb una furgoneta, que ocupa quasi el mateix espai resulta que no? Però també pago el permís de circulació (que si em permet circular, m’ha de permetre aparcar; no es pot circular eternament sense parar). Ah i alguns hi posen el rètol que es pot aparcar, però no a la nit. Ah, però els cotxes sí que poden! Jo ho atribueixo a alcaldes de curta mirada i incultes que no s’han llegit la llei.

        Algun municipal d’algun ajuntament prohibicionista, m’ha explicat que ho han de fer per protegir el càmping que tenen i que paga llicència. Obliden que també paga llicència el forner i ara vendrà menys barres de pa i pastes. Ah, però es veu que no han de protegir l’hostal del poble i el propietari del càmping va construint bungalows al seu gust; aquest no treu competència a l’hostal? Quins permisos de construcció demana? L’hostal podrà pujar dos pisos més, al seu gust, per fer-hi més habitacions?

        D’altra banda, el càmping no és un servei públic i quan vol tanca. Doncs si posen el “prohibit autocaravanes” per què hi ha un càmping, hauria d’estar obert tot l’any, oi? O bé, haurien de treure el rètol de prohibició quan el càmping tanca, no us sembla?

        L’autocaravanista, s’atura per la tarda en un poble i va a fer una volta. Aprofita per visitar l’església i fer un refresc; també va a comprar el pa i potser algun embotit per esmorzar l’endemà al matí. L’endemà després de despertar-se, visiten un museu o fan una volta, amb els nens, pel camí de la vorera del riu o van a un parc infantil; sovint buscant un restaurant per dinar (o van a dinar a la furgo). Possiblement, segons els interessos culturals o de muntanya, s’hi estaran un dia més o marxaran.

        A l’autocaravanista li agrada trobar una àrea preparada per les autocaravanes amb serveis (de buidatge d’aigües, etc...) i ja esta disposat a pagar la taxa dels serveis, però també agraeix un aparcament, encara que sigui sense serveis, on hi hagi uns espais per furgonetes o AC.

        No ens agrada gens el rètol “Prohibit AC”. En aquests casos, no parem en aquests pobles i per tant no comprem el pa, ni els embotits, ni prenem un refresc ni anem al restaurant. Perquè? Si no ens hi volen, no ens hi aturem. No comprenc com els botiguers i restauradors permeten que els seus alcaldes siguin de mirada tan limitada.

        Alguns, amb esperit fals, diuen que les AC embrutem. Us repto a agafar el cotxe, entrar a la app ‘park4night’ i aneu a visitar les àrees d’autocaravanes que tingueu en 50 km al voltant, al cercle proper. Si al costat d’una àrea d’AC hi veieu un descampat o un parc amb bancs que està ple d’ampolles, plàstics, papers i pintades ¿creieu que allò és cosa dels que anem en autocaravana o potser és el resultat del botellot de fa un parell de dies?

        Per Europa he vist algun càmping (també n’he vist un a la sortida de Vielha en direcció a França), que tenen just a l’entrada un espai especial exclusiu per autocaravanes: el preu és més baix, hi ha serveis per buidar i per omplir, i punt de llum; i es pot arribar i marxar a l‘hora que es vulgui, sense molestar a la gent del càmping que queda més enllà de la segona barrera. Necessitats diferents, oferta diferent.

        Doncs, res més. Espero que aquest article resulti interessant.

        NOTA: Vull afegir que des del 20 d’agost del 2020 a Catalunya està regulat tot el que fa referencia a circulació i aparcament d’autocaravanes Ii del turisme en general), sense donar espai a la interpretació. Llegiu-lo, perquè és molt interessant. Només vull destacar “mentre una autocaravana o camper estigui estacionada, sense superar o ampliar el seu perímetre mitjançant elements d’acampada, sustentada sobre les pròpies rodes i sense llençar residus a la via, pot restar a la via pública, tant de dia com de nit; sent irrellevant el tipus de vehicle ni les persones al seu interior”.