Avui és 30 de setembre de 2019 i estem a la part alta del poble d’El Bruc. Hem vingut amb l’objectiu de veure l’encesa de llums a les 131 agulles de Montserrat que pretenen recordar que a Catalunya hem tingut 131 presidents de la Generalitat de Catalunya.
A les 8 del vespre ja és fosc i a la muntanya de Montserrat hi ha una corona de boira que no permet veure les agulles (cims) més alts. Al Bruc, a la zona esportiva, hi ha una gran quantitat de gent que s’han aplegat per veure l’encesa dels fanals als cims. Abans s’ha fet un acte polític, amb la participació del vice-president de l’ANC, Josep Cruanyes; el vice-president d’Òmnium, Marcel Mauri; el president de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya, Jordi Merino; i el president de la Generalitat, Quim Torra.
Es tenia que fer la vigília del dia 11 de setembre però el mal temps va obligar a ajornar-ho. Avui dia 30 de setembre. Demà farà dos anys del dia que es va celebrar el referèndum (prohibit per l’Estat en base a la Constitució espanyola: cal autorització de les Cortes i convocat pel rei) sobre la independència de Catalunya. Avui la muntanya de Montserrat està dedicada als grups d’escaladors que pujaran al cims de 131 de les agulles de Montserrat, encendran un llum de tecnologia ‘led’, faran bivac al cim i baixaran el dia 1. Aquest vespre cap a dos quarts de nou haurem de veure com els llums es van encenent.
Poc a poc anem veient els fanals que s’encenen damunt els cims més baixos del massís de Montserrat. Per sobre d’El Bruc, es veuen la regió montserratina de Les Agulles. Per sobre d’elles regna la boira, però el que no sabem és que per sobre de la boira hi ha una gran visibilitat, com comprovarem quan anem veient les fotografies que comencen a córrer per les xarxes.
Aquest migdia i per la tarda, els escaladors han començat a pujar amunt. Aquesta fotografia i totes les que venen a continuació les he rebut per whatsapp o per email, per tant es reben en baixa definició. Jo aprofito per incloure-les en aquesta nota com a record d’un dia extraordinari.
Els cims es van encenent. Des dels pobles dels voltants del Penedès o del Bages, la serra de Montserrat es va cobrint de punts de llum. Estava previst que cada cordada disposés d’un mínim de tres escaladors. Per a la gent que estem a baix, a la plana ara que són quarts de nou del vespre, pensem que totes les cordades ja han arribat dalt de l’agulla que tenien assignada i comencen a encendre, de mica en mica, el seu llum. Ha de ser emocionant ser dalt d’una d’elles.
Mentre encara no es fosc del tot, els escaladors que han pujat al seus cims s’adonen que estan per damunt del núvol de boira que cobreix el massís, especialment pel vessant sud.
Un magnífic grup d’escaladors en una de les 131 agulles durant aquesta acció coordinada tant espectacular i que és un èxit total de presència del món de la escalada a Catalunya. Als 500 escaladors que avui han fet acte de presència els hi hem de dedicar la nostra felicitació. Montserrat sempre ha estat un lloc emblemàtic per fer-hi concentracions i activitats, algunes de signe social o polític. Per exemple cal dir que a la dècada de 1950, un grup de joves cristians, liderats per Jordi Pujol, van crear els Grups CC (Cristians de Catalunya) amb l’objectiu de promoure campanyes de signe catalanista i antifranquista. Tot i que els moviments d’oposició, tant a Catalunya com a la resta d’Espanya, no van aglutinar un moviment de masses gaire important. La repressió brutal i la por existents a l’època ho van impedir. La repressió franquista va afectar a tota Espanya, però a Catalunya a la repressió política s’hi va afegir la repressió cultural i social.
També dedico la meva felicitació als grups d’escaladors de Vilanova i la Geltrú i de Sitges, alguns dels quals conec i que avui han aportat el seu important gra de sorra. L'alpinista català Jordi Pons, de 86 anys, és el més veterà dels més de 500 escaladors que aquest dilluns pugen les agulles de Montserrat, en el marc de l'acte 'Llum i Llibertat'. Pujarà el Cavall Bernat, l'agulla més simbòlica de totes, amb 1.110 metres d'altitud.
Són realment extraordinàries aquestes fotografies, d’autors que no conec, que ofereixen, als que no som dalt, la visió d’un terreny quasi immaterial, oníric, eteri. L’església, en general, a Espanya va adoptar un actitud totalment propera a la dictadura, però amb els anys l’església catalana va donar símptomes de distanciament. L’any 1963, l’abat de Montserrat, Aureli M Escarré, va fer unes declaracions al diari francès Le Monde on va emetre una crítica implacable al règim franquista. Les reaccions arribaren de tots els fronts. El diari Le Monde no podia entrar al territori espanyol. En el camp eclesiàstic, fray Justo Pérez de Urbel, abat del Valle de los Caídos, va fer unes furibundes declaracions contra l’abat Escarré. A l’Església catalana també va rebre critiques d’algun dels bisbes de la Tarraconense. Pocs dies després d’aquestes manifestacions va ser clausurada Òmnium Cultural i assaltat el Casal de Montserrat a Barcelona (tal com explica ‘el barrinaire’ a ‘mesvilaweb.cat’).
Fins i tot n’hi ha que han tingut la pensada de pujar-hi per fet una torre d’un castell. Enhorabona, nois i noies. Gent valenta! Un fet històric interessant que cal recordar és que l’any 1997, el Centre Excursionista Montserrat, de Manresa, va proposar escalar 75 cims i mantenir-hi, dalt del cim, un llum encès tota la nit, per tal de commemorar els 75è aniversari de la constitució del Centre. El dia assenyalat va ser el 27 de setembre de 1997. Això ho explica Josep Fatjó que, amb en Jordi Farrés, va fer una de les agulles i conclou que un cop totes les agulles conquerides i els llums encesos hi va sobrevolar un helicòpter per deixar constància d’aquell rècord.
I el perfil extraordinari d’aquest detall musical, del qual em sembla escoltar els acords d’un espai etern.
Recordem que entre el 12 i el 14 de desembre de 1970 es va produir la Tancada d’intel·lectuals a Montserrat, que va ser el principal acte de mobilització de l’oposició antifranquista catalana. El motiu va ser del Consell de Guerra de Burgos. Paral·lelament s’anaven mobilitzant els treballadors, les universitats i cada cop era més evident l’opinió internacional en contra del règim.
Cada llum és un fanal que han encès i que porta una petita bateria. Cada llum és de ‘leds’ i per tant, les bombetes no s’escalfen. Això dóna seguretat a l’operació i s’evita algun incendi accidental. Els llums es van encenent. El primer president de la Generalitat va ser Bernat de Cruïlles i el seu mandat va ser del 1359 al 1362. Per tant, la Generalitat de Catalunya és un dels òrgans de govern més antics d’Europa que encara està en funcionament.
Al vespre i des del nord, la vista ofereix un seguit de punt de llum en tota la serralada, cosa que des del vessant sud no és possible. De la Generalitat cal dir que l’any 1714, abans que Felipe V guanyés la guerra de Successió, era l’orgue executiu del Principat de Catalunya. El Principat comptava amb Constitucions pròpies i també Corts on hi eren representats els estaments de la societat. Felipe V, després ho va suprimir tot i va fer passar el sistema per la legislació del regne de Castella, i totes les designacions de càrrecs van quedar dependents directament del monarca. Per tant, Catalunya va ser aquest segle XVIII quan va perdre la seva independència.
Els cims de les agulles de Montserrat són, avui, com vaixells que naveguen sobre un mar lleuger. A mida que hi ha sensació que les estructures de l’Estat ataquen el sentiment d’independència, més creix la necessitat de ser lliures, més se senten els catalans exclosos d’Espanya. Precisament Manuel Manubens insisteix que en la seva opinió “el més important és recuperar les Constitucions Catalanes vigents l’11 de setembre de 1714, que en tant que inderogables com eren, són una solució dins del marc legal com demana la Sra. Merkel. Qui es pot negar que se’ns respectin els drets històrics com es fa amb Navarra? Quin demòcrata es pot negar a què se’ns retorni el que se’ns va prendre gràcies a les armes franceses aprofitant el desarmament català posterior? Quin defensor de la memòria històrica es pot negar a què recuperem la nostra? Quin constitucionalista es pot oposar a què reclamem que el decret de Nova Planta era anticonstitucional perquè les Constitucions catalanes eren inderogables unilateralment?”
Ja més de matinada, els grups d’escaladors, que han fet bivac als cims, comencen a despertar-se amb una vista increïble del món. Des de dalt sembla que no hi ha ni problemes ni conflictes. Tal com sintetitza ‘vilaweb’: Cent trenta-una agulles de Montserrat s’han il·luminat aquest vespre per la independència i la unitat de l’independentisme, l’alliberament dels presoners polítics i el retorn dels exiliats.