1615, St Pere de Riudebitlles, aqüeducte, molí l’Oliver, St Quintí de Mediona

(Alt Penedès) Ruta 1615 el 9/10/2024; 11,5 km; +126 -126; 4 hores.     Excursió organitzada amb el següent itinerari: Sant Pere de Riudebitlles, aqüeducte, molí l’Oliver, Sant Quintí de Mediona.    Participants: Josep Camp, Josep Sauret, Josep Maria PG, Carles Miquel, Mireille, Pere Montroig i Miquel.    Tipus de sortida: circular;  Dificultat: fàcil.

FA ANYS:  Població amb origen el 1011.

    Comencem a prop de la Braseria Magust. Tindrem una mica de carretera, però aviat la deixarem. Pel que fa a l’etimologia de “Riudebitlles” he de dir que Joan Morgades i Llobet va reunir, el 1994, tota la bibliografia que va trobar del nom (molts ho han estudiat). Jo em quedo amb que va escriure (per ser més treballat i científic) l’historiador i geògraf Cristòfor Cardús el 1976: “En la documentació del segle X al XIII, apareix com birles/birles. Del XIV a XVI deriva cap a Riudebil·les (amb l geminada). No és fins el XVIII que canvia birles a bitlles”. D’altra banda Morgades accepta el significat que dóna el gran Coromines de “tronc d’arbre desbastat”.

    Arribem a l’àrea ben ordenada del Pont Nou, on ja veiem el magnífic aqüeducte. Aqüeducte sobre la riera dels Horts que alimentava el rec comunal que utilitzaven els molins i les hortes del poble. El seu origen és medieval, però va ser reconstruït a partir de l'any 1672 per iniciativa del monestir de Montserrat.

    Una excursió és per caminar, observar, llegir, aprendre... Quan corres, no pots observar, llegir ni aprendre: veus l’entorn com un documental a càmera ràpida. Així no s’entén el territori, així no es compren la història; així no sabem res. Si no sabem no podem ser crítics i per tant estem condemnats a creure el que ens expliquen (i les mentides també). Així ens vol el poder: dòcils i acrítics.

    I al davant, tenim el magnífic aqüeducte. Però el poble és molt més antic: la fundació del priorat de Sant Pere es va fer per iniciativa d’un matrimoni, Guifré de Mediona i la seva muller Guisla, el llunyà 1011. Per perspectiva història cal que sapiguem que aquells anys Catalunya s’estava consolidant com a nació i que el regne de Castella encara no existia (convé que ho aprenguin els eixelebrats que diuen que “España tiene miles de años”).

    Passem per sota d’un dels grans arcs. Sant Pere formava part en aquella època del que coneixem com a marca del Penedès. Una marca era un territori més o menys ampli que formava part d’un comtat i que tenia un caràcter específic de zona de frontera. Per als homes del segle X aquest mot era equivalent a un territori particularment exposat als perills.

    I al damunt, encara corre l’aigua; encara fa servei. (Foto d’en Josep Camp). Uns segles abans, a inicis del segle VIII, gran part del territori català havia estat envaït per tropes musulmanes, que van establir-s’hi durant aproximadament un segle, fins que els francs van fer endarrerir les seves posicions. Degut a aquesta presència de prop d’un segle –i que en altres llocs de Catalunya es va allargar encara més–, alguns estudiosos afirmen l’existència d’assentaments musulmans a la zona del Penedès, i també, concretament, a la zona propera a l’actual Sant Pere de Riudebitlles.

     Seguim i passem per damunt del Pont Nou. La petja dels musulmans s’evidencia per l’etimologia d’origen àrab de topònims com Mediona o Lavit, però no hi ha evidències arqueològiques que ho demostrin.

    La nostra direcció és a nord-oest i passem pel costat del que es coneix com les Planes Velles. Datat el 24 d'octubre de l'any 1487 existeix un document de venda de la casa de Joana Queralt, esposa de Joan Romanyà, a Joan Miquel. En el segle XVI, en un document datat l'any 1527, l'Abad de Montserrat donà llicència a Joan Miquel per construir un o més molins fariners i paperers al pujol de Lloranàs . El 1553 era habitada per Antoni Serdà de les Planes i l'any 1675 apareix el cognom Miquel de les Planes.

    És clar, després passem per les Planes Noves. Aprofito per explicar que durant la Guerra Civiles es van construir quatre aeròdroms militars al Penedès: el de Santa Oliva, prop del Vendrell, el d’Els Monjos; el de Pacs i el de Sabanell, prop del Pla del Penedès, en terres de Cal Nadal, Cal Raspall i d’altres propietaris més petits. El camp de Sabanell en els documents “del ejército nacional” sempre hi figura amb el nom de “San Pedro, por ser  San Pedro de Riudevitlles el pueblo más importante que había cerca del campo”. Aquest camp es va començar a construir a la primavera de 1938, i va estar actiu fins l’entrada dels “nacionals” el gener de 1939. Per tant, vol dir que no el tindríem gaire lluny.

    És una pista còmoda que travessa un entorn rural, tot i que hi ha un parell de polígons industrials, gens sorollosos.

    Així, a uns 5 quilòmetres després d’haver començat, arribem a les cases del Molí de Ca l’Oliver, on també hi havia hagut una fàbrica; la seva alta xemeneia és com una fita indicadora. He trobat a ‘wikipedia’ que el Molí de Ca l'Oliver és un antic molí paperer “únic en funcionament actualment al sud del nucli de Sant Quintí de Mediona” (sic). Fou un establiment de fabricació de paper construït al segle XVIII. Però ens ha fet l’efecte que ja està tot aturat.

    Una de les cases velles i sense ús, fa pocs dies es va ensorrar i ara una màquina està traient les runes.

    El camí segueix. Estem en l’entorn de la confluència entre la Riera de Sant Quintí i el Torrent de les Maides. Hi ha els senyals d’altes parets de pedra tosca i també veiem balmes; tot plegat ens informa d’una època en que per aquí l’aigua era important, potent i sovintejava.

    Actualment, el que devia ser la llera de les aigües dominants, és un seguit d’horts i vinyes.

    Pel camí, a l’esquerra, arrapada el marge, uns exemplars d’”Opuntia màxima”, o el que es coneix a Catalunya com a figuera de moro o figuera de pala. La figuera de moro és una planta originària d’Amèrica que fou introduïda al continent europeu pels conqueridors del nou món un cop retornaren a Europa. Tot i aquest origen ultracontinental, aquesta planta s’ha estès per àmplies zones del vell continent. El fruit és la figa de moro, molt difícil de collir per les punxes que la protegeixen. Una endevinalla diu així: “Té espina i no és bacallà, porta corona i no és capellà. Ase serà qui no ho endevinarà?”

    Arribem a Sant Quintí de Mediona. La vila es va crear a partir dels segles X i XI, després dels combats entre sarraïns i cristians, quan des del castell de Mediona va baixar un contingent d'habitants que es va instal·lar a la vall del riu.

    A la dreta veiem el castell, dalt del turó. L'antic castell de Sant Quintí de Mediona, que pertanyia a la baronia de Mediona, està documentat des de l'any 977.

    Entrem a la plaça dels Avis, l’indret on és evident que hi havia hagut un claustre i era l’àrea del Capítol. Edifici també conegut com a Rectoria Vella, que conserva vestigis de l'antic monestir.

    L’església és tancada, però puc dir que es troba citada el 962, i el 1097 consta com a cel·la o casa monàstica entre les propietats de Ripoll. La seva possessió de Sant Quintí fou ratificada a Ripoll, sembla que amb ocasió d'erigir-hi el priorat o reestructurar-lo el 1189. Durant els segles XIII-XV era regit per un monjo de Ripoll amb títol de prior, amb una minúscula comunitat en la qual hi havia un o dos sacerdots i algun donat.

    Una foto del grup, llegint. Aquí hi ha un cartell (dels de la Memòria) que ens parla de les ciutats cremades. Parla de la història de la vila a partir dels fets de 1714, quan després que les tropes borbòniques exigissin un impost a la Vegueria Penedès, es va produir una revolta que va desencadenar l’entrada de 2.500 soldats i la crema de Sant Quintí. La vila va quedar devastada, però a partir del segle XVIII va ressorgir fins a transformar-se en un enclavament cabdal durant l’etapa modernista.

La crema d’aquesta ciutat, durant la bestial repressió i ocupació de Catalunya per part de les tropes dels Borbó (sí, de la mateixa família que ara fan de caps d’estat a Espanya), ens porta un record negre de la nostra història que encara dura avui: la pèrdua de la independència i llibertat. A qualsevol altre terra d’Espanya, si hagués estat sotmesa al mateix tractament, ¿se li podria demanar estimació cap a la família monàrquica, representant d’aquells fets?

    Ja hem seguit de tornada, en direcció al sud-est. A la dreta tornem a veure la bassa de Les Planes que havíem vist de pujada, però ara, una mica més alts, encara es veu millor. La bassa és un dipòsit de regulació que, a més de cobrir un servei necessari per a l'agricultura i la

indústria locals, serveix com a punt de càrrega d'aigua dels helicòpters i camions de bombers.

    Més endavant, entre vinyes, tornem a trobar un canal, amb arcs d’aqüeducte, més baix i discret: és el Canal de la fàbrica de Can valls. Edifici fabril de l'any 1869 que es dedicava a la teixidura de cotó, propietat inicialment de Pere Valls i Rius, que el 1899 va adquirir Josep Calvet. Aprofitava l'aigua del riu la qual l'hi arribava a través de  l’aqüeducte que encara es conserva, amb arcs de pedra i coronament de maó vist, que hem visitat a l’inici de l’excursió. Aquest ara ja no porta aigua.

    Abans d’entrar a Sant Pere de Riudebitlles, passarem per damunt del riu de Bitlles i després ja arribarem al davant de la casa de la vila. Cal dir, de la història, que el Penedès era un territori força vulnerable a les incursions sarraïnes. La terra penedesenca era un ampli passadís nord-sud, que ja en temps romans havia estat utilitzat com a important via de comunicació, la coneguda Via Augusta. En diverses ocasions, les tropes musulmanes van fer servir aquest pas per dirigir-se cap al nord. En l’atac d’Al-Mansur, per exemple, va caure Olèrdola, que trigà uns anys en recuperar-se, i altres castells de la zona.

    Trobem les restes que mostren la base d’una tina de maons. El rètol que hi ha al costat ens parla del Celler “Pre fil·loxèric”. Durant les obres de millora del Barri Vell el març de 2022, en aquest indret, es van trobar les restes d’unes estances i uns cups, que correspondrien a un celler dels segles XVII-XIX. A l’excavació arqueològica es van trobar restes de ceràmica, algunes petites restes d’animals i també pinyols d’olives i llavors de raïm en bon estat de conservació. Resultat de l’estudi de les llavors de raïm i els diferents paviments dels cups i les estances, es va poder determinar que el celler estava actiu abans de l’arribada de la fil·loxera (documentada al Penedès per primera vegada el 1887).

    Al costat hi ha la gran façana del que havia estat el palau del marques de Lió (o Llo); recordem que Llo és un poble de l’Alta Cerdanya. És un gran casal gòtic fortificat, a tocar l'església de Sant Pere de Riudebitlles. Obra dels segles XIII-XIV. Fou bastit damunt un edifici més antic, del qual resten panys de paret. Probablement era la casa del prior del monestir. Després tingué diversos propietaris com la família Salelles, i al segle XVIII els Lió (titular: Francesc de Mora i Catà), que el mantingueren fins al final del segle XIX i dels quals agafà el nom actual.

    També passem pel costat de l’església de Sant Pere. L’església parroquial de Sant Pere és un temple d’origen romànic amb diverses modificacions que arriben fins al segle XX. Aquesta església formava part del Priorat benedictí que ocupava tota l’illa que es considera que és l’antiga sagrera. Es construeix l’any 1026 i és ocupada per monjos benedictins del monestir de San Martino nell'isola Gallinara.

    Com que està oberta podem entrar un moment. Aquesta és la foto de l’interior. Aquí acabem aquesta excursió que ofereix molt més que el que sembla a simple vista abans de començar.

Per perspectiva històrica recordem que l’ANC va posar, l’abril del 2024, una pancarta on es veia que la despesa en Serveis Socials per habitant a Catalunya era només de 369€, mentre que al País Basc era de 723€. Això passa en una terra que pateix un dèficit fiscal de 20.000 milions cada any. Si vius a Catalunya i no ets independentista, quan llegeixes aquestes noticies ¿què?  ¿estàs satisfet? ¿no veus que això també t’afecta a tu? Si ets un lector d’un altre territori o una altra regió d’Europa, ¿no exigiries també ser independent? Hi ha qui pensa que Espanya tracta  Catalunya com una colònia.

Anirem a dinar a la Braseria Magust, on dinem força bé i on són molt amables. 

NOTA: No necessàriament els wp coincideixen al lloc on han estat fetes les fotos.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/1615-st-pere-de-riudebitlles-aqueducte-moli-loliver-st-quinti-de-mediona-187802599

Aquí, una altra crònica anterior per la comarca:  https://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/alt-penedes/1287-1519-torrelles-de-foix-ermita-sta-maria-foix-santuari-de-foix