(Alt Penedès) Ruta 1669 el 14/05/2025; 12 km; +180 -180; 4,5 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Pontons, Serra Esgavellats, Puig Solana, Puig Castellar, Poblat ibèric. Participants: Carles M, Josep Ma PG, Josep C, Anna P, Jep E, Paquita C i Miquel G.
Tipus de sortida: semi circular; Dificultat: moderada (per algun tram CONFÚS I DRET).
 |
 |
FA ANYS: S’esmenta Pontons el 996.
Hem fet el cafè a Pontons i després en cotxe hem vingut a la urbanització de Can Cendrós. Carrers d’herba i cases i bungalows que, en alguns casos, semblen abandonats. Estem a prop del poble de Pontons. La primera referència feta al poble és del 996 en relació al castell de Pontons.
Caminem pels carrers herbats d’aquesta, potser abandonada, urbanització i el carrer de La Lluna que segueix en pista en direcció nord-est.
Al km 1,4 d’aquesta ruta en una mena de cruïlla el camí s’acaba i després de varis dubtes toca tirar amunt pel bosc. Seguim més o menys el track que portem, però no és fàcil.
Però al final arribem a un curt tram de pista, no gaire clara, amb un senyal de GR desdibuixat. Sembla que es tracta del GR-172, sense cap mena de manteniment.
Així s’arriba a un punt on hi ha un pal indicador (Solanes) i una fletxa que mira amunt. Un altre cop hem de tornar a enfilar-nos. Haver vist l’indicador i el sender que s’insinua, pensem que ja està, que ara serà més clar i evident; anem errats.
En aquest cas, tot i ser prou dret hi ha algunes fites de pedres. Però tampoc no és gaire còmode d’ascens.
Així arribem a un estrep rocós de calcària que s’ha de superar per la dreta o per l’esquerra i damunt del qual les branques, els troncs i les bardisses semblen voler posar a prova la nostra voluntat de seguir.
Finalment arribem dalt del Puig Solanes de 914 metres i que forma part del territori dels municipis de Querol (Alt Camp), la Llacuna (Anoia) i Pontons (Alt Penedès). És una elevació de la Serra dels Esgavellats, amb una visibilitat quasi nul·la dels entorns. Però hi ha una capsa de signatures. En el llibre uns que hi ha vingut el dia 17 d’abril deixen escrit que l’han “trobat molt curt”... no sé a què es deuen referir, a nosaltres se’ns ha fet llarga i complicada la pujada (potser és cosa de l’edat!).
Ens queda una pista ample carenera de 2,6 km fins a on veiem unes antenes. Allà hi ha el Puig de Castellar. La Serra dels Esgavellats és dins de l’espai natural protegit Ancosa-Montagut, al qual pertanyen terres i boscos dels municipis esmentats de Querol, La Llacuna i Pontons. A mi em fa l’efecte que ‘esgavellats’ ve a dir desmanegats, trencats... però era certament més esgavellat l’accés al puig Solanes.
Arribem al cim del Puig, bàsicament una elevació sense gens d’esforç de la serra, amb un piló geodèsic indicador i una placa. També, a prop, una capsa de llibre de signatures, però rovellada i que ja no es pot obrir.
Des d’aquest puig si que hi ha unes grans vistes, per això hi ha una caseta de les que es van construir quan, a l’estiu, s’hi situaven vigilants que, amb prismàtics que miraven de controlar si es veia fum o senyals d’incendis per Catalunya. Ara hi ha altres mitjans a través de càmeres fixes.
Des de la caseta hi ha una gran vista de La Llacuna, amb tot el seu entorn que forma una cubeta que, antigament, amb aigua va donar nom a l’indret. Més enllà de La Llacuna s’endevinen les serres de Miralles, de La Portella i de Collbàs. Més enllà encara, la mirada apunta al Berguedà i a la Cerdanya (però no es pot identificar res: massa lluny).
Aprofitem les escales de la caseta per fer-nos-hi una fotografia de grup. En els fonaments naturals del Penedès, la matriu biofísica destaca, en primer lloc, per tota una successió orogràfica de plana i serralada que transita des de la depressió Central de la conca d’Òdena, amb Igualada situada a la part més fonda de la cubeta, fins a la plana Litoral del Garraf i del Penedès, en contacte ja amb la mar Mediterrània.
Baixen per un sender clar per anar a trobar, 600 metres més enllà, tot vorejant un camp conreat, el poblat iber de Castellar, que no hem de confondre amb el més famós de Santa Coloma de Gramenet.
El jaciment ibèric del Castellar pertany al municipi de La Llacuna, dins la comarca de l’Anoia i se situa a 905 metres, en un dels cims de la Serra d’Ancosa, al costat del Puig Castellar.
Es troba en un turó esperonat que ocupa aproximadament mitja hectàrea, a 20 metres per sobre dels camps cultivats, essent el desnivell més pronunciat a la part sud, mentre que a la nord és més suau. Les habitacions excavades als anys vuitanta del segle passat per l’arqueòloga Núria Rafel de la Universitat de Lleida es troben en l’extrem sud d’aquest turó, adossant-se al mur que l’envolta.
Aquesta és una vista aèria del poblat, que he copiat del rètol informatiu que hi havia a l’accés.
El projecte del Castellar es va engegar l’any 2012 amb una primera intervenció sobre el terreny per calibrar el seu estat de conservació i la seva rellevància arqueològica després de més de trenta anys d’abandó posteriors a dues campanyes d’intervenció a finals dels anys setanta del segle passat. Aquell primer any es van dur a terme treballs de neteja i de desbrossament de l’abundant vegetació, així com l’acondiciament de l’accés del mateix. De les excavacions en van sortir diversos objectes.
Em sembla veure un iber dalt d’un gran roca, però no: és un company del grup, en Josep Maria (...no em llancis una fletxa!). La rellevància del jaciment cal emmarcar-la en la fase històrica coneguda com a ibèric final, on la fi des sistema polític i territorial dels ibers està lligada a la incorporació en el territori del domini d’una gran potència mediterrània com va ser Roma, com a conseqüència dels episodis bèl·lics de la Segona Guerra Púnica que va enfrontar romans i cartaginesos (també dits púnics), iniciant la conquesta d’Ibèria (o d’Hispània) per part dels primers, com és àmpliament conegut.
La campanya d’excavacions del 2020 va ser molt fructífera perquè es va definir una torre defensiva compartimentada en dos espais a la zona d’accés del jaciment, que ja s’havia començat a entreveure en l’anterior excavació i, especialment, per la documentació i l’excavació d’una sitja de caràcter excepcional (gens habitual en jaciments encimbellats) per diversos motius: per la informació que proporciona sobre la vida quotidiana dels seus habitants (els materials recuperats dins la sitja suggereixen la presència de persones d’un estatus social elevat) i per la confirmació de l’existència de dues fases d’ocupació del jaciment (una més antiga de finals del segle III aC d’entorns de l’any 200 aC i una altre, posterior, dels segles II-I aC).
Finalment seguim la ruta del track que portem. Pensàvem que seria més fàcil que la pujada, però quan ens apropem al famós nus que a la pujada ens ha resultat complicat, ara se’ns torna a complicar una mica, però ho acabem resolent fent una volta, entre roques, arbres i matolls (i algunes esgarrinxades) als voltants de les cases i barraques del Serral de l’Abellar, que voltem deixant-les a la nostra dreta.
Aquesta és una foto d’una aturada tot atents i opinant sobre la millor ruta a seguir quan s’anava a complicar. Potser cal afegir que entremig d’aquestes planes s’aixeca, d’una banda, la serralada Prelitoral del massís de Montserrat, la serra d’Ancosa, la serra de Montmell i, en la part més meridional, el massís de de Bonastre. I, de l’altra, la serralada Litoral de les serres de l’Ordal i el massís del Garraf, amb tot un front de penya-segat arran de mar que trenca la continuïtat de la plana litoral.
Ja hem sortit de l’embolic i ara ja ens quedarà poc per arribar al lloc on havíem deixat els cotxes.
Acabant la caminada, ara ja amb més comoditat, hi trobem uns afloraments rocosos que s’esmicolen de color verd blavós. Potser l’aflorament està format per roques de falla (farina de falla) que són el resultat de la transformació de les roques preexistents del Paleozoic. Llàstima que no estigui aquí l’amic Alfred, que ens ho aclariria... i ampliaria.
NOTA: No necessàriament els wp coincideixen al lloc on han estat fetes les fotos.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/1669-pontons-puig-solana-puig-castellar-poblat-iberic-castellar-213590438
Aquí, una altra crònica anterior: https://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/anoia/252-la-llacuna-ancosa-puig-castellar