Canet de Tallada, riu Ter, Camp d’Aviació

(Click on the flag above to have the translation in your Language)   (Baix Empordà) Ruta 1333 el 14/04/2021; 7 km; +1 -1; 2 hores.   Excursió organitzada amb el següent itinerari: Canet de Tallada, riu Ter, Camp d’Aviació, Mas Palomeres, refugis i caserna.   Tipus de sortida: travessa anada i tornada al mateix punt; Dificultat: fàcil. IBP: 18.  

FA ANYS: L’any 1744 es va afegir una capell lateral a l’església de Sant Mateu de Canet

   Avui començo a caminar a Canet de la Tallada per fer una volta per la Memòria de la Guerra Civil espanyola. Canet ja és esmentat l’any 1087 amb el nom de Caned, i la seva església, dedicada a Sant Mateu, apareix en documents de l’any 1182 com a possessió de la canònica d’Ullà.

 El poble rural de Canet de la Tallada. L’església és d’estructura tardo-gòtica, amb dues capelles laterals que s’hi van afegir als anys 1605 i 1744. Però l’edifici que ara veiem ha sofert moltes modificacions i reparacions a causa de les riuades que sovint van inundar Canet abans que el cabal del Ter fos regulat per mitjà dels embassaments de Sau-Susqueda.

   La ruta em dirigeix cap a llevant, on el camps s’estenen plans en totes les direccions. Tota la plana que va des de la Tallada fins al riu Ter és un mosaic de conreus i d’arbres fruiters diversos. Aquest tipus d’hàbitat no destaca ni per fauna ni per vegetació associada, però és un tipus de cultiu lligat a una llarga tradició a aquestes contrades mediterrànies.

   Les roselles han aprofitat l’inici de la primavera per puntejar de color vermell els camps verds. La rosella (“Papaver rhoeas”) és una planta anual de flors vermelles habitual en els camps cultivats. Les fulles són tòxiques per als animals i es considera una mala herba dels sembrats. Tradicionalment, s'ha utilitzat en encanteris de fertilitat, amor, fortuna i sort. Dioscòrides en propiciava un ús hipnòtic.

   Els camps, on s’hi obté ordi, colza i blat de moro, ja comencen a brotar. Segons m’ha explicat un pagès, amb qui he parlat una estona, l’arròs es planta per les terres properes a Pals.

   Aquesta és una excursió curta i després de menys d’un quilòmetre ja s’arriba al primer indret d’interès històric: el Taller de reparacions d’avions. Davant la creixent importància que estava adquirint l’aviació, a finals de 1936, el govern republicà dictaminà la construcció i habilitació de molts aeròdroms militars a Catalunya amb la finalitat de combatre l’exèrcit franquista, procés que s’accelerà el 1938 amb la caiguda de Terol a mans dels nacionals. El govern republicà va construir 50 aeròdroms a tot Catalunya (10 a la província de Girona) per reforçar defensivament la rereguarda catalana i dispersar el perill dels bombardejos. Un d’aquests aeròdroms va ser el de Canet de la Tallada (‘latallada.cat’).

   Després segueixo en direcció nord uns 500 metres fins a la carretera C-31. Es tracta d’arribar fins al punt on hi havia una caseta de guàrdia (de les petites i medievals prové el nom de guardiola) que controlava l’accés al camp d’aviació. La caseta fa anys que va desaparèixer, ara hi ha un gran cartell que informa de la DO Empordà. Per cert, ja que parlàvem del 1744, podem dir, per perspectiva històrica, que no feia gaire s’havia acabat la guerra entre Felipe V i el pretendent Carles i els quatre estats de la Corona catalano aragonesa (Catalunya, Aragó, València i Mallorca) havien perdut la independència.

         Torno enrere i segueixo a sud-est. Un rètol informa que per aquí arribarem al refugi numero 1. En la construcció del camp es van habilitar, a més del camí d’accés i la caseta de sentinella, dos edificis auxiliars, una caseta barraca per controlar els vols, aparcaments de formigó en forma de T pels aparells, un gran refugi antiaeri per a 150 persones prop del lloc de comandament, i cinc refugis subterranis més petits. Al comentari anterior, d’aquells inicis del segle XVIII, es pot afegir, com escriu Josep M. Torras i Ribé, que “a Catalunya, la població havia sofert repetidament l’espoli de contribucions extraordinàries imposades per les autoritats borbòniques, almenys des de l’any 1711, primer per part de l’exèrcit espanyol a les comarques frontereres a l’Aragó; i després per part de l’exèrcit borbònic francès, del duc de Noailles, a l’Empordà i altres comarques. No oblidem mai la història, prou que volen difuminar-la.

   Aviat arribo al refugi antiaeri número 1. Bàsicament és una construcció, mig enterrada, de formigó amb un accés en cada un dels extrems. Els diversos refugis tenien la mateixa dimensió, excepte el proper a la caserna de comandament.

   He tornat enrere i segueixo la pista rural en direcció sud directe, per dins d’un curt tram arbrat i ombrejat.

   A l’esquerra tinc una bonica vista dels camps del Pla de Canet i al fons, a l’esquerra de la foto, el castell de Montgrí.

     Per aquestes terres hi havia la pista del Camp d’Aviació. Tal com es pot observar al mapa que insereixo, és fàcil entendre que els equipaments estaven construïts en funció de les pistes. T= Taller; G= la caseta de guàrdia d’accés; R= un dels refugis; i C= caserna.

   La ruta ara s’apropa al Mas Palomeres. Afegim que aquest aeròdrom tenia el codi 318 dels camps d'aviació de l'exèrcit de l'aire de la República. Ocupava una àrea d'unes 200 hectàrees en el lloc conegut com el Pla d'Ullà, a prop del mas d'en Mach (que entenc que va canviar de nom per l’actual).

   Al davant del mas es manté el refugi antiaeri més gran del conjunt. La zona, així com el mas, foren requisats per a construir l'aeròdrom i el mas fou utilitzat com a quarter general i caserna d'oficials. Igualment es varen construir sis refugis antiaeris, un taller per als avions, una caseta de control d'enlairament i aterratge i una caserna per als soldats.

   Al costat mateix hi ha la Caserna. M’ha costat apropar-m’hi perquè de la casa sortia un gos de mal humor lligat amb una cadena molt llarga i no tenia clar, jo, si podria arribar fins al davant de la caserna. Les construccions que estan millor són els refugis, degut a la seva estructura reforçada. La caserna i el taller mecànic estan força més deteriorats i només queden en peu les quatre parets. Més amunt parlàvem d’història de l’Empordà i de l’espoli del segle XVIII. Encara avui, tres segles després, ens afecta. Josep Àlvarez (‘elpuntavui.cat’, 28/01/2018) escriu que “Cada vegada estic més sorprès de veure que en les tertúlies polítiques ningú parla de l’espoli fiscal que afecta el nostre país. Aquest espoli és una rèmora per a la nostra economia. deixant al marge colors polítics, que la diferencia que hi ha entre els ingressos aportats des de Catalunya a l’Estat espanyol i les despeses dels serveis que el sector públic central destina a Catalunya és molt negativa per als catalans. A aquest saldo l’anomenem dèficit fiscal i cada any representa uns 16.000 milions d’euros. Conclou l’article dient que no hi ha cap regió a Europa que suporti les condicions que aplica l’Estat espanyol a Catalunya.

   Després he seguit la ruta al sud per arribar fins a les ribes del Ter, on també hi ha uns refugis. D’un d’ells, ja que tots tenen el mateix format constructiu, he fet una fotografia de l’escala d’accés. Potser a algú li farà l’efecte que aquell espoli fiscal que deia en Torras Ribé, ha durat fins ara mateix. Han passat monarquies i dictadures i així estem. Als territoris colonitzats això ja els hi passava, al menys d’això es queixaven.

   Entre la densitat de la vegetació i els arbres de ribera, es pot veure el Ter que baixa força ple.

    Ja que estem a prop del riu, les possibilitat de regadiu són millors i per això es veuen nombrosos camps de pomeres, ara ja florides. La pomera (“Malus domestica”) és un arbre provinent d’Àsia i floreix durant els mesos d’abril i maig; ofereix boniques flors blanques amb taques rosades. Hi ha moltes varietats de pomeres (golden, starking, ...) i es cultiven arreu del món des de fa molts segles i es creu que van ser introduïts pels romans a Catalunya.

   Pels costats del camí hi ha unes boniques mates de cards “Carduus nutans” que sovintegen pels marges dels camins. Afegiré que amb la fi de la guerra civil, de mica en mica, es van anar retornant els terrenys als propietaris i de nou tot va quedar cobert de camps de conreu.

   Finalment he desfet tot el recorregut per tornar a Canet de la Tallada. Per afegir una visita de migdia m’he apropat a Calella de Palafrugell, on després de passejar-hi una mica i de fotografiar la platja des de les arcades, m’hi he quedat a dinar.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a:https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/canet-de-tallada-riu-ter-camp-daviacio-70549803

Una altra ruta històrica propera: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/baix-emporda/1021-colomers-resclosa-poblat-sidilla-sant-romanc-de-sidilla