(In my web, click on the flag above to have the translation in your Language) (Baix Llobregat) Ruta 1415 el 11/04/2022; 16 km; +485 -700; 3,5 hores. Excursió organitzada pel Centre Excursionista de Sitges amb el següent itinerari: GR-92, Bruguers, castell Eramprunyà, Puig La Morella, La Pleta, Garraf poble. Participants: Uns 45 excursionistes. Tipus de sortida: travessa lineal; Dificultat: moderada.
 |
 |
FA ANYS: L’any 1871 te els seus origen els Celler Güell.
Amb el Grup del CE Sitges comencem al costat de l’ermita de Bruguers.
Avui amb aquest dia fosc, les fotografies no queden gaire clares. Entre arbres s’endevina l’ermita vermella de Bruguers. Se sap que va ser fundada pel Senyor d’Eramprunyà, Ferrer de Santmartí, cap el 1230 i era d’advocació a Santa María de Sitjar. Per no repetir-me, trobareu més informació de la història de l’ermita a l’excursió que vaig fer fa 9 anys (vincle, al final).
El primer tram de pujada, fins al castell d’Eramprunyà, és força dret, però també molt agradable. Aquesta excursió la classifico dins del Baix Llobregat, ja que comencem a Bruguers (sempre classifico les excursions en funció de la comarca del punt de sortida), però realment la major part transcorre per dins de la comarca del Garraf i concretament del seu massís.
De pujada trobem el magnífic arc natural de la Foradada a la nostra esquerra.
Sempre es comença pujant amb alegria, però cal parar algun moment per recuperar la respiració.
Arribem al costat del castell. Sembla que està molt perdut. Una pena. Fa 9 anys ja estava tancat per “consolidació”, però es veu que de consolidació res de res; l’han deixat fer malbé. Se sap que el XIX el castell estava habitat per una família de pagesos. D’acord amb ‘diba.cat’ “L’any 1718 la imposició del Decret de Nova Planta va liquidar les llibertats i independència de Catalunya. A Catalunya va esclatar una rebel·lió guerrillera contra el nou règim borbònic... entre 1719 i 1720, els guerrillers foren amos de les muntanyes de Begues i el Garraf... Finalment es va acabar i la repressió va ser més forta...” però aquests fets van obligar a mantenir el castell ocupat militarment fins molt després de la guerra.
Arribem al coll de la Clota. Segurament fa referència a les edificacions, avui en ruïnes, que des de la baixa edat mitjana i fins a principis del segle XX conformaren el veïnat del municipi de Begues, dispers fins el segle XIX.
Recordem que el març de 2007 l’Ajuntament de Gavà va comprar el castell d’Eramprunyà a la família Girona i va crear una Comissió per la recuperar d’un “monument d’especial significació per a la població i per la història medieval i moderna de Catalunya... (diba.cat)” Tot això amb el concurs de la Diputació de Barcelona. Doncs ja podeu veure com està; ja podeu valorar l’interès dels polítics per un “monument significatiu”, com ells mateixos diuen.
Arribem al cim de La Morella. També hi vaig pujar i vaig escriure una crònica el març de fa un any. Si voleu trobar més informació podeu anar a la crònica, de la qual també insereixo el vincle al final.
Ens fem una fotografia de grup als peus de la gran creu, però en aquest dia gris és difícil tenir una bona fotografia.
Anem baixant en direcció a l’anterior abocador clausurat. Hi passarem a prop. Aquell any 1871 es consolida l’ús del terme, a Catalunya, de la Reinaxença; és quan Pere de Rosselló realitza un discurs com a secretari dels Jocs Florals de 1869. El 1871, es fundà la revista quinzenal La Renaixensa, però en els seus articles es continua emprant el mot Renaixement per a referir-se a la pàtria i a les lletres catalanes. Renaixença és el període literari que va des del final de la Decadència fins al Modernisme, emmarcat per un moviment cultural i de conscienciació catalanista més ampli (abasta totes les manifestacions culturals), sorgit dins la burgesia arran de les transformacions provocades per la Revolució industrial. La Renaixença s'identifica clarament amb el redreçament cultural català i, sobretot, amb la recuperació de la seva llengua.
Portem uns 10 quilòmetres caminats quan passem pel davant de la masia de La Pleta. Actualment és l’oficina d’informació del parc. La masia de la Pleta és una obra atribuïda a l'arquitecte modernista Francesc Berenguer i Mestres aixecada l'any 1894 i destinada inicialment a activitats ramaderes. Va ser adquirida per la Diputació de Barcelona per rehabilitar-la i destinar-la a equipament del parc. Menys mal que en aquest cas no es va fer com s’ha fet amb el castell d’Eramprunyà.
Després continuem baixant, seguint sempre els senyals del GR, i passem pel costat d’una de les enormes pedreres del Garraf, que es van menjant les muntanyes. Pel que fa a la dificultat no s’ha d’oblidar que el Garraf suposa una dificultat afegida pels seus senders tant pedregosos, de roca calcària trencada i cantelluda.
La baixada es va fent llarga. Ja veiem el poble del Garraf a tocar del mar. Garraf és un poblet del terme municipal de Sitges, a la banda llevantina de la comarca del Garraf. Vora l’actual platja de Garraf, a tocar de la punta de Els Corrals, es va conformar a finals del segle XIX el que va ser un primitiu nucli de pescadors amb l’assentament d’unes primeres famílies establertes de manera contínua fins a convertir-se, a principis del 1920, en un captivador racó de bany i d’estiueig, amb unes quantes casetes de platja i un modesta àrea portuària que havia de permetre el transport de mercaderies de la Pedrera de la Falconera, a propòsit de la iniciativa empresarial d’Eusebio Güell.
Cada cop més a prop. La platja, una sinuosa caleta, és una invitació a descobrir un més que captivador racó de món, amb una indiscutible personalitat; aquí, una sorprenent filera de trenta-tres encisadores casetes de bany, unes velles cabanes de fusta curosament conservades i reforçades amb obra per a suportar els temporals, ens regalen una colorista estampa marinera d’una placidesa capaç de transportar-te a dècades ben llunyanes.
Abans d’arribar a la carretera hi ha el Celler Güell, una edificació modernista al nucli de Garraf. L'any 1871, Eusebi Güell adquirí al Patrimoni de l'Estat l'antiga masia del Garraf amb els seus terrenys per fer-hi edificar un pavelló de caça, que no s'arribà a fer. Temps després encarregà un celler amb habitatge annex. És un conjunt d'edificacions -celler, residència i capella- en estil gaudinià. D'autoria i datació discutida, alguns historiadors l'atribueixen a Francesc Berenguer i Mestres, que l'hauria bastit en la darrera dècada del 1800, i altres autors, com l'expert gaudinià Joan Bassegoda i Nonell, en fan coautor el mateix Gaudí. En destaquen els arcs parabòlics, l'ús del ferro forjat i l'obra vista, l'asimetria i diverses referències medievalistes.
Insereixo ara aquesta fotografia que ha enviat l'amic Jep; és evident que ha treballat molt per aconseguir aquesta vista tan curiosa i artística.
NOTA: No necessàriament els wp coincideixen al lloc on han estat fetes les fotos.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a:https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/gr-92-bruguers-castell-eramprunya-puig-la-morella-la-pleta-garraf-poble-99672911
Aquí, una altra crònica anterior: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/baix-llobregat/253-ermita-bruguers-castell-eramprunya-turo-desfeta-i-puig-de-les-agulles
Ara una altra crònica de La Morella: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/garraf/1005-la-pleta-campgras-la-morella